Tots contra el carbó però amb el carbó

Tot el planeta vol ser verd i lliure de carboni, com Europa el 2050. Aquest combustible és la major font de generació d’electricitat, la segona major font d’energia primària i la major font d’emissions de CO₂ relacionades amb l’energia, però cada vegada sorgeixen més veus que apunten que el seu allunyament no serà senzill. Àsia domina el mercat mundial del carbó, la Xina representa més de la meitat de la demanda mundial, o dos terços si s’hi agrega Índia.

Les promeses d’assolir zero emissions netes fetes per molts països, inclosos la Xina i l’Índia, haurien de tenir implicacions molt fortes per al carbó, però encara no són visibles en opinió dels experts, cosa que reflecteix la gran bretxa entre les ambicions i l’acció. El Japó, Corea i la Xina també s’han compromès a aturar el finançament públic per a la construcció de nous projectes d’energia de carbó a l’estranger. Malgrat les bones intencions, algunes mesures continuen fent llenya al foc en lloc de mitigar el problema. D’una banda, segons dades de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), els països gasten 400.000 milions de dòlars a l’any en subsidis, sobretot al petroli, però també al gas i l’electricitat. «Es pot arribar a descarbonitzar tot el planeta el 2050, però cada vegada és més difícil, sobretot si ho volem fer de manera ordenada. Però si no ho fem continuarem patint desastres naturals cada vegada més greus, amb greus impactes econòmics, socials i ambientals», assenyala Ricardo Pedraz, Consultor d’AFI (Analistes financers internacionals).

Llistos per a la transició

Estem llestos per a la transició? La invasió de Rússia a Ucraïna ha posat al descobert els desafiaments als quals s’enfronten els països per garantir subministraments d’energia sostenibles i assequibles en un entorn geopolític complex i incert. L’agitació que estan patint els mercats energètics mundials amenaça de descarrilar els esforços per prevenir els pitjors efectes del canvi climàtic. La Comissió Europea va llançar aquesta mateixa setmana el Pla Repower EU per tallar definitivament el subministrament de gas rus el 2027, una paquet de mesures que suposarà una inversió de 300.000 milions d’euros. No obstant això, els plans de la UE també inclouen algunes mesures inesperades com una major producció d’electricitat amb carbó i l’ampliació de la vida de les centrals nuclears belgues i franceses. «La guerra de Rússia ens fa ser més de dependents dels combustibles fòssils. Per plantejar-nos polítiques de descarbonització, sobretot en el sector energètic, calen tres objectius: la sost
en el subministrament, la competitivitat i la seguretat en el subministrament i ara no complim cap dels tres. La guerra els ha fet saltar pels aires», explica Mateo Rosales, consultor d’Afers Públics especialitzat en Clima i Transició Energètica d’Atrevia.

El cost de descarbonitzar

Descarbonitzar tindrà també un cost. Bank of America calcula que costarà al món inversions per valor de 5 bilions de dòlars (4,7 bilions d’euros) durant 30 anys: en total 150 bilions de dòlars (142 bilions d’euros), aproximadament el doble del PIB mundial. El consumidor haurà de contribuir a través d’ impostos. Bank of America calcula que la factura de descarbonitzar-se equival al 25% dels ingressos fiscals mundials actuals (20 milions de dòlars).

Tot i que mitigar el canvi climàtic podria impulsar el creixement econòmic un 0,4% addicional per any fins al 2030, limitar el subministrament de combustibles fòssils també podria provocar l’augment de la inflació de l’1% al 3%, adverteixen des de Bank of America. Accelerar la transició a una economia baixa en carboni massa ràpid podria perjudicar el creixement, tancant sectors a compte d’altres. Tot i així, l’últim informe de l’AIE sosté que impulsar les emissions netes zero reduirà l’ocupació en el sector de l’energia tradicional en 5 milions de persones per al 2030, però agregaria altres 14 milions d’ocupacions en el sector de l’energia neta. Altres serveis d’estudis com el de BloombergNEF, eleven el cost de descarbonitzar 174 bilions de dòlars fins al 2050, gairebé 3 vegades la quantitat invertida en el sistema energètic a dia d’avui.

Però el canvi no es produirà d’un dia per l’altre. A Europa, la taxa de dependència energètica continua sent elevada. El 2019 era del 61%, i gairebé dos terços corresponen a cru i productes petrolífers, seguits del gas natural (27%) i el carbó (6%). Santiago Carbó, Catedràtic d’Economia de la Universitat de Granada creu que Europa no ha fet prou i que «no compta amb una estratègia climàtica o energètica comuna. Durant molts anys les polítiques s’han enfocat al gas i complir amb els objectius de l’Acord de París és ara més que mai un repte majúscul».

Ningú va dir que fos fàcil afegeix Lara Lázaro, investigadora del Reial Institut Elcano. «Evidentment, qualsevol transició d’un model de combustibles fòssils a un model neutre en emissions té uns costos, però també cal posar damunt la taula el cost de no fer-ho. No limitar l’escalfament global a l’1,5 graus, podria suposar, una caiguda del PIB el 2030 entre l’11% i 18%», precisa. «No descarbonitzem perquè vulguem perdre diners, sinó perquè l’economia del futur és digital i neutra en emissions i nosaltres volem estar posicionats en aquesta economia. Per fortuna, a Espanya comptem amb molt recurs solar i grans campions energètics en tots els sectors, implantats a nivell internacional, i que proporcionen oportunitats de treball en aquesta nova economia», agrega Lázaro.

Moltes empreses estan adaptant els seus processos de producció en un esforç per reduir les emissions de carboni. Però la majoria de les tecnologies verdes requereixen quantitats significatives de metalls i minerals, com coure, liti i cobalt, especialment durant el període de transició. Els vehicles elèctrics, per exemple, fan servir sis vegades més minerals que els cotxes convencionals i una planta eòlica marina requereix més de set vegades la quantitat de coure en comparació amb una planta de gas. «Encara hi ha indústries difícils de descarbonitzar. Per exemple, no podem electrificar un vaixell, no poden anar amb bateries, els avions necessiten combustibles, el ciment és imprescindible per a milions d’infraestructures, i el ciment de moment requereix molta calor per al seu procés productiu» apunta Pedraz.

Mentrestant, l’ energia renovable i l’ electrificació esdevenen la columna vertebral de la transició i s’ han d’ accelerar immediatament, i l’ hidrogen, la captura de carboni i les noves plantes nuclears modulars són eines emergents que s’ han de desenvolupar i desplegar al més aviat possible. És per això que el Pla Repower EU destinarà 86.000 milions d’euros per a solar i eòlica, 37.000 milions de per a biometà i 27.000 milions per a hidrogen. De tota manera tampoc serà fàcil. Per descarbonitzar el nostre planeta necessitarem 88 vegades més capacitat d’energia eòlica, solar i bateries per al 2050, i fins i tot llavors només es podria cobrir la meitat de la reducció de les emissions, adverteix Bank of America.

La transició deixarà més pujades de preus pel camí, per això la política monetària haurà de jugar un paper important. El BCE va anunciar que alinearà les seves polítiques amb els objectius de l’Acord de París el «més ràpid possible», de manera que totes les accions que es prenguin contribueixin a l’ecologització de les economies i no «soscavin» els incentius per accelerar la transició ecològica. I davant els inversors la banca vol ser també un referent en l’impuls de la transició sostenible. «La descarbonització és un repte d’ambició global necessària», defensen fonts de CaixaBank i com a mostra del seu compromís amb la descarbonització de les seves dades. L’any passat CaixaBank va mobilitzar 31.375 milions d’euros en finançament sostenible, un 150% més que l’any anterior. L’entitat va batre el seu rècord històric tant en préstecs sostenibles, amb 11.595 milions d’euros, com en l’emissió de bons ESG, amb més de 19.780 milions d’euros.

FALTA MÉS AMBICIÓ EUROPEA

Des de l’Acord de París el 2015, 53 països i la Unió Europea s’han compromès a aconseguir zero emissions netes. No obstant això, a mitjans de 2021, només 21 països que utilitzen carbó sense cessar per a la generació d’electricitat s’han compromès a eliminar-lo gradualment, entre 2021 (Portugal) i 2040 (Xile). Entre ells, pocs països ja ho han fet, com Àustria (2020), Bèlgica (2016) i Suècia (2020). En conjunt, aquests compromisos cobreixen només el 4,1 % de la generació mundial a carbó i l’1,3 % de les emissions mundials de CO₂ relacionades amb l’energia. El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d’Espanya es compromet a assolir una quota de despesa verda del 31 %, la qual cosa el posiciona entre els millors de la Unió Europea (UE), segons un estudi elaborat pel Green Recovery Tracker, format per experts internacionals en emergència climàtica, que alerta de la falta d’ambició europea per descarbonitzar l’economia. Finlàndia, amb una despesa propera al 42%, lidera el rànquing entre 14 països de la UE. Polònia (18%), Portugal (19%) i Eslovènia (5%) obtenen els pitjors resultats.

Font: La Razón