El Suprem holandès obliga el Govern a reduir les emissions de CO ₂ en una sentència històrica

El Tribunal Suprem holandès ha ordenat al Govern la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, perquè considera que “ha de protegir el ciutadà del deteriorament de l’entorn, i la lluita contra el canvi climàtic és un assumpte d’interès general”. El cas suposa una victòria històrica per a Urgenda, una petita ONG mediambiental que el 2015 va segellar un precedent mundial en aconseguir que els jutges exigissin a l’Executiu una rebaixa, per al 2020, del 25% de les emissions de CO2 respecte a les de 1990. El 2018, Urgenda va superar l’apel·lació interposada pel Ministeri d’Economia i Clima, i el seu titular, Eric Wiebes, va recórrer llavors al Suprem, adduint que la salvaguarda de l’entorn li competeix al Parlament i no a la Justícia. Quatre anys després, ha perdut en totes les instàncies judicials i haurà d’acatar la fallida.

La decisió del Suprem ha estat acollida amb grans aplaudiments per part del públic que omplia la sala i ha interromput en dues ocasions la seva lectura. Amb el fracàs de la Cimera del Clima (COP25) celebrada aquest desembre a Madrid —que no va poder regular els mercats de diòxid de carboni (CO2) — molt recent, el tribunal holandès subratlla que “cada país és responsable de la part que li correspon en la lluita contra el canvi del clima”. I el més important, “amb la Convenció Europea de Drets Humans a la mà, aquesta cort ha comprovat que el Govern ha de reduir el 25% d’emissions indicat, perquè els perills del clima poden afectar el dret a la vida dels habitants d’aquest país”.

Per a Marjan Minnesma, directora d’Urgenda i cap visible de la demanda, aquestes paraules han convertit la jornada “en una experiència molt emotiva”. “Ja no hi ha tornada enrere: el Govern va pensar que tot això era una broma i ara ha d’aconseguir en un any el que no ha fet el 20”, va reconèixer a aquest diari poc després de la fallida. El ministre Wiebes ha estat més mesurat. “Afrontem una gran tasca i anirem pas a pas camí de l’objectiu del 25%”, ha assegurat.

Segons l’Oficina Central d’Estadística, Holanda produeix avui prop d’un 14% menys de gasos d’efecte hivernacle que el 1990. Per la seva banda, l’Oficina d’Avaluació Ambiental, que assessora el ministeri, havia indicat “que es podria arribar a una rebaixa del 23% l’any que ve”, però aquesta mateixa setmana ha ajustat el càlcul “al 20%, fins i tot el 19%”. “Si alguna cosa va malament, per exemple, un hivern molt dur hi haurà major despesa d’energia”, apunten els seus portaveus. Abans de la sentència, Eric Wiebes havia anunciat al Parlament “la presentació de noves mesures a principis d’any, perquè el més probable és que no passem del 20% o 21%”.

Marjan Minnesma fa altres càlculs. Recorda el que ha succeït a la Cimera de Madrid, “on els països industrialitzats van parlar sense posar-se d’acord, per això tenim darrere una coalició de 750 organitzacions amb les quals ha traçat un pla de 50 punts que ajudin el Govern a assolir la meta de l’any vinent. No és un ideal impossible”, assegura. Al gener, les autoritats tancaran una central elèctrica de carbó, i ella creu que en podrien clausurar una altra més. “O bé reduir la velocitat rodada a 100 quilòmetres per hora; apagar els llums al final de la jornada laboral; augmentar el pressupost per aïllar les cases del fred; imposar tarifes al trànsit a les ciutats; accelerar el tancament de les explotacions porcines, més del 60% de les quals desapareixeran el 2030 [Holanda produeix a l’any uns 25 milions de caps de porc domèstic, segons el Govern]. En fi, tenim una bateria de mesures i es podria crear un fons per aplicar-les. Només cal asseure’s a parlar d’això i Urgenda està llesta”, adverteix.

L’Acord Nacional del Clima, presentat pel passat juny pel Gabinet holandès, assenyala un 49% de reducció d’emissions de CO2 per a 2030. “Però el Suprem els ha exigit ara anar més de pressa, i vivim en un Estat de Dret. Un Govern no pot ignorar les resolucions judicials dient que no pertoquen la política. El cas d’Urgenda apel·la als drets humans i pot ser un exemple per a altres països”, insisteix la directora de l’ONG.

Poc després de la fallida s’han succeït les reaccions de l’arc polític nacional. Esquerra Verda (Groen Links), el partit ecologista, ha demanat aquestes tres coses als governants: “Deixin de posar excuses, tanquin les centrals de carbó i redueixin el conjunt de la cabana ramadera”. Els liberals d’esquerra, un dels quatre partits en el poder, ha assegurat que “per a nosaltres no hi ha tabús en aquest àmbit, tot es pot explorar”. Quant a Geert Wilders, el líder xenòfob, ha estat rotund en el seu rebuig a la sentència del Suprem. “El que han de fer els polítics és cancel·lar el Tractat del Clima de l’ONU i l’Acord de París. La política sobre el mediambient no és per als tribunals”, ha dit.

El “Cas del clima”, com se’l coneix col·loquialment, va donar començament el 2013 a Holanda quan Urgenda, fins aleshores una fundació centrada “en la transició cap a una economia circular usant només energia renovable”, va demanar al Govern recolzada per un miler de denunciants. Era la primera vegada al món que un grup de civils esgrimia la legislació europea sobre drets humans per demanar que es contingués la contaminació. El 2015, el jutjat de primera instància de la Haia els va donar la raó. Contra tot pronòstic, la fallada assenyalava que les autoritats “tenen l’obligació de protegir la ciutadania contra activitats industrials danyoses, perquè de no fer-ho, l’actual generació veurà perillar la seva vida i la seva vida familiar”.

Agafat per sorpresa, el Govern va apel·lar en nom de “la separació de poders, ja que la política mediambiental és competència del Parlament, no dels tribunals”. Aquest argument no va convèncer el tribunal, i el 2018 va arribar la segona derrota. És més, els jutges van considerar que Holanda ha signat tractats internacionals sobre el clima, “vàlids davant les corts nacionals sense necessitat d’envair altres competències, i en cas de perill per a la població, l’Estat ha de prendre mesures preventives”.

El que més li va doldre al ministre Wiebes és que la sentència qualifiqués de “mínim exigible la reducció d’un 25% de gasos d’efecte hivernacle respecte als de 1990”, però va resoldre arribar fins al Suprem. “Farem el possible per acatar la fallida, però aquest és un cas de principis: volem saber, al més alt nivell, si un jutge pot ocupar el lloc d’un polític, perquè la democràcia ha estat assassinada”, va afegir. El Tribunal Suprem li ha tret de dubtes.

Font: El País