Estats en emergència climàtica… només alguns. Elvira Carles, juliol 2019

El passat 27 de juny, l’Assemblea Nacional francesa va aprovar una nova llei sobre l’energia i el clima en la qual en els seus primers articles fixava uns objectius més ambiciosos per reduir l’impacte sobre l’escalfament global, alertant sobre “la urgència ecològica i climàtica”.

La nova llei gala fixa la meta de disminuir el consum energètic de combustibles fòssils en un 40%, per a 2030 en lloc del 30%. Per aconseguir-ho es posaran en marxa mesures com el tancament de les centrals de carbó en tres anys i d’altres per fomentar les renovables. Sobre l’energia nuclear, que a França suposa al voltant del 75 % de la producció d’electricitat, l’article primer modera les ambicions, tot i que el govern francès ha dissenyat un pla per al paró progressiu de 14 dels 58 reactors atòmics actualment en servei d’aquí a 2035.

Els francesos han seguit l’estela del Regne Unit i Irlanda els qui el passat maig van donar el primer pas com a estats que declaraven en “emergència climàtica”. Un ens independent, la Comissió de Canvi Climàtic, assessorarà l’executiu i els parlaments regionals. Entre les seves recomanacions prohibir els vehicles dièsel i de gasolina per al 2030 i substituir-los per cotxes elèctrics. Canviar les calefaccions de gas natural per elèctriques a l’habitatge nou per al 2025, reduir en un 20% el consum de carn i reforestar quan sigui necessari.
La decisió del Parlament britànic també és conseqüència de la pressió que han exercit durant els últims mesos desenes de ciutats com Manchester, Bristol o Londres, que el passat abril va introduir la primera zona d’emissions ultra baixes del món amb estrictes estàndards d’emissió de vehicle. Els governs regionals d’Escòcia i Gales ja havien declarat anteriorment l’emergència climàtica.
No obstant això, el principal factor de pressió als governs de Londres i Dublín van ser les protestes del grup d’acció climàtica Extinction Rebellion, el moviment social creat a Regne Unit que pretén influir en les polítiques mediambientals locals mitjançant la resistència no pacífica. Milers d’activistes van bloquejar durant més de dues setmanes carreteres i ponts a Londres, lamentables accions que es van saldar amb més de mil detinguts.
Estats, governs regionals, ciutats, universitats i centres educatius -fins a 7.000 a tot el món- i, organitzacions de tota mena estan declarant la “emergència climàtica” i començant a planificar com van a arribar “neutres” en emissions entre 2030 i 2050 i quina sèrie de mesures van a prendre per aconseguir-ho. La pressió dels mitjans de comunicació i moviments socials per tots coneguts estan fent que sigui la gent del carrer la que decideixi actuar davant l’escalfament global.

Al nostre país, de moment, i segurament perquè portem mig any amb un govern en funcions i el paró que això suposa, la velocitat per afrontar aquests reptes no està sent la mateixa. Afortunadament no existeixen moviments no pacífics i les iniciatives populars, encomiables, estan tenint poca repercussió i influència en els responsables polítics que són els que han de liderar.

Ningú hauria de qüestionar la ingent quantitat de treball que ha realitzat en aquests gairebé 14 mesos, ocupa el càrrec des del 5 de juny de 2018, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera i el seu equip. Però l’ absència de polítiques adequades per accelerar la transició energètica cap a un model basat al complet en energies renovables ha portat Espanya a ser el país europeu en el qual més van créixer les emissions d’ efecte hivernacle en termes absoluts des de 1990.

Com a empresaris, però sobretot com a ciutadans responsables necessitem urgentment un govern que impulsi una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica i també un Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima. Dues eines crítiques que marcaran durant els pròxims anys la transició de tot un país cap a una economia verda.

Elvira Carles Brescolí
Directora de la Fundació Privada Empresa i Clima