COP27: què podem esperar de la conferència climàtica d’enguany?

Què són i per a què serveixen les reunions COP?

El 1992 es va celebrar la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro, més coneguda com la Conferència de Rio, on es va establir la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (UNFCC, per les seves sigles en anglès), entre altres acords. Les cimeres conegudes com a COP (de conferència de les parts) són un dels instruments per intentar assolir acords internacionals vinculants en relació amb la reducció d’emissions.

La UNFCC ha auspiciat una COP anual des de la primera de 1995 a Berlín fins a la vint-i-sisena de Glasgow l’any passat. Tal vegada la COP més famosa va ser la tercera (COP3), el 1997, ja que es va establir el Protocol de Kioto: una sèrie de compromisos per aconseguir la descarbonització de la societat i limitar els danys pel canvi climàtic.

Una altra COP particularment important va ser la COP21 de París de 2015, on es va signar un acord per limitar l’escalfament climàtic a 2 °C i on s’incloïa l’aspiració de limitar-lo a 1,5 °C.

Què va ocórrer a la COP26?

Es considera que la COP de l’any passat no va estar a l’altura de les seves expectatives, però es van aconseguir alguns avenços.

S’esperava assolir el compromís ferm d’aconseguir zero emissions per al 2050, i poder així mantenir amb vida la possibilitat de limitar l’escalfament climàtic a 1,5 °C. Per a això es requeria rebaixar les emissions el 2030 un 45 % respecte a les emissions el 2010. No obstant això, els acords signats ens porten per la senda d’un augment en la temperatura mitjana d’uns 2,4 °C.

Les negociacions en l’últim minut van ser particularment frustrants, ja que es va canviar l’expressió “retirada gradual” del carbó per la de “disminució gradual” just abans de tancar la negociació.

Un altre dels aspectes clau de la COP26 va ser el del finançament a països en vies de desenvolupament. Això és tant per ajudar al desenvolupament net d’aquests països com per compensar pels danys d’un canvi climàtic que ha estat provocat pels països més industrialitzats. A la COP15 de Copenhaguen el 2009 es va prometre un fons climàtic de 100.000 milions de dòlars anuals per als països en vies desenvolupament a partir de l’any 2020. Les xifres actuals continuen estant molt per sota d’aquell objectiu.

Les emissions de CO₂ i la temperatura han augmentat en les últimes dècades malgrat les múltiples conferències climàtiques.

Què cal esperar de la COP27?

La COP d’enguany es planteja com la de les accions i compromisos concrets en reducció d’emissions i també en el finançament de pèrdues i danys derivats del canvi climàtic al sud global.

Se li ha anomenat la “COP d’Àfrica” ja que s’esperen en particular compromisos importants per al continent africà, un dels més vulnerables al canvi climàtic tant des d’un punt de vista ambiental com social, però paradoxalment un dels menys implicats en l’acumulació històrica d’emissions.

Malgrat els acords en COP anteriors, Nacions Unides considera que les emissions el 2030 seran més grans que el 2010, cosa que a la pràctica elimina per complet la possibilitat de limitar l’escalfament per sota dels 2 °C. Per això s’espera que la COP27 sigui la de la implementació de polítiques efectives de reducció d’emissions.

També s’espera que la COP27 plantegi avenços importants en la lluita contra la desforestació tropical. Els ecosistemes terrestres resulten essencials en la lluita contra el canvi climàtic, en absorbir el 25 % de les emissions de gasos hivernacle. Però hem d’estar atents que el possible establiment de la Forests and Climate Leaders’ Partnership (FCLP) no acabi sent una estratègia de propaganda o greenwashing que permeti a les grans empreses continuar emetent mentre s’escuden en plantacions d’arbres descontrolades i sense seguiment, que sovint generen més perjudicis ambientals que beneficis i soscaven els interessos de les comunitats indígenes.

Afectarà la guerra d’Ucraïna als resultats de la COP27?

La guerra d’Ucraïna ha posat de manifest la vulnerabilitat d’Europa generada per la dependència de combustibles fòssils i la necessitat de replantejar el seu model energètic. Després de dècades demanant als països en vies de desenvolupament que creixin a través d’energies renovables, la crisi energètica a Europa l’obliga a ser exemplar i a apostar decididament per les energies no fòssils. Si no és així, la seva credibilitat i la seva oportunitat d’influir en la transició energètica global es veuran minvades.

Igualment és previsible que EUA intenti reforçar el seu lideratge tecnològic promovent iniciatives ambicioses i guanyar el terreny perdut durant l’administració anterior.

Més complex és saber de quina manera un possible nou statu quo geopolític resultant d’aquesta guerra pugui afectar les emissions. A més de la tradicional influència dels països occidentals, la Xina té una creixent presència a l’ Àfrica, la qual cosa pot incentivar l’ arribada d’ acords significatius per reforçar la seva posició al continent.

És realment possible la cooperació internacional?

Les COP se solen viure amb cert optimisme i il·lusió abans del seu inici i amb decepció després de la seva clausura. Reemplaçar la principal font d’energia –combustibles fòssils– i l’actual model de creixement econòmic a curt termini és extremadament complex. El resultat no se sabrà fins al final de les 12 hores seguides de reunió del dia final.

Sigui quin sigui aquest resultat final, la comunitat científica ha d’ exercir un paper clau, documentant amb rigor els impactes del canvi climàtic, els riscos futurs per a diferents regions i integrant la perspectiva social amb l’ ecològica. Diferents estudis mostren exemples de possibles solucions de consens per evitar la sobreexplotació dels recursos compartits i, en definitiva, la tragèdia

Font: Ecoavant