Les mesures de confinament també desplomen els nivells de contaminació a Espanya

Com ja va ocórrer a la Xina o a Itàlia, les mesures excepcionals de confinament contra el nou coronavirus estan fent que els nivells de contaminació a Espanya caiguin intensament. És el cas de Madrid i Barcelona, on les concentracions de diòxid de nitrogen ―un contaminant molt lligat al trànsit i a la generació d’electricitat amb combustibles fòssils― s’han desplomat durant els primers dies de l’estat d’alarma, segons una anàlisi realitzada per Greenpeace. Aquesta ONG explica que s’està en “mínims històrics” a les dues ciutats.

A Madrid, per exemple, el dimarts 17 el nivell mitjà de diòxid de nitrogen registrat a les estacions de la ciutat va ser gairebé un 75% inferior al del dimarts de la setmana anterior. A Barcelona, el descens va superar el 45%, segons les dades recopilades per Adrián Fernández, responsable de la campanya de Mobilitat de Greenpeace. Tot i que Fernández assenyala que també cal tenir en compte les condicions meteorològiques ―a principis de setmana es va registrar una borrasca que va contribuir a millorar la qualitat de l’aire―, afirma que hi ha una incidència clara de la reducció del trànsit de vehicles, que ha caigut “al voltant del 60%” en ambdues capitals amb l’aplicació del confinament.

Les conclusions d’aquesta ONG van en la mateixa línia del que ja han difós institucions com la NASA o l’Agència Espacial Europea sobre la Xina o Itàlia a través dels mesuraments per satèl·lit que realitzen. El Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus, dependent de la Comissió Europea, va informar el dimecres que al nord d’Itàlia “les observacions sobre la densitat en superfície del contaminant diòxid de nitrogen mostren una tendència de reducció gradual d’al voltant del 10% setmanal durant les últimes quatre a cinc setmanes”. A la província de Hubei, segons un informe del Ministeri d’Ecologia de la Xina, la mitjana de dies amb bona qualitat de l’aire es va incrementar al febrer en un 21,5% en comparació amb el mateix mes de l’any passat.

“És absolutament lògic que es redueixi la contaminació”, explica Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). “Els diumenges hi ha menys contaminació de mitjana perquè hi ha menys indústria i trànsit, i ara estem amb menys trànsit i indústria”, afegeix. Però Querol adverteix: “La lluita contra la contaminació és una cursa de fons i no d’sprints”.

Aquest investigador, igual que altres experts, per exemple, en canvi climàtic, tem el que pugui ocórrer quan passi aquesta crisi i es recuperi l’activitat. “Tot el que s’ha deixat de fer es farà i s’accelerarà l’activitat”, apunta. I es pot produir un efecte rebot com el que es va observar en anteriors crisis.

En la recessió global de 2008 les emissions mundials de diòxid de carboni —el principal dels gasos d’efecte hivernacle― es van reduir al voltant d’un 1%. Però en els anys següents van tornar a augmentar i, fins i tot, les emissions van créixer més de pressa que abans de la crisi empeses per les mesures per estimular la producció i la demanda. “No anem a combatre el canvi climàtic amb un virus”, va advertir la setmana passada António Guterres, secretari general de Nacions Unides.

El mateix es podria dir sobre els problemes de contaminació, els nivells dels quals no estan caient per canvis estructurals, sinó per les mesures de contenció del coronavirus que estan paralitzant l’activitat econòmica. La pandèmia pot provocar el contrari quan s’intenti reactivar l’economia. Querol creu que va a ser complicat que es reprenguin les mesures per, per exemple, elevar les limitacions sobre els contaminants. “Les polítiques mediambientals no van a ser més estrictes”, resumeix aquest investigador.

Font: El País