Els efectes del canvi climàtic s’acceleren

Vigilant cada racó del planeta, Copernicus, el sistema d’observació de la Terra de la Unió Europea, arreplega cada any noves i interessants dades sobre l’estat del clima a Europa. La setmana passada es va presentar el seu esperat informe, que revela que 2018 va ser un dels tres anys més càlids a Europa. Des de finals de primavera i fins a la tardor, el nord i centre d’Europa van experimentar un clima excepcionalment càlid: les temperatures van ser les més altes des de, almenys, 1950.

Es van registrar temperatures per sobre de la mitjana a totes les estacions i l’últim estiu va ser el més càlid de la història, amb una temperatura 1,2 graus Celsius superior a l’habitual, cosa que evidencia la clara tendència a l’escalfament de les quatre últimes dècades. En línies generals, Europa ha estat un dels continents amb un temps més extrem durant el 2018. Després d’un parell de mesos de fred intens, la nota dominant ha estat la calor i la sequera al nord i el centre d’Europa i les fortes precipitacions al voltant del Mediterrani.

Sequeres prolongades

Les zones del nord i centre d’Europa van patir un prolongat període de sequera. Les precipitacions estacionals van ser inferiors a la mitjana habitual en gairebé un 80% a la primavera, estiu i tardor, cosa que abasta tot el període de vegetació i de recol·lecció. Aquesta situació es va traduir en pèrdues agrícoles (quelcom que compromet els avenços assolits per acabar amb la malnutrició), restriccions a l’ús de l’aigua i un cabal reduït als rius.

Alguns informes, com el publicat pel Centre Helmholtz per a la Investigació del Medi Ambient (UFZ) d’Alemanya, prediuen que l’extensió a Europa de regions seques podria augmentar fins al 26% si la temperatura mitjana puja 3 graus centígrads durant els pròxims 80 anys, si no s’aconsegueix complir amb els objectius de l’Acord de París 2015. I assenyala que les sequeres més prolongades a Europa passarien a durar entre tres i quatre vegades més, cosa que afectaria més de 400 milions de persones. Els casos més extrems es localitzarien a la zona del Mediterrani, on l’extensió de les regions seques podria passar del 28% previst fins al 49%.

A mesura que les temperatures augmentaven durant l’any, també ho feia la durada de la insolació. Certes regions del centre i nord d’Europa van experimentar fins a un 40% més d’hores d’insolació en comparació amb la mitjana, i Alemanya va registrar el nombre d’hores de sol més elevat des que existeixen registres. A nivell global, es calcula que entre 2000 i 2016 el nombre de persones exposades a les onades de calor va augmentar en uns 125 milions, segons l’Organització Mundial de la Salut. Per contra, Europa meridional va experimentar una durada de la insolació inferior a la mitjana. Meteoalarm, la web de la Unió Europea (UE) que proporciona informació sobre fenòmens climàtics adversos, ha emès alertes «vermelles» per calor extrema en punts de Suïssa, Croàcia, Espanya i Portugal.

Fenòmens extrems

Tot i que les precipitacions extremes es van situar per sota de la mitjana, es van produir diversos fenòmens que cal destacar. L’huracà Leslie va assolir la Península Ibèrica a l’octubre i va provocar copioses pluges i inundacions al nord d’Espanya i al sud-oest de França. No en va, va ser la tempesta més intensa de la regió des de 1842. I algunes regions a Europa meridional van experimentar la primavera i l’estiu més humits des que es tenen registres.

El 2018, Europa també va experimentar diversos períodes freds a principis de l’any que van afectar bona part del continent, i febrer i març van ser els únics mesos en què es van donar temperatures inferiors a la mitjana. Es van produir fortes nevades en extenses àrees d’Europa, inclòs el Regne Unit.

Incendis sense precedents

El risc d’incendis es va situar molt per sobre de la mitjana en un gran nombre de regions del nord d’Europa, especialment als països escandinaus i al voltant del mar Bàltic. Així, els incendis forestals a Suècia (que van assolir més de cinquanta) van ser catalogats com «els més greus de la història moderna». Una situació sense precedents en la qual van arrasar més de 20.000 hectàrees. En conseqüència, el nord d’ Europa va registrar els nivells anuals d’ emissions derivades d’ incendis forestals més elevats des de 2003.

L’informe també inclou dades sobre els tres principals gasos d’efecte hivernacle: el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4) i l’òxid nitrós (N2O) i mostra que, segons les estimacions, els fluxos de superfície nets dels gasos d’efecte hivernacle a escala mundial que passen a l’atmosfera s’han incrementat en les dècades recents. Aquesta tendència va persistir el 2018.

Una exhaustiva radiografia del clima europeu gràcies a Copernicus, el programa insígnia d’observació de la Terra de la Unió Europea que ofereix dades ambientals sense precedents. Juan Garcés de Marcilla, director del departament de Serveis de Copernicus, assenyala que «les rigoroses dades d’observació de la Terra, incloses en l’informe sobre l’Estat del Clima Europeu, tenen un paper fonamental a l’hora d’ajudar-nos a prendre consciència sobre l’estat del nostre planeta. Proporciona informació actualitzable, fiable, intuïtiva i de lliure accés. Copernicus brinda informació rellevant a polítics, organitzacions i empreses per contribuir a l’elaboració d’una planificació de futur».

Font: ABC