Canvi climàtic: malaltia que avança

A una setmana de l’inici d’una nova cimera sobre el canvi climàtic, que es farà aquest any a Sharm El Sheikh, Egipte, els diagnòstics i els pronòstics no són per a res optimistes

A una setmana de l’inici d’una nova cimera sobre el canvi climàtic, que es farà aquest any a Sharm El Sheikh, Egipte, els diagnòstics i els pronòstics no són per a res optimistes.

L’escalfament global no cedeix i els seus severs impactes estan afectant cada vegada més els fonaments de la salut i el benestar humans, adverteix un report publicat per la revista The Lancet.

A penes en recuperació de l’extenuant esforç que ha implicat l’atenció de la pandèmia de Covid-19, assenyala, els serveis de salut enfronten una creixent pressió pels efectes d’esdeveniments climàtics extrems, que en els últims dos anys han inclòs inundacions devastadores a Austràlia, Brasil, Xina, Europa occidental, Malàisia, Pakistan, Sud-àfrica i Sudan del Sud; incendis forestals al Canadà, Estats Units, Grècia, Algèria, Itàlia, Espanya i Turquia, i temperatures rècord a molts països.

Poblacions vulnerables com els adults majors de 65 anys i nens menors d’un any estan més exposats a onades de calor, mentre que les morts relacionades amb altes temperatures van augmentar 68 per cent entre 2000-2004 i 2017-2021.

“Simultàniament, el canvi climàtic està afectant la propagació de malalties infeccioses, posant les poblacions en major risc davant de mals emergents i coepidèmies”, apunta.

I, per la seva banda, la seguretat alimentària es troba cada dia més amenaçada en diverses regions del planeta, tant pel canvi climàtic com pels efectes de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i per l’escalada de preus.

Elaborat per un nombrós grup d’especialistes, el report Compte regressiu sobre salut i canvi climàtic: a mercè dels combustibles fòssils, considera 43 indicadors que abasten des dels impactes i riscos en els sistemes sanitaris, fins als costos econòmics i els compromisos polítics involucrats.

Entre els motius per preocupar-se que es troben:

• Entre 2000 i 2021, la població mundial va estar exposada a un increment mitjà de la temperatura d’estiu dues vegades superior a la mitjana històrica.
• La mortalitat de les persones majors de 65 anys relacionada amb la calor va augmentar 68 per cent.
• L’exposició humana a dies perillosos per incendis forestals molt forts o extremadament forts va créixer 61 per cent.
• De mitjana, 29 per cent més superfície terrestre mundial es va veure afectada per sequeres extremes durant almenys menys un mes entre 2012 i 2021, respecte al període 1951-1960.
• La idoneïtat climàtica per a la transmissió del dengue va augmentar 11.5 per cent per a Aedes aegypti i 12 per cent per a Aedes albopictus.
• El 2021, les temporades de creixement de cultius es van reduir a nivell global 9.3 dies per al blat de moro, 6 per al blat d’hivern i primavera i 1.7 per a l’arròs.
• Les onades de calor es van associar amb 98 milions de persones més que van reportar inseguretat alimentària de moderada a severa el 2020.

L’informe de The Lancet assenyala que els impactes del canvi climàtic en els sistemes de salut són molt diversos.

Ocorren, a més, adverteix, de forma simultània i poden provocar efectes en cascada en els sistemes naturals i socials dels quals depèn la bona salut de la població.

“Amb l’empitjorament dels impactes del canvi climàtic agreujant altres crisis coexistents, les poblacions a tot el món confien cada vegada més en els sistemes de salut com la seva primera línia de defensa”, subratlla.

“Per tant, es necessita una acció urgent per enfortir la resiliència dels sistemes de salut, evitar la pèrdua de vides i prevenir el patiment”.

La salut mental, planteja, ha de ser inclosa a l’hora d’avaluar els impactes del canvi climàtic i dissenyar les mesures per enfrontar-lo.

De forma indirecta, exemplifica, fenòmens com les sequeres, que redueixen els mitjans de subsistència, poden afectar les relacions familiars i augmentar l’estrès.

“Els efectes cada vegada més visibles de la crisi climàtica han donat lloc a conceptes emergents, com els d’ansietat climàtica, soles (angoixa pel canvi climàtic), eco ansietat i dol ecològic”, apunta.

Els països, insisteix, enfronten en aquests moments múltiples crisis de forma simultània: es recuperen del dany causat per la pandèmia de Covid-19, lliguen amb una crisi energètica i enfronten les cada vegada més severes conseqüències del canvi climàtic

“Col·locar la salut humana al centre d’una resposta alineada a aquestes crisis simultànies podria representar l’última esperança d’assegurar un futur més segur per a tothom”, conclou.

Triple crisi

Al que ens enfrontem és a una triple crisi planetària conformada pel canvi climàtic, la contaminació i la pèrdua de biodiversitat, diagnostica el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

I, a més, indica, el món està sent testimoni de la convergència de crisis relacionades amb l’energia, l’alimentació i l’augment del cost de la vida, totes elles agreujades per la guerra d’Ucraïna.

En l’Informe sobre la Bretxa d’Emissions 2022: La finestra s’està tancant, presentat el passat dijous, subratlla que els esforços per frenar l’escalfament global són a totes llums insuficients.

Segons càlculs preliminars, les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle (GEI) van assolir les 52 mil 800 milions de tones de diòxid de carboni equivalent (GtCO2e), cosa que supera la xifra del 2019 i imposa un rècord.

“Amb l’objectiu de limitar l’escalfament global a 1.5 °C, les emissions anuals de GEH a escala mundial s’han de reduir en un 45 per cent en comparació amb les projeccions d’emissions basades en les polítiques vigents en a penes vuit anys”, adverteix el PNUMA.

A més de les reducció d’ emissions en els sectors d’ energia i indústria, assenyala, es requereix d’ esforços addicionals en d’ altres.

El sistema alimentari és responsable d’ una tercera part de totes les emissions, apunta, i ha d’ emprendre una reducció dràstica.

“Les projeccions apunten que les emissions del sistema alimentari podrien assolir 30 GtCO2e/any d’aquí a 2050. Per tal d’ adoptar una trajectòria d’ emissions d’ acord amb l’ objectiu de temperatura de l’ Acord de París, els sistemes alimentaris hauran de transformar-se ràpidament en múltiples àmbits, com el canvi de l’ alimentació, la protecció dels ecosistemes naturals, la millora de la producció d’ aliments i la descarbonització de la cadena de valor alimentària”, planteja.

“Transformar els sistemes alimentaris és un component crucial de la lluita contra el canvi climàtic i la degradació del medi ambient, però també és essencial de cara a garantir que tothom tingui accés a una alimentació saludable i a seguretat alimentària”.

Font: El Matí