Les fronteres socials s’amplien a l’empresa

Forètica analitza les iniciatives, accions i compromisos vinculats a la integració de la S social en les organitzacions

Aspectes com els drets humans, la prevenció, salut i seguretat, el desenvolupament i formació, la conciliació i l’ acció social han configurat tradicionalment els aspectes socials dins les estratègies de sostenibilitat de les organitzacions, i responen a reptes immediats i propers d’ aquestes. Però això està canviant, ja que sobre aquests elements estan actuant diferents forces que els acceleren, amplien i reenfoquen, atorgant una major responsabilitat a les empreses enfront del seu impacte social i ampliant les fronteres de la S que integra els criteris ASG o ESG, en anglès (ambientals, socials i de governança).

Així ho posa de manifest l’informe El factor social de l’ESG. El paper de la taxonomia social de la UE en l’estratègia de les empreses, elaborat en el marc del Clúster d’Impacte Social, liderat per Forètica amb la participació de 60 empreses espanyoles, entre les quals es troba Grup PRISA, editor de Cinco Días, i presentat al Fòrum Empresarial DEI-Diversitat, Equitat i Inclusió, organitzat per Forètica. L’ informe analitza les iniciatives, accions i compromisos més rellevants a nivell global vinculats a la integració de la S social des de l’ angle empresarial.

“La S social està en plena transformació i acceleració”, va destacar Germán Granda, director general de Forètica, durant la presentació de l’estudi. “És fonamental articular un compromís més decidit i estratègic del sector empresarial en àmbits com la desigualtat, el treball decent, la cadena de valor o la responsabilitat amb consumidors i usuaris. La taxonomia social ha de servir d’instrument per canalitzar aquests elements”, va afegir.

La futura taxonomia social de la UE definirà el rol que han de jugar les empreses

Les forces que actuen sobre la S social les agrupa l’informe en tres eixos: -reenfocament-crisi social, en un context canviant, guiat per l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que situa la persona en el centre; priorització-acció directa, amb mecanismes legals o regulatoris que estableixen l’ actuació obligatòria de les empreses en diferents elements socials, i impuls-acció indirecta, amb incentius que enforteixen els mecanismes de retribució acció-competitivitat per promoure l’ actuació empresarial enfront de determinats reptes i oportunitats socials.

Mesurament d’ impacte

L’informe destaca l’important paper que exerceix el mesurament d’impacte social com una de les àrees de major importància i més dificultat a la qual s’enfronten les empreses a l’hora de construir la seva estratègia social. Així mateix, enumera els acceleradors que permeten entendre quines són les noves fronteres de la S: empleats, consumidors i usuaris, els inversors i finançadors, i l’ impuls legislatiu i institucional.

La proposta s’ estructura en tres àrees: ocupació, usuaris i comunitats

En aquest escenari de canvi, la futura taxonomia social de la Unió Europea es destaca com un dels mecanismes més innovadors a l’ hora de promoure noves respostes enfocades a entendre i millorar l’ impacte social des d’ un punt de vista empresarial. Compresa dins del paquet legislatiu sobre finances sostenibles, i alineada amb altres com el Pacte Verd o el programa Next Generation EU, suposarà un nou marc d’ acció que defineix el rol que han de jugar les empreses a l’ hora de contribuir positivament al seu entorn. L’objectiu final d’aquesta eina és aconseguir identificar empreses i productes socialment sostenibles per facilitar la canalització de fluxos de capital, tant públics com privats, cap a aquestes activitats.

La proposta de taxonomia social s’ estructura al voltant de tres àrees d’ impacte principals, on es connecta cada àrea d’ impacte amb un objectiu específic: persones treballadores i ocupació decent, tant en la pròpia empresa com en la cadena de valor, i s’ inclouen aspectes com condicions de treball adequades, la promoció de la igualtat o l’ eliminació de la bretxa salarial; usuaris finals i consumidors, que recull aspectes com l’elaboració de productes i serveis saludables, segurs, duradors i reparables, i comunitats, que contempla aspectes com la igualtat, el respecte als drets humans o el suport a mitjans de vida sostenibles.

Ricardo Trujillo, mànager del Clúster d’Impacte Social de Forètica, afirma que “la taxonomia social és el mecanisme més important que, en un futur proper, va marcar els compromisos socials de les empreses i la rendició de comptes en sostenibilitat”. En la seva opinió, “un bon enfocament en la S social permet tenir sota control els riscos i impactes en drets humans en la cadena de subministrament, minimitzar les controvèrsies, enfortir la legitimitat per operar i aconseguir una major capacitat d’innovació i inclusió”.

PROGRAMA #VOYASER DE SANTILLANA

La proposta de taxonomia de la UE planteja una estructura d’acció enfocada a aconseguir societats i comunitats inclusives i sostenibles. L’informe de Forètica destaca un bon nombre d’exemples d’acció empresarial, com el que duu a terme Santillana, la companyia educativa líder de Llatinoamèrica, amb més de 60 anys d’experiència i amb activitat a 20 països de la regió. El 2020, la companyia del Grup PRISA va crear #PropósitoSantillana per impulsar el seu compromís social i la seva aportació a l’Agenda 2030 de Nacions Unides. En el marc d’ aquest segell ha llançat #VoyaSer amb el qual pretén contribuir al compliment dels ODS 4, 5, 10 i 17.

#VoyaSer, de Santillana i Entreculturas-Fe i Alegría, va dirigit a nenes en risc d’exclusió social a Llatinoamèrica. El seu objectiu és ajudar-los a completar la seva educació i a tenir més oportunitats. Per a això, aquest programa ofereix una ajuda integral: suport econòmic per garantir la seva continuïtat educativa, tecnològic per combatre la bretxa digital i educativa, amb un curs en habilitats digitals i un altre en intel·ligència emocional. A més, Santillana ofereix recursos i suport pedagògic durant el curs. En la seva 1a edició, #VoyaSer ha ajudat prop de 100 nenes indígenes en centres de Guatemala i Perú.

Font: Cinco Días