La Xina retorna a les emissions de CO₂ a la casella de sortida

La reobertura de les economies el 2021 i el 2022 es va compensar amb escreix el descens en la pandèmia

El que vivim en els aldarulls de la pandèmia, pel que fa a sostenibilitat, ha quedat a una sort d’inquietant espill. Així, la realitat és tossuda i, segons es desprèn d’un informe de Bank of America, l’increment de les emissions de CO2 és tota una realitat en el nostre present. Cert és que aquestes emissions van experimentar el major descens de la història amb el Covid-19, però el que va esdevenir ens va retornar a una casella de sortida, si cap, més crua.

Així les coses, ja que es va produir la reobertura de les economies el 2021 i el 2022 es va compensar amb escreix el descens del que donàvem compte en l’inici d’aquest article. Aprofundt en aquesta radiografia, la Xina és un agent protagonista en l’escena, però, òbviament, no l’únic. Més d’una quarta part de l’augment va ser impulsat pel país asiàtic, mentre que Estats Units i la Unió Europea també van experimentar augments del 7% interanual. No oblidem l’Índia, ja que un repunt de la demanda de carbó per a la generació d’energia va conduir a un augment de l’11% interanual en les emissions de CO2, superant els nivells de 2019.

I és que les reduccions d’emissions es van acostar a 1,9 Gt (gigatonejades) de CO2 el 2020 pel col·lapse del transport mundial. Ara bé, les emissions de CO2 relacionades amb l’energia van augmentar en més de 2 GT de CO2 al llarg de l’exercici fins a arribar a 36 Gt el 2021, el major increment interanual de la història.

Però les projeccions continuen pintant horitzons irrespirables. Atenent recents tendències de creixement de la demanda energètica, inferim que el món està preparat per a un altre augment significatiu de les emissions de carboni el 2022. En aquesta línia, amb un ús de l’energia tèrmica que augmentarà encara més el 2023, les emissions de CO2, probablement, asfixiaran el planeta.

Per què la crisi energètica a Europa és una arma de doble fil per al CO2?

Aquest novembre de 2022 s’ha celebrat a Egipte la COP27. Els seus participants s’han compromès a reduir les emissions totals provocades per l’humà de 52 Gt a 40 Gt per al 2023. Això sí, aquestes dades queden lluny encara de l’objectiu estimat de 27Gt per al 2030 per tal d’arribar a la Xarxa Zero el 2050.

Al tauler, entra com a peça clau per ordenar el ‘puzle’ la geopolítica de l’energia. Aquesta ha irromput en l’escena amb la invasió de Rússia a Ucraïna el febrer d’aquest mateix any, repercutint en el carboni de dues maneres. D’una banda, el col·lapse de les exportacions de gas rus i els preus rècord han obligat les empreses de serveis públics a recórrer en major mesura a la generació d’energia amb carbó, provocant un augment de les emissions del sector elèctric aquest any. D’altra banda, a mitjà termini, una combinació de preus molt alts i volàtils de combustibles tèrmics, juntament amb nous riscos de seguretat energètica podria accelerar les inversions en energies renovables. Tant Europa com la Xina i els Estats Units busquen alternatives energètiques a baix cost amb l’objectiu de reduir la dependència dels exportadors de combustibles fòssils hostils.

Finalment, hem de ressenyar que la inversió en energies netes es troba en perill. Els preus i el seu augment desmesurat ens obren l’explicació. Els costos estimats de 5.000 milions de dòlars a l’any per assolir els objectius d’emissions netes cera el 2050 han augmentat en els últims 12 mesos enmig de la creixent inflació mundial i el consegüent increment dels tipus d’interès. Amb alguns mercats desenvolupats lluitant per equilibrar els seus pressupostos governamentals, els problemes fiscals podrien sumar-se a una política monetària més estricta a mesura que augmentin els costos de finançament, frenant aquestes inversions verdes. No s’espera que els balanços dels bancs centrals siguin una gran font de demanda de bons verds fins que la inflació disminueixi. ¿Exercirà, doncs, el sector privat un paper cada vegada més gran en la descarbonització per complir els objectius del 2050? Fins i tot llavors, els EUA, els CCA i les compensacions voluntàries de carboni continuaran sent tan importants com sempre per assolir els objectius climàtics. A més llarg termini, és probable que la cursa cap al Net Zero s’acceleri pels alts preus dels combustibles fòssils, la compressió de les primes verdes i els riscos de seguretat nacional.

Font: L’Economista