Les hipòtesis es compleixen: la crisi climàtica deixa temperatures rècord i més onades de calor

Ni són sensacions, ni són hipòtesis del que podrà ocórrer en un futur si la humanitat no frena les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle per combatre l’escalfament global. Fins a tres informes difosos aquest dimarts constaten els efectes del canvi climàtic al llarg del planeta en forma de temperatures rècord i de fenòmens extrems com la recent onada de calor que ha patit Europa. Perquè, en aquesta ocasió, la crisi climàtica en la qual està immers el món ha colpejat amb força a Europa.

Aquest juny ha estat el “més càlid jamàs registrat”, ha destacat el Servei de Canvi Climàtic del programa Copernicus de la UE. A Europa, per exemple, les temperatures han estat dos graus centígrads per sobre del normal. I la recent onada de calor ha tingut un paper determinant en disparar els termòmetres fins a marques mai vistes a França principalment, tot i que també a Suïssa, el nord de la Península Ibèrica, Itàlia, Àustria i la República Txeca.

Els registres de temperatures fiables arrenquen el 1880. I l’anterior mes de juny més càlid al planeta datava de 2016. Segons les dades de Copernicus, la temperatura mitjana d’aquest últim juny ha estat 0,1 graus per sobre de la d’aquell juny de 2016. En el cas d’Europa, el juny més calorós es remuntava a 1999 i aquest mes ha superat aquesta marca en gairebé un grau centígrad.

Copernicus incideix en el paper determinant que ha jugat l’última onada de calor, que ha durat cinc dies i va ser causada per una massa d’aire calent provinent del desert del Sàhara. “Tot i que és difícil atribuir directament aquesta onada de calor al canvi climàtic, aquests esdeveniments climàtics extrems s’espera que siguin més comuns a mesura que el planeta continuï calent-se”, apunta aquest programa europeu.

Fins fa poc eren “bases teòriques”, explica José Ángel Núñez Mora, un dels responsables de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a la Comunitat Valenciana. Però ara, afegeix aquest investigador, “queden pocs dubtes que estem en un planeta més càlid”. I, com pronosticaven els experts de l’ONU fa gairebé dues dècades, aquest escalfament està fent que les onades de calor com la de la setmana passada siguin més freqüents i dures.

Núñez és l’autor d’un informe d’Aemet en el qual analitza les onades de calor que s’han registrat a Espanya des dels anys vuitanta. L’informe, difós també ahir, conclou: “La freqüència d’episodis càlids o extremadament càlids ha augmentat en les últimes quatre dècades”. En concret, apunta l’anàlisi, la freqüència d’aquests fenòmens ha estat “deu vegades superior en les dues primeres dècades del segle XXI que en la dècada dels vuitanta i noranta del segle XX”.

L’informe d’Aemet coincideix amb un altre de més difós aquest dimarts i elaborat per World Weather Attribution (WWA), un grup internacional d’investigadors que estudien la relació dels fenòmens extrems i el canvi climàtic induït per l’activitat de l’home. L’informe de WWA se centra en França, que va ser colpejada de forma molt intensa per aquesta última onada de calor. De fet, com indiquen aquests investigadors, el 28 de juny es va registrar el rècord de temperatura màxima en una estació de mesurament urbà a França: 45,9 graus centígrads.

L’informe del WWA, que es basa en una anàlisi preliminar de les dades, conclou que el canvi climàtic va fer que l’onada de calor a França hagi estat cinc vegades més probable. A més, l’anàlisi apunta que s’està produint un “increment molt gran de la temperatura en aquestes onades de calor”. En concret, els investigadors sostenen que aquests fenòmens extrems són ara quatre graus més càlids dels que es registraven a principis del segle XX. Per a Friederike Otto, de l’Institut de Canvi Ambiental de la Universitat d’Oxford i un dels autors de la investigació de WWA, aquestes dades són un “recordatori que el canvi climàtic està ocorrent aquí i ara”. “No és un problema només per als nostres fills”, ha afegit aquest investigador.

Escenaris

En la mateixa línia, l’estudi d’Aemet, que analitza l’impacte a la Península i les Balears de l’última onada de calor, destaca que aquesta va ser també “extraordinària per la seva intensitat”, ja que va deixar diversos rècords de temperatures en diverses províncies. Aquest estudi afegeix: “Totes les conclusions obtingudes són coherents amb les previsions contingudes en els escenaris de canvi climàtic que s’estan realitzant des de fa dècades”. En l’informe elaborat per Núñez es ressalta que el Panell Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic (IPCC, les seves sigles en anglès) ja va descriure el 2001 “com augmentaria la freqüència d’onades de calor en augmentar la temperatura mitjana”.

“Ja no són hipòtesis o prediccions”, assegura l’estudi d’Aemet. “Ara, a punt de finalitzar la segona dècada del segle XXI, ja ho estem veient i patint. Avancem per un planeta més càlid que el que van conèixer els nostres avantpassats”, conclou.

I la majoria de científics sosté que aquest escalfament global està induït per l’activitat de l’home, principalment, per la crema dels combustibles fòssils que emeten milions de tones de gasos d’efecte hivernacle. Si juny ha estat un mes de rècord de temperatures, maig ha estat un mes de rècord de concentracions de diòxid de carboni (_CO2) –el principal gas d’efecte hivernacle– a l’atmosfera. Així es va constatar a l’Observatori de Mauna Loa, ubicat a Hawaii, Estats Units. Al maig, de mitjana, es va registrar una concentració de _CO2 de 414,8 parts per milió (ppm); es tracta, segons l’Organització Mundial de la Meteorologia, d’una concentració mai vista des que existeix l’ésser humà.

Font: El País