Canvi climàtic: 5 formes en què els periodistes poden combatre la desinformació

El periodisme climàtic exerceix un paper únic en la cobertura d’un dels problemes més acuciants del nostre temps.

Basada en l’experiència de les agències de l’ONU i la del veterà reporter Andrew Revkin, que porta anys cobrint el canvi climàtic, Notiques ONU ha redactat cinc formes en què el periodisme pot donar suport a l’acció climàtica i combatre la desinformació.

És un fet: els mitjans de comunicació donen forma tant al discurs públic del canvi climàtic com a la seva reposada. Fins i tot el mateix Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC) va advertir clarament sobre això per primera vegada en el seu últim informe.

Aquest poder de formació pot generar suport públic per accelerar la mitigació del canvi climàtic i contribuir als esforços per reduir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle que calen el nostre planeta, però lamentablement també es pot fer servir per fer exactament el contrari.

Això col·loca una gran responsabilitat en les empreses dels mitjans de comunicació i els periodistes.

D’acord amb l’informe de l’esmentat Grup, a través d’un estudi a 59 països, la cobertura mediàtica global d’històries relacionades amb el clima ha anat en augment: d’uns 47.000 articles en el bienni 2016-2017 a uns 87.000 en el de 2020-2021.

En general, la representació mediàtica de la ciència del clima ha augmentat i s’ha tornat més precisa amb el temps, però “en ocasions, la propagació d’informació científicament enganyosa per part de contra moviments organitzats ha alimentat la polarització, amb implicacions negatives per a la política climàtica”, expliquen els experts de l’IPCC.

A més, els professionals dels mitjans en ocasions s’han basat en la norma de representar “ambdós costats de la controvèrsia” amb el risc de donar una representació desproporcionada als escèptics de fets científicament aprovat, com el que els humans han contribuït al canvi climàtic.

Arribats a aquest punt, la pregunta que molts es formulen és com poden els periodistes ser una força per al bé enmig d’aquests desafiaments i del que el Secretari General de l’ONU, António Guterres, ha qualificat com l’emergència climàtica?

Per respondre a aquesta pregunta, Notícies ONU va parlar amb Andrew Revkin, un dels periodistes ambientals més honrats i experimentats dels Estats Units, i director fundador de la nova Iniciativa sobre Comunicació i Sostenibilitat a l’Institut de la Terra de la Universitat de Columbia.

Revkin ha estat escrivint sobre el canvi climàtic durant dècades, fins i tot abans que es creés el Panell Intergovernamental fa 30 anys, per a renomenats mitjans de comunicació com The New York Times, National Geographic i Discover Magazine.

També ha participat en esdeveniments liderats pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, l’ Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres, ONU-HABITAT i altres agències de les Nacions Unides.

Basant-se en la seva àmplia experiència i en les de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura i l’IPCC, Notícies ONU ha preparat cinc formes en què el periodisme pot donar suport a l’acció climàtica i combatre la desinformació.

1. Deixar de ser (tan) dramàtic

A mesura que el canvi climàtic pren cos tant en les seves manifestacions meteorològiques com en l’experiència dels qui les pateixen, els ciutadans de tot el món exigeixen cada vegada més informació sobre el que està succeint, i també sobre el que ells i els seus governs poden fer al respecte.

Tres dels rols tradicionals dels mitjans de comunicació, informar les audiències, actuar com a guardians i fer campanyes sobre temes socials, són especialment rellevants en el context d’ un clima canviant.

Revkin explica que els periodistes se senten atrets per les veus que estan en el paisatge del canvi climàtic i estan subordinats a com s’emmarca la història, ja sigui per part del Secretari General de l’ONU o per activistes que bloquegen carrers a Londres o Nova York.

“He estat a la capa de gel de Groenlàndia. He escrit cents d’històries sobre el nivell del mar. El rang d’augment del nivell del mar per a l’any 2100 continua sent més o menys el mateix que quan escric la meva primera història [para la revista Discovery] el 1988 (…) Acabem transmetent lamentablement una història problemàtica al públic”, argumenta.

El periodista va agregar que els mitjans moderns també intenten cridar l’atenció de la gent enmig de moltes altres històries prioritàries que competeixen per l’atenció de l’audiència, cosa que porta a la tendència d’aferrar-se a l’angle dramàtic.

Per mitigar aquest angle dramàtic Revkin intenta, entre altres coses, “que la gent s’aturi i pensi en les paraules que s’estan fent servir”.

“Per exemple, quan fem servir la paraula ‘col·lapse’ per parlar d’una glaçada, ¿estem pensant en l’escala de temps de molts segles que els científics tenen en ment, o pensem en un col·lapse com quan van caure les [torres] del World Trade Center? És molt important ser més clars quan elegim paraules i com poden transmetre una impressió falsa”, subratlla.

D’acord amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i estudis realitzats per l’Institut Thomson Reuters, les narratives que plantegen tot com una pesseta i amb pessimisme poden fer que algunes persones simplement es “desconnectin” i perdin interès.

“[El ángulo dramático] et donarà trànsit. Però una cosa que dic molt en aquests dies és que, si aquest trànsit és la mètrica de l’èxit en el periodisme ambiental, llavors, estem una mica condemnats, perquè el que realment vols és construir un camí d’anada i tornada compromès amb lectors i experts perquè puguis com a mitjà o com a periodista d’una empresa, convertir-te en una espècie de guia de confiança”, destaca Revkin.

2. Una història de canvi climàtic va més enllà del clima

Part d’allunyar-se del pessimisme i inspirar aquest compromís amb lectors i experts en ciència és adonar-se que el canvi climàtic no és només “una història”, sinó el context en què es desenvoluparan moltes altres històries.

“Si comences el teu dia pensant en preguntes com ‘com puc reduir el risc climàtic i energètic?’, ‘com ho defenso i ajudo les comunitats a lidiar amb això?’, llavors realment canvia tot. Perquè si no, podríem continuar escrivint històries advertint com [avanza] l’escalfament global o com aquest va ser el quart any més calorós de la història, i això és part del que fa el periodisme, però això no ens porta a cap part en la reducció del risc”, argumenta Revkin.

Per això, proposa adoptar un enfocament més contextual, per donar espai a unes històries que d’una altra manera no s’informarien.

“Es tracta de crear un camí per a l’impacte. De vegades, el resultat no serà una història, sinó que pot ser una eina”, explica.

Com a exemple, el periodista cita una calculadora en línia creada per una ONG estatunidenca anomenada Rewiring America, en la qual en ingressar algunes dades del seu comportament, els ciutadans poden saber quants diners poden rebre en virtut de la Llei de Reducció de la Inflació dels Estats Units canviant a opcions d’energia més neta.

“¿Sap vostè, com a veí d’Ohio, quins són els beneficis d’aquesta nova legislació climàtica per a vostè? Què tan fàcil podria fer la transició de la seva llar a l’energia solar o pensar a obtenir un vehicle elèctric? I sap, quins són els beneficis? Aquest és el tipus de coses [que se pueden mostrar] i podria ser igual de cert a qualsevol part del món”, destaca.

Curiosament, l’eina de la calculadora no esmenta el canvi climàtic al seu lloc web, però motiva els usuaris a canviar-se a energies més netes pels beneficis que poden obtenir.

“En el cas dels països en desenvolupament, la informació més important que s’ ha de transmetre és sobre el risc, el risc ambiental, el risc d’ inundacions i també les oportunitats energètiques. I això és molt diferent de la forma en què operava el periodisme quan jo era molt més jove”, comenta Revkin.

De fet, en el seu manual per a periodistes, la UNESCO afirma que, contràriament a la creença popular, el clima és un tema ple de preocupacions que pot vendre diaris i atreure noves audiències en línia, de forma impresa i en les ones radiofòniques.

I els periodistes no necessiten ni posar “clima” en els seus titulars per contar bones històries sobre el canvi climàtic.

3. Fer-se local i pensa més en la justícia climàtica

En analitzar els contextos locals i els factors socials, els periodistes també poden crear històries relacionades amb la justícia climàtica.

Els científics de l’IPCC han reconegut que parar atenció a l’equitat i la justícia és important, tant per a l’acceptació social com per crear una legislació justa i efectiva per respondre al canvi climàtic.

“Si un es troba en un país en desenvolupament que no ha contribuït amb cap emissió de gasos d’efecte hivernacle o si un viu una vida que només aporta 0,1 tones de CO2 per any a les zones rurals de Ruanda, el risc energètic no és aturar l’ús dels combustibles fòssils. Qualsevol que estigui escrivint històries simplistes sobre l’ús de combustibles fòssils no entén que la vulnerabilitat energètica també importa”, diu Revkin.

Un altre exemple són les inundacions i lliscaments de terres a la ciutat sud-africana de Durban que van tenir lloc a principis d’aquest any i van deixar gairebé 450 morts i uns 40.000 desplaçats.

Una geògrafa local, Catherine Sutherland, va estudiar les àrees on la gent s’havia ofegat i on s’havien produït els pitjors danys.

“Aquest problema és més gran que el clima. Es tracta de la vulnerabilitat creada per factors racials i de pobresa. On vius quan no tens diners ni poder? Vives als llocs on ningú més viuria perquè saben que s’inundaran. Així que aquesta és la història. D’aquí ve tota la idea de la justícia climàtica. És massa simplista dir que es tracta només dels combustibles fòssils”, agrega el periodista.

Revkin subratlla que les decisions energètiques i la vulnerabilitat climàtica són en gran mesura una funció de les condicions locals, la qual cosa significa que són una “part molt important de la història”.

“Per exemple, el Projecte d’atribució del clima mundial ha estat fent una anàlisi de quant va contribuir l’escalfament global al recent desastre al Pakistan. Els periodistes es van centrar en el canvi climàtic perquè és important, però cadascun d’aquests informes també té una secció sobre els altres factors, com on i com es va assentar la gent, les polítiques governamentals relacionades amb el maneig de les represes d’aigua i la infraestructura d’inundacions que també és molt vulnerable.”

Per a l’acadèmic de Columbia, és important construir una comunitat de periodistes locals que tingui una “lent de risc climàtic” en el seu conjunt d’eines d’informes.

“Tots estaran millor perquè podran navegar per tots aquests factors de manera més efectiva i potencialment amb més impacte per a la nostra comunitat”, explica.

Les notícies falses -articles de notícies que són intencionalment i verificablement falsos i dissenyats per manipular les percepcions de la realitat de la gent- es fan servir per influir en la política i promoure la publicitat.

4. Generar confiança per combatre la desinformació

Al principi de la pandèmia de COVID-19, els periodistes de The Atlantic es van adonar que hi havia una allau d’informació poc confiable en línia i, per tant, amb l’ajuda d’alguns epidemiòlegs, van crear un rastrejador de COVID-19 que es va convertir en una eina vital per a les persones.

Són eines com aquesta les que poden generar confiança en la gent.

Revkin també cita en el mateix sentit el treball del geògraf Stephen M. Strader, que examina l’expansió dels riscos climàtics, tenint en compte no només les morts, sinó totes les pèrdues, així com la preparació i resistència del lloc.

“No només cal informar sobre la part climàtica, sinó també de les pèrdues provocades”, assegura Revkin.

Per això, proposa crear una forma senzilla d’expressar la “formulació del risc” en les històries dels periodistes, cosa que considera que seria una eina important per combatre la desinformació.

“Generes confiança, generes compromís, i evites aquesta idea d”és un engany’ perquè estàs parlant de risc (…) Sempre hi haurà arguments ideològics al voltant d’això, igual que al voltant de la vacunació. Per exemple, tinc un parent proper que mai es va vacunar. L’amo, ja saps, però no ho vaig canviar amb una història. Llavors, vaig pensar què puc fer a nivell comunitari”.

Per al reconegut periodista, un bon exemple de combat a la desinformació és el moviment del Periodisme amb Solucions, que investiga i explica com les persones estan tractant de resoldre problemes àmpliament compartits.

“Crec que molts reporters tradicionals senten ‘periodisme de solucions’ i pensen que ets ‘un venedor de xerrades felices’, però no”, assenyala per després comentar que es pot informar les comunitats sobre les pràctiques que poden fomentar la resiliència on la vulnerabilitat és més gran.

Per suposat, assegura que continua sent responsabilitat de la societat lidiar amb això, però li facilita saber què fer.

Revkin considera que el canvi climàtic és un tema complex i multidimensional. Pensant en això, es va adonar que de vegades un quadern podia encaixar millor amb el tema que una “història clàssica de primera plana”. Amb aquest esperit, va crear Dot Earth, que va funcionar des del 2007 fins al 2016.

“Qui triomfa en el periodisme és qui s’assembla més a un guia de muntanya després d’una allau que a un taquígraf tradicional. El que significa fer que la gent desenvolupi una comprensió i confiï en un com un intermediari honest, enmig de tota aquesta disputa”, afegeix.

Ell l’anomena “periodisme de compromís”, reportatges que van més enllà de l’enfocament en els titulars i que emergeixen d’una conversa dinàmica amb la comunitat.

“M’agradaria veure formes en què els grans mitjans, com la BBC, adoptin o integrin i donin més veu a la comunitat de periodistes locals, en lloc d’ells apropiar-se de la història”, emfatitza.

Una altra manera de crear aquesta conversa argumenta, és allunyar-se d’un model comercial publicitari i passar a un de més basat en subscripcions. Es tracta de crear una eina i un portal a través del qual les comunitats poden identificar més clarament els riscos i les solucions al seu voltant.

“No estàs comprant una història. Estàs comprant una relació amb un guia que coneixes. Crec que així és com m’agradaria veure’l, com un model viable real per al periodisme que avança en un clima canviant”, declara.

5. Deixa’t guiar per la ciència i accepta el ‘sí’

Revkin parla sobre una relació canviant entre el periodisme i els científics que ell veu com a positiva.

Informar sobre el canvi climàtic “solia ser jo només amb un micròfon entrevistant-te a tu, l’expert en glaceres. Però cada vegada més, s’estan veient exemples de científics que ingressen a la sala de redacció i ajuden a construir models, ja sigui del COVID-19 o del clima. Estic segur que hi ha molts mitjans de comunicació a tot el món que han començat a fer això, cosa que requereix una nova forma d’aprenentatge”, explica.

El periodista va subratllar que en repassar els seus més de 30 anys d’experiència, la història de l’ambientalisme va estar durant dècades emmarcada per la paraula “stop” (aturar la contaminació, aturar el fracking), però ara es va transformar en una crida a l’activisme i està emmarcada per la paraula “inici”.

De fet, la UNESCO ens diu que la cobertura del canvi climàtic significa diverses coses. Per exemple, a nivell local, pot significar salvar vides, formular plans, canviar polítiques i capacitar les persones perquè prenguin decisions informades. També significa que, a través de les seues informacions, els periodistes poden tindre llum sobre la gran quantitat d’activitats que les persones ja estan realitzant per a preparar-se per al canvi climàtic.

A nivell internacional, el periodisme també pot portar històries regionals a audiències globals i ajudar a enllestir els països rics i poderosos, els seus ciutadans i les empreses amb seu allà, a actuar en solidaritat amb les comunitats vulnerables al clima.

Per a més consells sobre com comunicar sobre el canvi climàtic, fins i tot si no s’és periodista, es pot visitar el conjunt d’instruccions de comunicació sobre el clima de l’ONU.

Font: Notícies ONU