El canvi climàtic va tornar a batre rècords per terra, mar i aire el 2021

Davant “l’ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat a aturar el canvi climàtic”, António Guterres proposa un pla de transició cap a les energies renovables a través de cinc passos.

Quatre indicadors de la situació del nostre clima, les concentracions de gasos d’efecte hivernacle, el nivell del mar, la temperatura dels oceans i la seva acidificació, van tornar a batre rècords el 2021, segons l’Informe sobre l’Estat del Clima Mundial 2021*.

El document, que preparen els científics** de l’Organització Meteorològica Mundial, destaca que aquestes noves marques són “un clar senyal que les activitats humanes estan causant canvis a escala planetària a la terra, els oceans i l’atmosfera, i danyant a llarg termini els ecosistemes i el desenvolupament sostenible”.

A més dels efectes en el medi ambient, els fenòmens meteorològics extrems, la cara quotidiana del canvi climàtic, es van cobrar la vida de moltes persones i van costar cents de milions de dòlars a l’economia. També van posar en risc l’accés als aliments i l’aigua, portant a un desplaçament de persones que s’ha accentuat el 2022.

L’informe de l’agència de l’ONU sobre l’Estat del Clima Mundial el 2021 confirma que els últims set anys han estat els més càlids dels quals es té constància.

Si bé 2021 no va batre el rècord de temperatura, a causa d’un esdeveniment de La Niña al principi i al final de l’any que va tenir un efecte de refredament temporal, sí que va estar entre aquests set més càlids, mantenint així la tendència general d’augment dels termòmetres. La temperatura mitjana mundial*** el 2021 va ser d’aproximadament 1,11 graus centígrads per sobre del nivell preindustrial.

Per al Secretari General de l’ONU, l’informe és “una ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat per afrontar els trastorns climàtics”.

No obstant això, António Guterres també va dir en un vídeo missatge difós després de conèixer-se l’informe, que els seus resultats són una crida a l’acció per recollir la “fruita madura” que és la transformació dels sistemes energètics i treure’ls així del carreró sense sortida que són els combustibles fòssils.

Cinc mesures per a la transició energètica

En un vídeo missatge, va proposar cinc mesures crítiques per saltar a la transició cap a les energies renovables:

• Tractar les tecnologies d’energia renovable, entre elles l’emmagatzematge en bateria, com a béns públics mundials essencials i de lliure accés
• assegurar, ampliar i diversificar el subministrament de components i matèries primeres fonamentals per a les tecnologies d’energia renovable
• crear marcs legals i reformar la burocràcia per igualar les condicions en favor de les energies renovables
• apartar els subsidis als combustibles fòssils per protegir els pobres i les persones i comunitats més vulnerables
• triplicar les inversions privades i públiques en energies renovables fins a assolir almenys quatre bilions de dòlars a l’any

“Les energies renovables són l’únic camí cap a una veritable seguretat energètica, cap a preus estables de l’electricitat i cap a oportunitats d’ocupació sostenibles. Si actuem units, la transformació de les energies renovables pot ser el projecte de pau del segle XXI”, va assegurar Guterres.

El món ha d’actuar en aquesta dècada per evitar que s’agreuguin els impactes climàtics i per mantenir l’augment de la temperatura per sota d’1,5° sobre els nivells preindustrials.

Per la seva banda, el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial va assegurar que “és només qüestió de temps el que vegem un altre any més càlid dels registrats”.

“El clima està canviant davant dels nostres ulls. La calor atrapada pels gasos d’efecte hivernacle induïts per l’home escalfarà el planeta durant moltes generacions. L’augment del nivell del mar, la calor dels oceans i l’acidificació continuaran durant cents anys llevat que s’inventin mitjans per eliminar el carboni de l’atmosfera. Algunes glaceres han assolit el punt de no retorn i això tindrà repercussions a llarg termini en un món en el qual més de 2000 milions de persones ja pateixen estrès hídric”, va explicar Petteri Taalas.

El professor Taalas va comentar que els fenòmens meteorològics extrems tenen un impacte immediat en les nostres vides diàries, citant com a exemples més actuals la sequera que estem veient desenvolupar-se al Corn d’Àfrica, les recents inundacions al Sud-àfrica i les onades de calor a Índia i Pakistan.

I tot i que va observar que els anys invertits en preparació de desastres ens han portat a una millor posició per salvar vides, va destacar que les pèrdues econòmiques continuen augmentant.

Per això, va fer una crida perquè s’inverteixi en els Sistemes d’Alerta Primerenca, que són crítics per adaptar-se al canvi climàtic, però que tan sols són presents a la meitat dels països membres de l’OMM.

Indicadors clau

Gasos d’ efecte d’ hivernacle

Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle van assolir un nou màxim mundial el 2020, quan la concentració de diòxid de carboni (CO2) va arribar a 413,2 parts per milió (ppm) a nivell global, o el 149% del nivell preindustrial. Les dades de llocs específics indiquen que van seguir augmentant el 2021 i a principis de 2022, amb una mitjana mensual de CO2 a Mona Loa, a Hawái, que va assolir 416,45 ppm a l’abril de 2020, 419,05 ppm a l’abril de 2021 i 420,23 ppm a l’abril de 2022.

Temperatura mundial

La temperatura mitjana anual global el 2021 es va situar al voltant d’1,11 (±0,13) graus per sobre de la mitjana preindustrial de 1850-1900. Aquest registre és una mica menys càlid que alguns anys recents a causa de les condicions de refredament de la Nena a principis i finals de l’any. Tot i així, 2021 se situa entre els set anys més càlids registrats, que van del 2015 al 2021.

Onades de calor

Diverses onades de calor excepcionals van batre rècords de temperatura a l’oest de Nord-amèrica i al Mediterrani. A la Vall de la Mort (Califòrnia) es van assolir 54,4° el 9 de juliol, igualant el valor més alt registrat al món el 2020 des d’almenys la dècada de 1930, i a Siracusa (Sicília) es van assolir 48,8°. La província canadenca de Columbia Britànica va assolir els 49,6° el 29 de juny, cosa que va contribuir al fet que es registressin més de 500 morts relacionades amb la calor i va alimentar devastadors incendis forestals que, al seu torn, van agreujar els efectes de les inundacions de novembre.

Temperatura dels oceans

La temperatura de l’oceà sí que va marcar un rècord. La part superior de 2000 metres de profunditat de l’oceà va continuar escalfant-se el 2021 i s’espera que continuï fent-ho en el futur, un canvi que és irreversible en escales de temps centenàries a mil·lenàries.

Tots els conjunts de dades coincideixen que els índexs d’escalfament de l’oceà mostren un augment particularment important en les últimes dues dècades i està penetrant a nivells cada vegada més profunds. Gran part de l’oceà va experimentar almenys una onada de calor marina “forta” en algun moment de 2021.

Acidificació dels oceans

L’oceà absorbeix al voltant del 23% de les emissions anuals de CO2 antropogènic a l’atmosfera. Aquest reacciona amb l’aigua de mar i provoca l’acidificació dels oceans, la qual cosa suposa una amenaça per als organismes i els serveis dels ecosistemes i, per tant, per a la seguretat alimentària, el turisme i la protecció de les costes.

En disminuir el pH de l’oceà, també disminueix la seva capacitat d’absorbir el CO2 de l’atmosfera. L’IPCC va concloure que “existeix una probabilitat molt alta en què el pH de la superfície de l’oceà sigui ara el més baix que ha tingut en almenys 26.000 anys i les taxes actuals de canvi de pH no tenen precedents des d’almenys aquesta època”.

Nivell del mar

El nivell mitjà del mar a nivell mundial va assolir un rècord el 2021, després d’augmentar una mitjana de 4,5 mm a l’any durant el període 2013 -2021. Això suposa més del doble de la taxa registrada entre 1993 i 2002 i es deu principalment a la pèrdua accelerada de masses d’ aigua a les capes de gel. Això té importants implicacions per a cents de milions d’habitants de la costa i augmenta la vulnerabilitat als ciclons tropicals.

Criòsfera

Tot i que l’any glaciològic 2020-2021 es va produir menys desglaç que en els últims anys, hi ha una clara tendència a l’acceleració de la pèrdua de massa en escales de temps de diverses dècades.

De mitjana, les glaceres de referència del món s’han reduït en 33,5 metres (equivalent de gel) des de 1950, i el 76% d’aquest avançament s’ha produït des de 1980. El 2021 va ser un any especialment dur per a les glaceres del Canadà i el nord-oest dels Estats Units, amb una pèrdua de massa de gel rècord com a conseqüència de les onades de calor i els incendis de juny i juliol. A Groenlàndia es va produir un desglaç excepcional a mitjans d’agost i es van registrar les primeres precipitacions de la història a l’Estació de la Cimera, el punt més alt de la capa de gel, a 3216 metres d’altitud.

Inundacions

A més, d’un gran nombre de víctimes mortals, les inundacions van provocar pèrdues econòmiques per valor de 17.700 milions de dòlars a la província xinesa de Henan, i a Europa Occidental es van produir a mitjans de juliol algunes de les inundacions més greus registrades, amb pèrdues econòmiques a Alemanya que van superar els 20.000 milions de dòlars.

Sequeres

Les sequeres van afectar moltes parts del món, com el Corn d’Àfrica, Canadà, l’oest dels Estats Units, l’Iran, l’Afganistan, el Pakistan i Turquia. A l’ Amèrica del Sud subtropical, la sequera va causar grans pèrdues agrícoles i va pertorbar la producció d’ energia i el transport fluvial.

La sequera al Corn d’Àfrica s’ha intensificat en el que va de 2022. L’est d’Àfrica s’enfronta a la possibilitat molt real que les pluges fracassin per quarta temporada consecutiva, cosa que portarà Etiòpia, Kènia i Somàlia a una sequera d’una durada no experimentada en els últims 40 anys. Les agències humanitàries estan advertint dels efectes devastadors sobre la població i els mitjans de subsistència de la regió.

Huracans

L’huracà Ida va ser el més important de la temporada de l’Atlàntic Nord, tocant terra a Luisiana el 29 d’agost, amb pèrdues econòmiques als Estats Units estimades en 75.000 milions de dòlars.

Capa d’ ozó

El forat d’ozó sobre l’Antàrtida va ser inusualment gran i profund, assolint la seva superfície màxima de 24,8 milions de km2 (la mida d’Àfrica) com a resultat d’un vòrtex polar fort i estable i unes condicions més fredes que la mitjana a l’estratosfera inferior.

Alimentació

Els efectes combinats dels conflictes, els fenòmens meteorològics extrems i les crisis econòmiques, agreujats per la pandèmia de COVID-19, van soscavar dècades de progrés cap a la millora de la seguretat alimentària a tot el món.

L’empitjorament de les crisis humanitàries el 2021 també ha fet que augmenti el nombre de països en risc de fúria. Del total de persones desnodrides el 2020, més de la meitat viuen a Àsia (418 milions) i un terç a l’Àfrica (282 milions).

Migració

Els riscos hidrometeorològics van seguir contribuint als desplaçaments interns. Els països amb major nombre de desplaçaments registrats fins a l’octubre de 2021 eren la Xina (més d’1,4 milions), Filipines (més de 386.000) i Vietnam (més de 664.000).

Ecosistemes

Els ecosistemes -inclosos els terrestres, els d’aigua dolça, els costaners i els marins- i els serveis que presten, s’estan veient afectats pel canvi climàtic, tot i que de forma desigual. Alguns s’estan degradant a un ritme sense precedents. Per exemple, els ecosistemes de muntanya -les torres d’aigua del món- estan profundament afectats.

L’augment de les temperatures augmenta el risc de pèrdua irreversible dels ecosistemes marins i costaners, com les praderies marines i els boscos d’algues. Els esculls de corall són especialment vulnerables al canvi climàtic. Es preveu que perdin entre el 70 i el 90% de la seva antiga àrea de cobertura amb un escalfament d’ 1,5 graus i més del 99% si aquest arriba als 2 graus.

Entre el 20 i el 90% dels actuals aiguamolls costaners corren el risc de desaparèixer a finals d’aquest segle, depenent de la rapidesa amb què pugi el nivell del mar. Això comprometrà encara més el subministrament d’aliments, el turisme i la protecció de la costa, entre altres serveis dels ecosistemes.

Fòrum Econòmic Mundial

L’informe es va publicar just abans de la Reunió Anual del Fòrum Econòmic Mundial 2022, que reuneix més de 2000 líders i experts de tot el món sota el lema “La història en un punt d’inflexió: Polítiques governamentals i estratègies empresarials”. La mobilització de l’acció publicoprivada per complir els objectius climàtics globals crítics del 2030 i el 2050 és un tema clau a l’agenda.

“L’informe sobre l’Estat del Clima Mundial posa en relleu la necessitat d’una acció ràpida, a gran escala i sistèmica per mitigar els riscos mediambientals presentats en l’informe sobre riscos mundials del Fòrum Econòmic Mundial”, va declarar Gim Huay Neo, membre de la Junta Directiva del Fòrum Econòmic Mundial.

“Com mostra el recent informe de l’IPCC, ja tenim els mitjans i els coneixements per reduir les emissions i limitar l’escalfament global. Hem de centrar els nostres esforços en polítiques i solucions audaces que puguin transformar ràpidament la nostra forma de produir i consumir recursos. Les persones i les associacions han d’estar al centre del nostre enfocament, ja sigui per crear nous llocs de treball, proporcionar més accés i assequibilitat per a tothom i construir un entorn de vida més net i ecològic.”

“La pròxima reunió anual de Davos és una oportunitat clau per reforçar la nostra determinació en l’acció climàtica, traduir l’ambició en fets i forjar més associacions per crear un futur del qual puguem estar orgullosos”, va dir.

*L’Informe sobre l’Estat del Clima complementa la sèrie de sis informes d’avaluacions que està duent a terme Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i va acompanyat en un mapa que subministra informació i exemples pràctics per als legisladors sobre com els indicadors clau del canvi climàtic estan afectant el món en els últims anys i les implicacions que van tenir a nivell nacional i regional el 2021.

**Desenes d’experts dels Estats membres contribueixen a l’informe, inclosos els Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals (SMN) i els Centres Mundials de Dades i Anàlisi, així com els Centres Regionals del Clima, el Programa Mundial d’Investigacions Climàtiques (PMIC), la Vigilància de l’Atmosfera Global (VAG), la Vigilància de la Criosfera Global i els serveis de canvi climàtic Copernicus de la UE.

Entre les agències de les Nacions Unides que també contribueixen a l’informe figuren l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres (UNDRR) i el Programa Mundial d’Aliments (PMA).

Per establir la temperatura mitjana global, s’ utilitza com a base la línia de 1850-1900. Aquesta és la línia de base utilitzada en els últims informes de l’ IPCC com a substitut de les temperatures preindustrials i és rellevant per entendre el progrés en relació amb els objectius de l’ Acord de París.

Font: Nacions Unides