Països UE exploren com reduir CO ₂ en el transport rodat, marítim i aeri

Els ministres de Transport de la Unió Europea van explorar aquest divendres com accelerar la reducció d’emissions d’efecte hivernacle en el trànsit rodat, marítim i aeri, coincidint amb una jornada de “vaga mundial pel clima” amb mobilitzacions contra la crisi climàtica en més de 100 països.

“El transport és responsable d’una quantitat ingent d’emissions i afecta la vida quotidiana dels ciutadans”, va declarar la ministra de treball de Finlàndia, Sanna Marin, el país de la qual exerceix la presidència semestral del Consell de la UE, qui va recordar que “avui mateix milers de persones van a manifestar-se per un mediambient més net aquí, a Brussel·les”.

El debat ministerial buscava compartir les pràctiques i idees dels diferents Estats membres per dissenyar les futures polítiques de reducció d’emissions, tenint en compte que el transport és “l’únic sector en el qual les emissions d’efecte hivernacle segueixen superant els nivells de 1990”, va recordar la comissària europea Violeta Bulc.

En línies generals, els ministres dels Vint-i-vuit van subratllar la importància que la UE adopti el compromís d’assolir la “neutralitat climàtica” el 2050, és a dir, emetre només el CO2 que pugui absorbir, iniciativa que bloquegen la República Txeca, Estònia, Hongria i Polònia.

TRANSPORT RODAT

Representa una cinquena part de les emissions de la UE i, dins d’aquest, les carreteres aporten el 70 % dels gasos d’efecte hivernacle.

Part de les solució, van assenyalar els ministres, passa per incentivar que el transport de mercaderies per carretera passi al ferrocarril -que emet la novena part de CO2-, fomentar un parc de vehicles de zero emissions, impulsar els combustibles alternatius, reforçar la inversió en innovació i privilegiar el transport públic, la bicicleta i el caminar.

Països com Croàcia, Eslovàquia o Letònia van incidir en què “el preu dels cotxes elèctrics segueix sent massa alt” i van demanar acabar amb “una política de mobilitat només per als rics” que pot fer que els països amb menys poder adquisitiu es converteixin “en un mercat atractiu per a automòbils vells que contaminen molt”.

Hongria, que arrossega els peus en matèria de canvi climàtic, va defensar que és “injust demanar més esforços” als països amb retard econòmic i va reclamar més temps per als ajustos perquè “el sector de l’automoció és molt important a Hongria i es veu en perill amb les mesures actuals”.

Alemanya va subratllar que “la indústria de l’automòbil genera molts llocs de treball i ben pagats” i que “això en el futur ha de seguir sent així”.

“El nostre enfocament és apostar per la innovació. Volem generar tecnologies que serveixin per al món sencer”, va sostenir el responsable.

Holanda va suggerir accelerar l’electrificació de les motocicletes i fomentar l’ús de la bicicleta, i Suècia va demanar “impostos mediambientals eficaços”, mentre que França va recolzar impulsar una indústria europea de bateries elèctriques.

El secretari d’Estat espanyol d’Infraestructures, Transport i Habitatge, Pedro Saura, va animar els seus col·legues a connectar “la política de transport, la política industrial i la innovació” i, en matèria de trens i mercaderies, buscar “una connexió contínua entre tots els Estats membres”, així com incloure la multimodalitat en la política fiscal.

TRANSPORT AERI

L’aviació de la UE està actualment subjecta al sistema europeu de comerç d’emissions (ETS), fins que el 2021 es comenci a implementar el futur sistema internacional Corsia dissenyat per l’Organització d’Aviació Civil Internacional (ICAO), esquema al qual ja han anunciat que se sumaran 81 Estats.

Tant la Comissió com els Estats membres van defensar la importància de Corsia, privilegiar el tren d’alta velocitat per als trajectes de menys de 500 quilòmetres, alentir el desenvolupament tecnològic i implementar el Cel Únic Europeu, que busca una gestió integrada del trànsit aeri a la UE que seria més eficient, barata i sostenible.

Hi va haver, però, menys consens al voltant de la idea d’aplicar impostos verds a les aerolílies, iniciativa promoguda per Estats com Bèlgica, Holanda i França.

TRANSPORT MARÍTIM

Segueix sent el menys contaminant però, pel seu volum, suposa el 13 % de totes les emissions d’efecte hivernacle i, igual que l’aviació, és un sector que requereix mesures globals, va explicar la comissària de Transport, qui va recordar que l’Organització Marítima Internacional (OMI) s’ha proposat aconseguir una reducció d’almenys el 50 % de les emissions per a 2050 respecte a 2008.

Els Estats membres van recolzar un enfocament global a través de l’OMI i apostar per l’ús de combustibles alternatius, com cèl·lules d’amoníac, els biocombustibles o el gas natural liquat, així com l’optimització de la logística, l’electrificació de les infraestructures portuàries, la innovació tecnològica o les quotes d’emissió per vaixell.

Font: La Vanguardia