“El CO ₂ , una “commodity” econòmica”. Arturo de les Heras. Gener 2019

En el marc de la temàtica del canvi climàtic, el CO₂, com a gas d’efecte hivernacle, està en el centre del debat quant a les polítiques de mitigació i reducció d’emissions, però es parla molt poc sobre la seva influència sobre l’economia global, i en particular el seu efecte directe sobre l’economia europea.

És sabut que el _CO2 és un gas que opera als mercats internacionals com una “commodity” més, ja sigui de forma voluntària com als EUA, la Xina o Austràlia, o en mercats obligatoris com és el cas d’Europa, convertint-se en aquests últims mesos en un fonamental, influint de forma directa en la formació de preus de l’energia, sobretot en la compra de futurs i derivats.

El fet que a Europa sigui obligatori per a uns quants sectors intensius en energia l’adquisició de permisos d’emissió als mercats financers o a les subhastes públiques per cobrir les seves emissions de _CO2, fa que els costos d’ adquisició entrin de ple en l’ escandalós de costos operatius d’ aquestes empreses, sobretot en aquelles empreses que no poden accedir als paquets gratuïts de permisos que atorga l’ entitat reguladora europea, com ara la indústria de la generació elèctrica en base a combustibles fòssils, que en el cas espanyol és bàsicament carbó i gas natural.

¿Què vol dir això? Doncs que les fluctuacions al mercat del _CO2, d’una forma o d’una altra, impacta de ple en el preu de l’electricitat que paguem tots. En l’actualitat, el preu en els mercats de futurs i derivats de l’energia elèctrica, s’estableixen en base a les fluctuacions de mercat del petroli, el carbó, el gas, …….., i del CO₂ .

Els mercats elèctrics i del _CO2 en l’ actualitat.

Els preus elèctrics a Espanya a principis i mitjan 2016 es movien al voltant dels 40 € Mwh. Aquesta tendència moderada es va trencar a finals de 2016 i inicis de 2017 on el cost del Mwh va arribar als 100 € al mercat Spot arrossegant a l’alça els mercats de futurs. El preu mitjà de l’energia l’any 2016 va ser de 48,43 € Mwh, el 2017 de 60,54 € Mwh i l’any 2018 ha estat de 64,37 € Mwh, una tendència alcista de l’energia elèctrica a Espanya i que de moment no es visualitzen senyals que indiquin un canvi de tendència.

Davant d’aquestes circumstàncies cal preguntar-se si hi ha alguna correlació entre els preus dels mercats elèctrics i els preus del _CO2.

L’any 2016 el preu del _CO2 es va situar en una mitjana anual de 5,35€ la tona, preu moderat concorde amb el preu elèctric de 2016 si bé hi va haver certes fluctuacions a finals d’any coincidint amb les pujades de preu elèctric. L’any 2017 el preu del _CO2 va seguir moderat fins a mitjan any, coincidint amb la senda alcista del preu de l’energia, si bé el preu mitjà el 2017 es va situar 5,83€ a finals d’aquell mateix any ja s’havia situat en els 7,54€, tendència que ha seguit el 2018 amb una mitjana anual de 15,88€ i màxim de 22,57€ al desembre. Una pujada sostinguda de preus del _CO2 a cotes mai vistes.

El 2016 el cost de la subhasta de drets d’emissió per a les empreses europees va ascendir a 3.780 milions d’euros, el 2017 va ascendir a més de 5.490 milions i el 2018 a més de 14.000 milions d’euros, un 156% superior al 2017.

Clarament s’observa una certa correlació entre el preu de l’energia elèctrica i els preus de _CO2, correlació que es manté també en els mercats de futurs i derivats elèctrics als mercats europeus.

No hi ha un únic factor que pugui explicar aquestes pujades del cost elèctric i de _CO2, però si hi ha tres circumstàncies que han aparegut en aquests últims anys que han pressionat a l’alça els mercats.

En primer lloc, el parc elèctric francès amb problemes seriosos de seguretat en les seves centrals nuclears que han obligat establir una planificació d’aturada de llarg termini de les dites centrals, obligant a la importació d’energia elèctrica d’altres països, entre ells Espanya. Aquesta circumstància ha provocat un augment de la demanda que s’ha sufragat amb major generació d’energia en base a tèrmica de carbó i, en menor mesura, de cicle combinat, aquestes dues tecnologies, necessitades de permisos d’emissió, han hagut d’anar a buscar-los al mercat o a subhasta juntament amb altres països com Alemanya, pressionant a l’alça el preu del CO₂ en un mercat intervingut en la seva oferta pels reguladors europeus. A Espanya, el 2017, les emissions de la generació elèctrica de carbó van augmentar un 22% i les de cicle combinat un 25%, amb un dèficit conjunt de permisos de més de 53 milions de tones.

En segon lloc, en aquests anys hi ha hagut hiverns especialment freds a centre Europa, provocant una major demanda d’energia, basada majoritàriament en gas natural i carbó. Una altra circumstància que ha pressionat els mercats energètics i del _CO2.

Per últim, la necessitat d’energia a Europa s’ha vist distorsionada per una baixada de reserves gasístiques com a conseqüència del desviament de GNL cap a la Xina, amb una forta demanda per una reestructuració productiva d’algun dels sectors clau. La falta de disponibilitat de gas a Europa no ha fet més que reforçar la pressió als mercats.

En definitiva, la major demanda energètica a Europa en els últims temps s’ha sufragat amb vectors energètics més cars i més emissors provocant les pujades en dos mercats que es retroalimenten entre si, l’elèctric i el del _CO2.

Perspectives de futur

Ningú té la bola màgica de vidre per visualitzar el futur, però els senyals actuals no fan més que reforçar les circumstàncies de pressió alcista, almenys a curt i mitjà termini.

Segueixen els problemes a França i per tant segueixen les exportacions d’energia elèctrica pressionant la demanda nacional amb un mix elèctric on les tecnologies fòssils tenen molt de pes. Les mesures per millorar el mix actual que vol implantar el govern espanyol no tindran una influència significativa fins dins d’uns anys.

Segueix la pressió Xina en la demanda energètica. Si bé en els últims s’ha sigui moderat, la Xina està immersa en una profunda reconversió industrial, canviat les tecnologies més contaminants per altres més netes, entre elles el gas natural provinent del GNL.

Per últim, l’intens fre a centre Europa no cessa i la demanda energètica segueix augmentant.

A aquestes circumstàncies, també se’ls pot afegir altres qüestions geopolítiques actuals que no ajuden en res a moderar la pressió als mercats. Les guerres comercials i conflictes oberts entre els grans “players” mundials genera molt de nerviosisme i inestabilitat als mercats.

En definitiva, tot apunta que el mercat del _CO2 seguirà pressionat a l’alça per la major demanda de permisos com a conseqüència d’una major generació energètica en base a combustibles fòssils, almenys fins que el parc nuclear francès es normalitzi i cessin els freds europeus.

Recordem que el mercat del _CO2 està intervingut per part de l’oferta i mentre el regulador europeu mantingui les restriccions en la posada en el mercat dels permisos d’emissió, el preu seguirà alt. A més, la pressió en la demanda de permisos fa que el preu de la subhasta estigui molt a prop dels preus de mercat per la qual cosa, actualment, els diners que arriba als Països provinent de la subhasta és substancialment alt. Al regulador europeu li interessa mantenir els preus alts per sufragar les polítiques públiques de lluita contra el canvi climàtic per la qual cosa no té cap incentiu per posar més permisos al mercat.

Definitivament, el _CO2 és una “commodity” més, un “fonamental” més per tenir en compte en la formació de preus de l’energia, però, a més, és un component de cost en els escandalons de generació energètica pel que entra directament en la formació del preu final de l’energia.

A nivell particular, qui pensi que això del _CO2 no va amb ell, està molt equivocat, cada vegada que paguem una factura d’electricitat o de gas, estem pagant una part del _CO2 emès com a component del preu. Mentre el preu del _CO2 estigui alt, el preu de l’energia que paguem tots serà alt, i el més inquietant és que a curt i mitjà termini no té visos de millorar.

Artur de las Heras
Col·laborador de la Fundació Privada Empresa i Clima