Brussel·les comença a treballar al nou aranzel de CO ₂

La Comissió Europea ha iniciat el treball per implantar un aranzel de carboni, llançant una consulta pública sobre el mecanisme, que persegueix evitar la deslocalització de la indústria comunitària a països sense costos vinculats al _CO2 i eliminar l’avantatge de productes importats des d’aquests països.

L’aranzel -denominat tècnicament “mecanisme d’ajust de carboni en frontera”- és una de les propostes estrella del Pacte Verd Europeu, que li va costar el suport de l’Eurocámara a l’actual presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Layen.

Una altra de les propostes d’aquest Pacte és una nova Llei del Clima Europea, el primer esborrany de la qual s’ha presentat el dimecres en societat. Tal com va avançar elEconomista, ha rebaixat la seva ambició en relació als objectius de reducció de _CO2 per a 2030, retardant la decisió d’augmentar-los des del 40% actual fins al 50% o el 55%.

Doncs bé, Brussel·les ha aprofitat la presentació de l’esmentat projecte de Llei -una figura legal inèdita en la legislació europea- per llançar la consulta sobre l’aranzel de carboni, juntament amb una altra consulta sobre la revisió de la Directiva de fiscalitat energètica, adoptada el 2003 i tan desfasada que és “irrellevant”, segons l’expressió usada pels propis tècnics comunitaris.

D’ acord amb l’ OMC

L’aranzel no ha de vulnerar les normes de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) ni els tractats de lliure comerç signats pels 27 amb tercers. A més, ha de ser d’ acord amb els mecanismes existents a la UE per internalitzar el cost de l’ escalfament global en l’ economia comunitària, com el mercat de drets de _CO2 o els impostos al carboni que apliquen diversos socis.

La Comissió indica que baralla diverses opcions a l’hora de dissenyar-lo, des d’una taxa a les duanes fins a l’extensió del mercat de drets de _CO2 a les importacions. Per calcular la seva magnitud, estudia usar la metodologia emprada en aquest mercat o assignar una petjada de carboni als diferents productes, tenint en compte la seva relació amb les polítiques climàtiques actuals i futures. I proposa aplicar-lo en els sectors amb major risc de fuga de carboni.

D’ altra banda, per aplicar-lo caldrà que els importadors i les autoritats puguin determinar les emissions de _CO2 associades a la producció dels béns, de manera que caldrà implantar controls, i auditories a tercers països.

Per reduir la burocràcia dels procediments i evitar les barreres administratives que tot això pot provocar, recomana aprofitar les metodologies de càlcul de les emissions de _CO2 ja existents. En l’actualitat, l’OMC ja treballa en el disseny d’estàndards internacionals per introduir el cost del _CO2 al comerç transfronterer.

Ponderar el cost social

A més, la Consulta assenyala la importància de tenir en compte l’impacte de l’aranzel, com la protecció de l’ocupació i la indústria europea, però també l’encariment de molts productes importats, alguns de primera necessitat, òbviament amb més efecte en la població més pobra.

Igualment, caldrà tenir en compte la seva incidència sobre tercers països, que rebran un fort incentiu per produir d’ una manera més sostenible amb l’ objectiu d’ accedir al mercat europeu.

Tots aquests vessants s’estan incloent en un gran estudi que ja està en marxa, que tindrà en compte la informació recavada gràcies a la consulta pública, i que hauria d’estar llest l’any que ve.

Font: L’Economista