Qui és qui en el mundial d’emissions de carboni que es juga a Egipte

Els països més desenvolupats, que són al seu torn els màxims emissors de CO₂, exhibeixen els seus assoliments de descarbonització en la recta final de la cimera de canvi climàtic

Les dades comparatives sobre les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI) per països requereixen de certs matisos. Per exemple, el major contaminador des de 2006 és de manera destacada la Xina, responsable de més d’una quarta part del total de les emissions mundials en l’actualitat. Però ¿significa això que la Xina és la principal responsable de la crisi climàtica?

Més enllà del minut i resultat actual, el país que acapara el major volum d’emissions acumulades (des de 1850) de GEH és, de lluny, Estats Units. El país nord-americà gairebé dobla la Xina en el palmarès mundial d’il·lustres contaminants. Una dada a la qual no sempre es fa referència i que apareix encertadament ressenyada de manera destacada en l’últim informe de Carbon Brief sobre emissions històriques.

En qualsevol cas, aclarit aquest rellevant aspecte vinculat a la justícia climàtica, el rànquing d’emissions actuals de carboni estaria encapçalat (segons Climate Trade) per quatre països que sumen en el seu conjunt més de la meitat del total mundial.

I aquí sí: el líder destacat en la classificació general és la Xina: el gegant asiàtic genera per si sol el 32% de les emissions mundials de GEH. Lluny d’aquesta posició vindrien: Estats Units (13%), Índia (7%) i la Unió Europea (6,4%). Per darrere, i fins a completar els deu primers llocs, quedarien: Rússia, amb el 4,5% del total mundial, Japó (3%), l’Iran (2%), Corea del Sud (1,7%), Indonèsia (1,6%) i Aràbia Saudí (1,5%).

Però com estan evolucionant les emissions entre els principals classificats? Etxem una ullada a les tendències que mostra l’escamot de cap:

Xina

Tot i que la Xina va incrementar les seves emissions de GEH gairebé un 6% entre el 2019 i el 2021, segons el recent informe d’Energy & Climate presentat aquest mateix dilluns, les xifres s’estan revertint, amb una caiguda rècord del 8% en el segon trimestre del 2022, a causa en gran mesura a la retallada d’emissions associades al ciment com a conseqüència de la notable desacceleració del mercat immobiliari.

El mateix estudi subratlla que la Xina instal·larà aquest any 165 GW d’energies renovables: un 25% més que l’any anterior. La nova previsió de Pequín és ultrapassar els 870 GW entre el 2021 i el 2025, cosa que aniria en línia amb el seu compromís d’assolir el pic d’emissions el 2030 i començar a reduir la seva petjada de carboni a partir d’aquest any per aconseguir la neutralitat el 2060.

Tanmateix, seguint amb la tradició de jugar a totes bandes, el govern xinès acaba d’anunciar que aquest any augmentarà la producció de carbó en més de tres-cents milions de tones per garantir-se el proveïment elèctric.

Estats Units

Durant els dos últims anys, EUA ha reduït les seves emissions de GEH en un 6,7%. No obstant això, alguns estudis, com l’elaborat per Global Carbon Project (GCP), assenyalen que aquest any les emissions estatunidenques experimentaran un augment de l’1,5% a causa del fort augment del consum de gas (+4,7 %) i de petroli (+2 %) davant l’actual conjuntura geopolítica.

Malgrat aquesta dada negativa, és just destacar que el país nord-americà ocupa el segon lloc després de la Xina en el desplegament de les energies renovables, i els plans d’impuls a la fotovoltaica i l’eòlica fan preveure que podrà complir amb l’objectiu que el 85% de la seva energia sigui d’orígen renovable el 2030. Per aconseguir-ho, el president Biden ha aconseguit que el Congrés li aprovi un pressupost extraordinari de 500.000 milions de dòlars.

Unió Europea

Europa s’ha convertit en un dels principals motors de l’acció climàtica a nivell mundial. Entre el 2019 i el 2021, i malgrat les notables diferències de tendència entre els seus estats membres, la UE + Regne Unit van aconseguir reduir les seves emissions de GEH en gairebé un 4%. I malgrat les alteracions que ha patit el sector energètic després de la invasió russa d’Ucraïna, que han provocat un canvi en les prioritats per garantir el proveïment de cara a aquest hivern, és probable que la UE torni a reduir al voltant d’un u per cent les emissions de GEH el 2022.

De fet, les mesures d’estalvi energètic i d’impuls a les renovables recollides en el paquet REPowerEU per a l’adaptació al nou escenari energètic, podrien contribuir a ampliar els objectius de reducció més enllà del 55% per al 2030. Un objectiu que ampliaria encara més l’acció climàtica europea i que podria ser anunciat al final de la COP27.

Índia

En contrast amb la UE, Índia és el fanalet vermell de l’acció climàtica mundial. Les autoritats del segon país més poblat del món (a cortíssima distància de la Xina) al·ludeixen constantment a l’acumulació històrica d’emissions que senyalàvem al principi per reclamar el seu dret a seguir emetent GEH fins a igualar el nivell de desenvolupament dels Estats Units, a qui segons els experts podria arribar a superar en emissions totals si les tendències entre tots dos països continuen evolucionant en sentit oposat.

Amb tot, després d’anys de retard respecte a la resta del món, el desplegament de les energies renovables a l’Índia, particularment de la solar fotovoltaica, s’està accelerant ràpidament el 2022 gràcies a les fortes inversions dels fons verds procedents dels Estats Units i la UE. No obstant això, i en contraposició a aquesta dada, les inversions d’Índia en projectes d’energies fòssils a l’estranger també estan creixent.

Les projeccions dels experts, com les recollides en l’informe de GCP, indiquen que les emissions de GEH de l’Índia augmentaran un 6 % aquest any: el major increment a nivell mundial, a causa en gran part a l’augment del consum intern de combustibles fòssils, molt especialment de petroli (+10 %).

Lluny de París

Dit tot això, l’informe de l’ONU Gap Report 2022: The Closing Window, presentat durant la COP27, mostra que els compromisos nacionals actualitzats des de l’última cimera celebrada l’any passat a Glasgow, Regne Unit, marquen una diferència insignificant en la reducció de les emissions previstes per al 2030 i que estem encara lluny de l’objectiu de l’Acord de París de limitar l’escalfament global a 1,5° C d’augment.

Analitzant les tendències mostrades pels països i les polítiques actualment en vigor, el més probable és que la temperatura mitjana del planeta augmenti en 2,8 °C per a finals de segle. Per als autors d’aquest informe, només una transformació urgent i profunda de tot el model productiu actual podria propiciar les enormes retallades necessàries per limitar les emissions GEH i contenir aquest augment de la temperatura. Aquest rigorós treball ofereix detallada informació sobre els canvis que s’ haurien d’ activar per aconseguir aquesta transformació en tots els sectors: des del de la generació i subministrament d’ electricitat, fins al del transport, l’ edificació, la gestió dels residus, els models agroalimentaris i el mercat financer, entre d’ altres.

Per cert, i a títol de recordatori: tres dels cinc principals països emissors mundials de GEH, la Xina, l’Índia i Rússia, no participaran en el tram final de les negociacions que tindrà lloc en els pròxims dies a Sharm-El Sheik, bàsicament perquè cap dels tres països assisteix a aquesta cimera.

Font: El Confidencial