El 93% de pagesos admet l’existència canvi climàtic, segons estudi

El 93 % dels agricultors espanyols accepta l’existència del canvi climàtic i el perceben fonamentalment en el canvi en les precipitacions i en l’increment de les temperatures, segons un estudi de l’organització agrària UPA.

Aquestes són algunes de les conclusions obtingudes en el projecte InfoAdapta Agri II, elaborat per UPA i en el qual s’ha entrevistat a més d’un centenar d’agricultors i ramaders repartits homogèniament per 22 províncies del país.

Segons l’informe, l’increment de les necessitats hídriques dels cultius pel descens de les pluges, la major incidència d’episodis de cop de calor, l’augment del risc de plagues i l’escassetat d’aigua per a reg són els aspectes que suposaran un major desafiament per a les seves explotacions a causa del canvi climàtic.

Per la seva banda, els efectes que preocupen menys als agricultors són la pèrdua de la biodiversitat, la disminució de la producció del bestiar, la baixada dels índexs de conversió dels animals i l’ augment de l’ erosió.

Nou de cada deu enquestats creu que el canvi climàtic ha de ser una prioritat tant per a l’Administració com per als productors; el 64,7 % assegura haver fet canvis en la gestió de la seva explotació, i la meitat dels enquestats afirma no haver rebut cap tipus de formació al respecte.

Entre les mesures concretes, les més valorades són la millora de l’aprofitament dels recursos disponibles i l’extracció i ús racional de l’aigua (recolzada pel 96 %), seguida per la utilització de tecnologies aplicades al reg (94 %).

Entre les menys recolzades, figuren la millora i selecció de pastures (60 % dels enquestats) i el foment de l’agricultura i la ramaderia ecològica (63,5 %).

Més del 67 % estaria disposat a adoptar alguna d’aquestes mesures, tot i que el 78 % afirma tenir limitacions econòmiques importants per dur-les a terme, per la qual cosa una àmplia majoria (96 %) demana incentius per executar-les.

El secretari general d’Agricultura i Alimentació, Fernando Miranda, ha assegurat durant la clausura de les jornades en les quals s’ha presentat el projecte que l’agricultura ha de contribuir en “la part que li correspon” en la lluita contra el canvi climàtic.

Segons les seves dades, l’activitat agrícola i ramadera “només és responsable de l’11,6 %” de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle, per la qual cosa “no és un gran emissor” malgrat algunes informacions en “mitjans de comunicació i xarxes socials”.

Miranda creu que la reducció de les emissions és “més difícil” en aquest sector, en ser una tasca en la qual entren en joc variables més difícils de controlar com les emissions de metà del bestiar, encara que defensa que es pot avançar “a poc a poc”.

En la seva intervenció, ha valorat projectes com els d’UPA, que intenta aportar mesures per lluitar contra el canvi climàtic des del camp, i ha demanat aprofitar la recerca, la innovació i la transferència del coneixement per a noves pràctiques agràries.

Per la seva banda, el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha assenyalat que, en el context actual, l’agricultura està en “la primera línia de risc” per l’impacte del canvi climàtic.

Sota el seu punt de vista, ja hi ha “alguns vectors” que afecten “amb virulència” a l’estabilitat de les inversions en l’agricultura i a la seva capacitat de futur, entre ells l’afectació als recursos hídrics que està generant aquest fenomen climàtic.

Cal “reforçar” els espais de “diàleg i cooperació” amb les organitzacions agràries per fer front a aquest repte i ha agraït el treball d’UPA perquè demostra estar “plenament compromesa” amb el “disseny de respostes” d’adaptació del sector agrícola.

El secretari general d’UPA, Lorenzo Ramos, ha incidit en què el sector agrari és el que “més està començant a patir” els efectes del canvi climàtic, per la qual cosa “qualsevol compromís” sobre això “és benvingut”.

Ha reivindicat el paper de l’agricultura i la ramaderia com a “part de la solució” del problema, ja que amb la implementació de “bones polítiques pot contribuir” als reptes internacionals contra aquest fenomen global.

Els agricultors són ciutadans que “pateixen” les condicions canviants del clima als seus pobles i la seua activitat “depèn en gran mesura” d’aqueixes condicions, per la qual cosa estan “doblement afectats”, ha insistit.

Font: La Vanguardia