Finalitza la primera setmana de la COP27 amb postures molt trobades entre els països

• La societat civil “inunda” l’espai de les negociacions per demandar un mecanisme de pèrdues i danys que, tot i ser una exigència de gran part de la comunitat internacional, segueix sense concretar-se.
• El procés de revisió global dels compromisos dels països obté la seva primera conclusió, mentre el pla de treball sobre mitigació segueix atabalat.
• En les intervencions dels plenaris torna a quedar patent la divisió entre els països que més gasos d’efecte hivernacle emeten i aquells que ja pateixen les conseqüències de l’emergència climàtica.
• A nivell mundial, avui dissabte 12 de novembre la societat civil sortirà als carrers per exigir justícia climàtica i energètica.

La COP27 a Sharm el-Sheikh (Egipte) s’acosta al final de la seva primera setmana. Durant aquests dies han estat moltes les declaracions realitzades per líders mundials que han reconegut que el planeta ja està molt afectat per l’emergència climàtica. No obstant, les discussions semblen atapeïdes al mateix lloc del qual van ser incapaços de sortir a Glasgow.

Un dels temes més demandats per la societat civil i que més s’està tractant en aquesta Cimera del Clima és el mecanisme de pèrdues i danys, que consistiria en la creació d’un fons destinat a països del Sud global per fer front a les pèrdues econòmiques (com terres o habitatges) així com les no econòmiques (pèrdues culturals, de sabers o de biodiversitat, entre d’ altres). Les conseqüències del canvi climàtic ja s’estan deixant veure arreu del món, des de grans inundacions –com la del Pakistan aquest estiu– o les greus sequeres que assolen el continent africà.

En aquest sentit, són els països del Sud global els que reclamen des de fa anys aquest finançament. Ecologistes en Acció subratlla que «solidaritzar-se amb els països que més pateixen el canvi climàtic és assumir la responsabilitat històrica que tenen els països del Nord global en la crema de combustibles fòssils i atendre les reparacions dels països que més estan patint les conseqüències”.

Pel que fa al cronograma per implementar aquests fons, també hi ha diferències significatives entre els països. Alguns, com la coalició de petites illes i Estats, reclamen sortir d’aquesta cimera amb un full de ruta i un pla definit per posar en marxa aquestes ajudes el 2024. Però els països més responsables històricament de les emissions (Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia o la UE) tracten de retardar aquesta posada en marxa.

En el seu lloc, proposen començar a implementar aquest mecanisme molt més endavant, al·legant la necessitat d’aprofundir més en les discussions tècniques que porten bloquejant més de 27 anys. Ecologistes en Acció se suma a les organitzacions de la societat civil, les plataformes indígenes, de gènere i juvenils, així com dels països més vulnerables per exigir que aquest finançament per a les pèrdues i els danys sigui suficient i addicional a les ja existents per a la mitigació, adaptació i altres compromisos de finançament mundials com els de cooperació al desenvolupament. Un treball sobre les pèrdues i els danys que haurà de ser reforçat mitjançant l’ obligació de presentar informes cada dos anys que avaluïn les necessitats i el finançament compromès en aquest aspecte.

La societat civil a Sharm el-Sheikh ha expressat la seva postura sobre aquest tema amb una acció que al·ludia a les inundacions massives que han patit països del Sud global. En la seva demanda s’ inclou un mecanisme de finançament que s’ alineï amb els principis de drets i justícia climàtica, i que sigui ràpida i accessible, amb pagaments directes als refugiats climàtics i a les comunitats afectades en primera línia.

D’altra banda, els països del Nord global han arribat a aquesta COP27 amb una promesa no complerta en temes d’adaptació: el fons de 100.000 milions de dòlars per any per complir amb els seus compromisos financers amb el Sud. La passada cimera de Glasgow va ser l’any que més es va recaptar i tot i així només es va arribar als 83 mil milions, una xifra insuficient que augmenta la desconfiança que es compleixin les promeses acordades. Per això, resulta fonamental que els acords financers quedin recollits i detallats en la decisió final de la COP27. Tot i així, s’ ha fet palesa la incapacitat que aquests compromisos compleixin els criteris de ser suficients per cobrir els costos de mitigació i adaptació, així com no detreure’ s dels fons d’ ajuda internacional ja existents.

Al llarg d’aquesta cimera les negociacions sobre aquest punt han avançat molt lentament i els països es troben dividits. D’una banda, els països del Nord global aposten per mantenir el tema a l’agenda, però retardar les conclusions per a la COP29 (el 2024), a través de la creació de nous grups de treball, la inclusió de diferents fonts de finançament com els bancs multilaterals de desenvolupament o de l’obertura a finançament privat. En aquesta línia es troba l’anunci de John Kerry –Secretari d’Estat per al Clima dels Estats Units– d’incloure dins dels possibles inversors fundacions privades com Bezos Foundation o Rockefeller. D’altra banda, els països del Sud global reclamen la urgència del finançament i argumenten que no es pot demorar més.

Descarbonització i reducció d’ emissions

El divendres 11 de novembre, va ser el dia triat per la Presidència egípcia a la COP27 com el Dia de la descarbonització. No obstant, alhora es van celebrar diversos esdeveniments sobre el gas fòssil –considerat com un combustible de transició pel Govern egipci– i fins i tot esdeveniments per a l’abandonament gradual de l’extracció de petroli i gas, cosa que va posar de manifest que les intencions i les prioritats de la Presidència d’aquesta COP27 no són apostar per la sortida dels combustibles fòssils.

Respecte al Balanç Global dels Compromisos o Global Stocktake (GST), sembla que l’únic avanç aconseguit serà continuar amb les negociacions en pròximes convocatòries. Una vegada més Brasil i Aràbia Saudi pretenen eliminar el compromís de mantenir l’objectiu global d’increment de la temperatura global en 1,5 ºC a finals de segle i les referències als combustibles fòssils.

Ecologistes en Acció se suma a les exigències d’accelerar el procés del GST i no esperar a la COP28, tal com han demanat els petits Estats insulars i els països amb més ambició climàtica. Per contra, el comitè tècnic ja ha emès un document de conclusions que posposa a futures reunions l’aprovació de mesures que podrien haver estat decidides ja en aquesta Cimera del Clima. Ara queda per veure com es desenvoluparan les negociacions de la setmana que ve per part dels cossos polítics d’alt nivell.

Per la seva banda, les discussions sobre el Pla de Treball de Mitigació, Mitigation Work Programme (MWP), segueixen atapeïdes. Els països continuen sense posar-se d’ acord en qüestions fonamentals, com ara: la utilitat d’ aquest pla de treball, el seu desenvolupament o la seva interrelació amb els objectius del GST. Mentre els països productors de petroli i combustibles fòssils volen debilitar el text i escurçar l’execució del pla a només un any, els països del Nord global demanen incloure urgència, però també volen obrir la porta a les inversions privades, per no assumir les seves responsabilitats històriques. Les posicions estan tan enfrontades que és possible que les negociacions es prolonguin fins a la nit de dissabte i tot i així el text encara contingui punts d’intens debat per a la pròxima setmana.

Per a Ecologistes en Acció també resulta preocupant la incapacitat dels països per acordar una desinversió efectiva dels combustibles fòssils. Moltes de les grans potències productores de petroli es resisteixen a abordar l’article 2.1c de l’Acord de París que estableix la necessitat de canviar els fluxos financers dels fòssils a les energies renovables.

A més, les pretensions de molts països i interessos de lobbies estan mantenint falses solucions com la captura i l’ emmagatzematge de carboni com una opció a incorporar dins dels mecanismes de l’ article 6, mercats de carboni i mecanismes de desenvolupament net. En aquest sentit, Ecologistes en Acció torna a mostrar el seu rebuig a aquests sistemes de compensació i recorda que l’única sortida possible passa per la descarbonització i la preservació dels ecosistemes.

12 de novembre: marxa mundial

La resistència de la societat civil davant la inacció dels governs continua a la COP27, on s’ha convocat una marxa solidària aquest 12 de novembre dins del recinte de les negociacions. Aquesta convocatòria se suma al dia d’acció global convocada en diverses ciutats per mostrar, una vegada més, l’exigència de la societat civil perquè es faci tot el necessari per enfrontar l’emergència climàtica. Ecologistes en Acció se sumarà a les convocatòries de l’Estat espanyol, unint-se a la crida mundial per exigir acció per justícia climàtica i energètica.

Font: Ecologistes en Acció