Pèrdues i danys: Un imperatiu moral per actuar

El món no està prenent prou iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle ni per adaptar-se al canvi climàtic. Les mesures i el suport als països en desenvolupament continuen sent insuficients mentre que el risc climatològic augmenta i els seus efectes destrossen, cada vegada més, la vida i la supervivència dels països i les comunitats més vulnerables.

Així mateix, per a algunes poblacions de diferents indrets, ja és massa tard per adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, per les seves sigles en anglès) ha advertit que, encara que es prenguessin mesures eficaces per limitar l’augment de la temperatura mundial en 1,5°C, les pèrdues i els danys derivats del canvi climàtic no es poden prevenir, ja que hi ha un nivell d’escalfament que no es pot revertir i que ja està causant conseqüències irremeiables.

El resultat devastador del canvi climàtic pot comportar pèrdues i danys de valor incalculable, sobretot, per a nombroses comunitats i països en vies de desenvolupament: pèrdues de vida i de subsistència, així com la degradació del territori, de camps de conreu, del patrimoni cultural, del coneixement autòcton, de la identitat social i cultural, de la biodiversitat i dels serveis ambientals.

El fet d’oferir un espai polític per dialogar sobre el fefaent i predictible suport per les pèrdues i els danys ocasionats, així com la garantia d’obtenir resultats significatius en la pròxima Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27), a Sharm El-Sheikh (Egipte), “serà una prova de foc per reconstruir la confiança entre els països desenvolupats i en desenvolupament”, afirma el Secretari General, António Guterres.

Abans de la conferència, se li va preguntar a la Dra. Adelle Thomas, una de les autores principals de l’informe de 2022 de l’IPCC sobre Impactes, adaptació i vulnerabilitat, i l’Informe especial sobre els 1,5°C per a tindre més llum sobre el problema, la qual cosa significa per a les poblacions vulnerables que estan exposades a l’agreujament de l’impacte climàtic i la creixent obligació d’abordar el que està en joc.

P: A què es refereixen “pèrdues i danys” en el context del canvi climàtic?

Adelle Thomas: “Pèrdues i danys” pot significar coses diferents per a cada grup i no hi ha una definició establerta per a aquest terme dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC). No obstant això, les pèrdues i els danys, en general, poden referir-se a les conseqüències negatives del canvi climàtic que succeeixen malgrat, o a falta de, l’ atenuació i l’ adaptació.
Les pèrdues i els danys, sovint, es poden categoritzar com a econòmics o no econòmics. Les pèrdues i els danys econòmics són els resultats negatius als quals es pot assignar un valor monetari. Per exemple, el cost de reconstruir una infraestructura que s’ha malmès a causa d’una inundació, o la pèrdua d’ingressos procedents dels cultius agrícoles que han acabat destruïts a causa de la sequera.

Les pèrdues i els danys no econòmics són els resultats negatius als quals és complicat o inviable assignar-li un valor monetari. Per exemple, el trauma per patir un huracà tropical, la pèrdua del sentiment de comunitat pel desallotjament de la població o la pèrdua de biodiversitat.

Les pèrdues i els danys poden ocórrer tant per situacions extremes, com onades de calor i tempestes; com per fenòmens d’evolució lenta, com l’augment del nivell del mar o l’acidificació dels oceans.

Q: Què diu l’IPCC sobre les pèrdues i els danys, pel que fa als riscos actuals i futurs i a les accions i solucions necessàries?

L’informe del Grup de Treball II de l’IPCC sobre Impactes, adaptació i vulnerabilitat (part del sisè Informe d’Avaluació) és el més extens en matèria de pèrdues i danys fins ara.

Quatre missatges clau de l’ informe són els següents:

1. Les pèrdues i els danys ja s’han patit: L’escalfament global existent d’1,1°C ja ha causat perilloses pèrdues i danys generalitzats, ha provocat alteracions en la natura i ha afectat la vida de milions de persones, malgrat els seus esforços per adaptar-se.
2. Pèrdues i danys futurs apareixeran amb l’augment de l’escalfament global: Amb el creixement de l’escalfament global, les pèrdues i els danys han augmentat i, cada vegada, és més difícil evitar-los, alhora que es produeixen, sobretot, en les poblacions més pobres i vulnerables.
3. Les pèrdues i els danys són inevitables i es distribueixen de manera desigual: L’adaptació no pot prevenir totes les pèrdues i danys. De manera desproporcionada, els països en vies de desenvolupament i els grups més vulnerables; com les persones de baix nivell socioeconòmic, els migrants, els més grans, les dones i els nens; són els qui més pateixen aquestes pèrdues i danys.
4. Les pèrdues i els danys no es tracten de manera exhaustiva amb acords financers, governamentals i institucionals: En especial, als països en desenvolupament més vulnerables, no hi ha prou iniciatives internacionals, nacionals i subnacionals per abordar aquestes pèrdues i danys.

P: Quins són els límits de l’adaptació?

Adelle Thomas: Un punt essencial per entendre a què es refereixen les pèrdues i els danys és que poden ocórrer malgrat l’adaptació i fins i tot abans que s’hagi assolit el límit d’aquesta adaptació.

Els límits de l’ adaptació són el punt en què les respostes adaptatives deixen d’ oferir protecció davant l’ impacte climatològic. D’aquesta manera, quan s’assoleix el límit, les pèrdues i els danys s’intensifiquen, ja que l’adaptació deixa de reduir les conseqüències negatives. No obstant això, aquestes pèrdues i danys poden ocórrer encara que encara no s’ hagi assolit el límit.

Els límits es poden diferenciar entre estrictes i tous:

– Els límits tous són aquells per als quals no hi ha opcions d’ adaptació viables en l’ actualitat, però que poden existir en el futur. Per exemple, una agricultora, en aquest moment, pot que no es pugui permetre el cost del regadiu o de cultius que resisteixin a la sequera, però pot que en el futur hi hagi opcions d’ adaptació per a ella, si pot augmentar els seus recursos financers.
– Els límits estrictes són aquells per als quals les opcions d’ adaptació actuals deixaran de ser efectives i no hi ha possibilitat d’ optar per altres. Per exemple, en la restauració dels esculls de corall com a opció de l’adaptació per als ecosistemes s’enfronta a límits estrictes, començant pels 1,5°C, ja que l’acidificació dels oceans i l’escalfament són el que redueix, en gran mesura, la supervivència dels esculls.

P: Quines troballes s’han donat en regions específiques, inclosos els petits Estats insulars en desenvolupament i Àfrica?

L’IPCC ha descobert que els països vulnerables i en desenvolupament pateixen, de manera desproporcionada, aquestes pèrdues i danys.

Els petits Estats insulars són una de les regions que ja està fent front a pèrdues i danys grotescos i on es preveu que siguin especialment elevats. En concret, per als petits Estats insulars, els 1,5°C constitueixen un llindar crític a partir del qual aquests poden ser incapaços d’adaptar-se al canvi climàtic.

L’augment del nivell del mar és una amenaça existent, sobretot per a les zones més baixes que es troben en el mateix nivell o per sota. Hi ha el risc que es pateixin pèrdues permanents i irreversibles de la biodiversitat terrestre, marina i costanera, així com dels serveis que aquests ecosistemes proporcionen, com la protecció costanera de tempestes i el recolzament als mitjans de subsistència, com la pesca.

També, hi ha el risc de patir un declivi econòmic a causa de les pèrdues i els danys, i que els sectors dels quals aquestes illes depenen, com l’agricultura i el turisme, s’enfonsen. Les pèrdues i els danys poden derivar en la reducció de l’ habitabilitat de les illes, la qual cosa significa que la població haurà de desplaçar-se o migrar de manera permanent i, juntament amb això, es patiran pèrdues no econòmiques, com l’ autenticitat del lloc, de la comunitat i de la cultura.

A l’Àfrica, també s’han experimentat ja pèrdues i danys i augmentaran amb l’escalfament global. Alguns dels que es preveu que experimenti la regió africana és l’ extinció i la reducció d’ espècies, la pèrdua irreversible dels ecosistemes i els seus serveis, inclosos els d’ aigua dolça, terrestres i oceànics. La seguretat alimentària i els mitjans de subsistència estan en perill i hi ha risc de malnutrició a causa de la disminució en la producció d’ aliments en els cultius, la ramaderia i la pesca.

Aquestes pèrdues i danys poden portar amb si l’ augment de la mortalitat i la morbiditat per l’ augment de la calor i de les malalties infeccioses, desigualtat i taxes de pobresa, posar en risc la seguretat hídrica i energètica per la sequera i la calor, i la reducció del rendiment i del creixement econòmic.

P: El secretari general de les Nacions Unides ha afirmat que és un imperatiu moral el fet de tractar el problema de les pèrdues i els danys. Com a científica, quin és el seu missatge per als delegats de la COP27 sobre aquest tema?

Adelle Thomas: L’evidència científica és clara en el sentit que ja s’han experimentat pèrdues i danys, que augmentaran amb l’escalfament global, que són inevitables i que es distribueixen de forma desigual, amb efectes desproporcionats sobre els països en vies de desenvolupament i els grups vulnerables.

Les pèrdues i els danys són una realitat, i hi ha una clara necessitat que es duguin a terme acords financers, governamentals i institucionals en tots els nivells per abordar aquesta problemàtica.

La COP27 és el moment clau per reconèixer i respondre a la immensa evidència científica sobre aquestes pèrdues i danys. Hi ha una clara necessitat que, a la CMNUCC, s’ acceleri la implementació d’ iniciatives per abordar-los, ja que els avenços que s’ han fet fins ara no han estat completament satisfactoris.

El fet de continuar retardant les millores en els acords financers, governamentals i institucionals per abordar aquesta problemàtica només provocarà que tots aquells que són més vulnerables i que ja estan patint aquestes conseqüències hagin de fer front a nivells cada vegada més grans d’efectes negatius causats pel canvi climàtic.

Font: Nacions Unides