La restricció de viatges amb avió: la mesura que no només protegeix contra el coronavirus

Els governs haurien d’actuar amb la mateixa urgència sobre el clima que sobre el coronavirus, segons coincideixen els activistes, ja que l’evidència demostra que aquesta crisi de salut pública està reduint les emissions de carboni més que qualsevol política.

El brot de coronavirus, que ha matat més de 6.600 persones i infectat a més de 173.000, ha causat alarma a tot el món i els dirigents actuen en conseqüència. A diferència de la resposta que s’ha donat a l’escalfament global, els líders polítics i corporatius estan demostrant que es poden prendre mesures radicals d’emergència seguint el consell dels científics per protegir el benestar humà.

A la Xina, lloc d’origen de la malaltia i major emissor de carboni del món, les mesures preses per les autoritats evidencien, sense buscar-lo, que amb només una petita reducció del creixement econòmic s’aconsegueix una forta retallada de diòxid de carboni del 25%, segons va revelar la setmana passada un estudi de Carbon Brief.

Si aquesta tendència continua, els analistes diuen que és possible que es produeixi la primera caiguda de les emissions mundials des de la crisi financera de 2008-09, segons informa The Guardian. Una desacceleració de les emissions de CO2 hauria de servir, segons els experts en canvi climàtic, per canviar comportaments negatius per al planeta, sobretot en el cas dels viatges.

El trànsit aeri mundial va disminuir un 4,3% al febrer per la cancel·lació de desenes de milers de vols a zones afectades. Però Rob Jackson, president de Global Carbon Project, opina que això només seria significatiu si condueix a un canvi de comportament a llarg termini, particularment en l’aviació, que és una de les fonts d’emissions de més ràpid creixement.

“Si això pogués canviar la forma en què viatgem… conduir a més reunions virtuals…”, apunta Jackson. D’una altra forma, “no veig el costat positiu al coronavirus. Si les emissions de gas disminueixen temporalment genial, però no hi haurà un canvi significatiu a llarg termini llevat que ens sorprengui en una recessió global. Ningú volia això el 2008 i ningú ho vol ara”.

Reduir els viatges

Seguint el consell de les autoritats sanitàries per evitar les aglomeracions i els desplaçaments, milions de persones s’han quedat sense classes o han passat a treballar des de casa. També s’han cancel·lat desenes de milers de vols i els bisbes italians han deixat de donar missa. En gran part del centre de la Xina, les fàbriques s’han tancat, amb repercussions a tot el món.

El virus també ha interromput diversos esdeveniments relacionats amb la indústria dels combustibles fòssils. En les últimes setmanes, es va cancel·lar el Saló de l’Automòbil de Ginebra, després que Suïssa prorebés totes les reunions públiques de més de 1.000 persones. A Houston, es va suspendre la gegantesca reunió anual d’executius del petroli i del gas de CeraWeek, igual que el Gran Premi de Fórmula U a Shanghai.

També s’han cancel·lat conferències internacionals. Donald Trump va posposar la cimera del 14 de març amb els líders de l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic. La Fira del Llibre de Londres, el Mobile World Congress a Barcelona, la Game Developers Conference a San Francisco, també s’han suspès, cosa que es tradueix en milers de tones de CO2 menys com a resultat dels vols que no agafaran els participants.

Canvis esperançadors

El Fons Monetari Internacional, integrat per 189 nacions, i el Banc Mundial canviaran la seva habitual reunió de primavera a Washington per una teleconferència virtual. Una mesura d’emergència que l’estalvi econòmic i de carboni podria convertir en norma.

La qüestió és si això són només temporals. Els guanys climàtics de la Xina, estimats fins ara en prop de 200 megatonelades de CO2, podrien ser de curta durada si les fàbriques obren i augmenten la producció per compensar el negoci perdut. El president Xi Jinping ha anunciat que el govern proporcionarà paquets d’estímul addicionals per ajudar que es recuperi l’economia.

Alguns informes suggereixen que podria ser contraproduent per al clima si això significa augmentar la producció de carbó o relaxar els controls ambientals. L’última vegada que Xina va patir una amenaça important per al creixement del PIB va ser durant la crisi financera de 2008-2009. En un any, la despesa extra del govern va assegurar que tant l’economia com el CO2 tornessin a pujar.

Accions radicals

Els analistes consideren que encara és massa aviat per saber si el coronavirus empeny les emissions globals cap al camí descendent necessari perquè hi hagi alguna esperança de mantenir l’escalfament global al marge relativament segur d’1,5 graus per sobre dels nivells preindustrials. Dependrà de fins a quin punt es propaga el virus i de si els efectes econòmics es prolonguen.

Corinne Le Quéré, professora de ciència del canvi climàtic a la Universitat d’East Anglia, Regne Unit, explica al The Guardian que fins ara la crisi només pot retardar el creixement del CO2, no revertir-lo.

“En els últims 10 anys, les emissions han crescut a una taxa anual de l’1%, o al voltant de 317 megatonelades, per la qual cosa es necessitaria una reducció realment gran per veure una caiguda aquest any. És plausible, però no crec que puguem dir-ho en aquesta etapa”.

Però, Le Quéré assenyala que fins i tot una desacceleració faria guanyar temps per a l’acció: amb avenços tecnològics, preus més baixos a les energies renovables i més pressió social sobre els governs perquè canviïn de rumb. La resposta al coronavirus també podria demostrar que les accions radicals poden funcionar.

“Estem veient que quan els governs veuen que hi ha una emergència, actuen d’immediat amb mesures concordes amb l’amenaça. Aquesta avaluació encara no s’ha fet amb el canvi climàtic, tot i que els governs han declarat que és una emergència”, sentencia l’experta.

Font: L’Espanyol