El Govern manté els objectius de reducció de carboni per al 2021 “tot i” de la sentència del TC

El Govern mantindrà com a referència els objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que preveu aprovar abans que acabi l’any que ve per aplicar-se el 2021 “malgrat” de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que nega la capacitat de la Llei catalana de canvi climàtic de fixar objectius quantificables, davant la qual optaran per altres mesures de reducció.

Ho ha explicat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, en una atenció als mitjans aquest dilluns, en la qual ha especificat que la mateixa sentència avala que el Govern compti amb instruments per desenvolupar la seva activitat: “És en base a aquesta capacitat per regular les emissions a través de plans de Govern, accions i subvencions que continuem tenint els objectius com a marc de referència”.

Ha subratllat que es tracta d’objectius “demostrats científicament i formen d’una tendència europea i mundial per lluitar contra el climàtic” a la qual Catalunya es vol sumar, després de la primera reunió de la Comissió d’experts de canvi climàtic, designada pel Parlament en aplicació de la llei i que té el mandat de proposar els Pressupostos de Carboni de Catalunya.

En la seva primera trobada aquest dilluns, la comissió ha debatut el concepte de Pressupostos de carboni, que marcaran les emissions que tant els sectors regulats per mercat com el difús podran fer a Catalunya, i haurà de fer una proposta perquè s’aprovi primer en el Govern i després al Parlament, amb el 31 de desembre de 2020 com a data màxima segons la norma.

Aquests Pressupostos persegueixen baixar les emissions després que la Generalitat declarés Catalunya en emergència climàtica i que les emissions pugessin el 2018.

El comitè haurà de fer un seguiment anual d’aquests Pressupostos, i aquest dilluns ha triat per a la seva presidència –que serà rotatòria– a Montserrat Termes, integrant del grup.

Per al desplegament de la Llei, el Govern fixarà el marc de referència tant d’adaptació com de mitigació de gasos, que formen part de la base d’aquests Presos de carboni, i Calvet ha dit que són objectius ambiciosos: “Volem arribar el 2050 a la neutralitat d’emissions, que no vol dir que no hi hagi emissions, sinó que queden neutralitzades pel conjunt de l’activitat i l’economia del país”

El conseller ha recordat que la Llei va ser recorreguda per l’anterior Govern central del PP i l’actual del PSOE no va retirar el recurs, però ha dit que segueixen tenint eines per reduir les emissions i que aquests Pressupostos indicaran objectius de reducció tant per a sectors que ja tenen limitacions com indústries cementeres i d’energia –han de pagar factures d’emissions a partir d’un nivell– i per a l’activitat quotidiana, com transport i llars.

Sobre la factura actual de drets d’emissions regulats, ha reclamat que els diners que ingressa l’Estat d’aquests drets pugui ser usat pel Govern, i ha afegit que han constatat que “tot el que s’havia fixat com a referència a partir de la COP de París –la conferència de l’ONU sobre clima de 2015– està en crisi”.

“Hem vist que no és suficient la reducció d’emissions que s’havia plantejat a nivell planetari per poder estar per sota del grau i mig el 2100, que és l’augment de la temperatura que, si es produís, suposaria un greu impacte en el medi natural i la biodiversitat” pel que revisen i acceleren mesures.

Sobre altres mesures de la Llei, ha dit que preveuen aplicar l’1 de gener de 2020 l’impost al CO2 que serà finalista i servirà per a accions per al medi natural i la preservació de la biodiversitat, actualment en els treballs previs.

“EL MERCAT MANA”

Preguntat per les propostes de grups ecologistes de limitar vols de curta distància, ha dit que és un debat interessant però ha dit que no es poden reduir sense l’ampliació de la xarxa ferroviària bàsica, advocant també perquè els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus-Costa Daurada assumeixin un eventual augment a Barcelona-el Prat.

“El que no podem fer és que la gent o l’economia deixi de moure’ns, el que hem de fer és que sigui més sostenible. No estem pensant tant en limitacions de mobilitat, com que la mobilitat estigui descarbonitzada”, per al que falten elements com el Corredor Mediterrani i la vinyeta a la xarxa viària, ha assenyalat.

A preguntes sobre vols que ja compten amb una bona connexió viària i ferroviària, com el de Barcelona-Madrid, ha dit: “El mercat mana, i en aquests moments hi ha una molt bona connexió Madrid Barcelona ferroviària”, i en la resta de vols s’hauria d’estudiar cas a cas.

Font: Europa Press