Vuit anys de calor històrica: l’ONU alerta que el rècord d’emissions ens allunya del límit segur

El seu últim informe avisa que aquest any la sequera, la calor extrema o les inundacions han afectat milions i costat milers de milions d’euros.

“Com més gran és l’escalfament, pitjors són els impactes. Tenim nivells tan alts de diòxid de carboni a l’atmosfera ara que el nivell inferior d’1,5 graus de l’Acord de París a penes està a l’abast”, assegura Petteri Taalas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Són declaracions que arriben després de conèixer-se l’últim informe que ha publicat avui l’agència de Nacions Unides, on torna a situar el món en un codi vermell. Hi ha diversos signes reveladors, però potser el més gran d’ells és el de la temperatura mitjana que està assolint el planeta.

D’acord amb el document sobre l’Estat del clima global el 2022, els últims vuit anys van camí de ser els vuit més càlids registrats fins ara. Unes dades referides a l’escalfament de l’atmosfera com a resultat de les emissions rècord de gasos d’efecte hivernacle, en constant augment.

Les concentracions dels principals gasos d’efecte hivernacle (diòxid de carboni, metà i òxid niciós) van tornar a assolir nivells rècord el 2021. L’augment anual de la concentració de metà va ser el més alt registrat. Així mateix, les dades de les estacions de monitoratge clau mostren que els nivells atmosfèrics dels tres gasos continuen augmentant el 2022.

En conseqüència, les dades de l’OMM reflecteixen que aquesta temperatura assolirà a finals d’aquest any els 1,15 graus més respecte al període preindustrial. Això no significa que, a la pràctica, notem aquest augment de grau i mig en els termòmetres, sinó que aquesta pujada a nivell global es pot traduir en menys pluges, en temperatures inusuals o, en definitiva, en esdeveniments més extrems i poc habituals per a la data.

Per fer-nos una idea d’en quin punt estem, l’OMM explica que entre el 2011 i el 2020, la temperatura mitjana global es va mantenir en 1,09 graus, d’acord amb el recollit per l’última revisió global del Panell Intergovernamental d’experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Els últims dos anys estan marcant rècords preocupants. Com recull l’agència de Nacions Unides, la calor de l’oceà va estar en nivells rècord el 2021 (l’últim any avaluat), amb una taxa d’escalfament particularment alta en els últims 20 anys.

L’oceà emmagatzema al voltant del 90% de la calor acumulada de les emissions humanes de gasos d’efecte hivernacle. Conegut això, les dades de l’OMM reflecteixen que el 55% de la superfície de l’oceà va experimentar almenys una onada de calor marina el 2022. Són dades preocupants, perquè poden afectar el funcionament normal dels mars i la seva biodiversitat.

Els mars, a més, estan creixent cada vegada més. Són testimonis de l’impacte cada vegada més dramàtic del canvi climàtic. La taxa d’ augment del nivell del mar s’ ha duplicat des de 1993. Ha augmentat gairebé 10 mil·límetres des del gener del 2020 i fins i tot ha assolit un rècord aquest any.

Només en els últims dos anys i mig representen el 10% de l’augment general del nivell del mar des que van començar els mesuraments satel·litals fa gairebé 30 anys. Un augment que és resultat del desglaç accelerat al planeta.

Aquest 2022 ha estat difícil ignorar l’ocorregut amb les glaceres. El desglaç i el despreniment d’un d’ells a la Patagònia argentina va arribar a acabar amb la vida d’un turista. No obstant això, l’informe assenyala que els Alps europeus estan mostrant aquest any indicis de derretiment sense precedents. També la capa de gel de Groenlàndia va perdre massa per vint-i-sisè any consecutiu i va ploure (en lloc de nevar) per primera vegada el mes de setembre.

“Ja és massa tard per a moltes glaceres i el derretiment continuarà durant cents, sinó milers d’anys, amb importants implicacions per a la seguretat”, lamenta Taalas. Comenta que “la taxa d’augment del nivell del mar s’ha duplicat en els últims 30 anys. Tot i que encara mesuram això en termes de mil·límetres per any, suma de mig a un metre per segle i aquesta és una gran amenaça a llarg termini per a molts milions d’habitants costaners i estats baixos”.

Fa uns dies, la mateixa UNESCO revelava el mapa dels 460 glaceres Patrimoni de la Humanitat amb els quals anava a acabar el canvi climàtic. Advertia que, en tres dècades, aquestes masses de gel anaven a desaparèixer des de llocs com els Pirineus-Monte Perdido fins als parcs de Yellowstone i Yosemite. Tot amb importants conseqüències per a la població mundial.

Com recorda el representant de l’OMM, “amb massa freqüència, els menys responsables del canvi climàtic són els que més pateixen, com hem vist amb les terribles inundacions al Pakistan i la sequera mortal i prolongada al Corn d’Àfrica”.

No obstant això, insisteix també que fins i tot les societats ben preparades aquest any s’han vist devastades pels extrems, com ho demostren les prolongades onades de calor i la sequera a gran part d’Europa i el sud de la Xina.

Per aquest motiu, insisteix que “el clima cada vegada més extrem fa que sigui més important que mai garantir que tots a la Terra tinguin accés a alertes primerenques que salven vides”.

Font: 06