El parany climàtic del Covid-19. Fundació Empresa i Clima, març 2020

El Covid-19 és una amenaça més en la lluita mediambiental. A curt termini, si es dona un efecte rebot, s’incrementaran i justificaran les emissions; i a mitjà i llarg termini pot descentrar la societat, l’economia i la política en el seu objectiu irrenunciable, que no és altre que centrar tots els nostres esforços a fer front al Canvi Climàtic.

En contra de l’opinió simplista d’alguns, el Covid-19 no és ni serà un aliat en la lluita contra el Canvi Climàtic. Al contrari és una amenaça més. És cert que si recorrem a estadístiques, imatges de satèl·lits i estudis recents —cap d’ells oficials—, els confinaments i els parons empresarials han suposat una reducció en les emissions durant els dos últims mesos. Però no va a ser més que un accident. Fonts acreditades assenyalen que l’impacte mediambiental tornarà a créixer quan països com la Xina reprenguin la seva activitat empresarial. Fins i tot pot ser que la situació empitjori si, prenent l’exemple de la sortida d’anteriors crisis, es dona un efecte rebot tant en l’activitat industrial com en el consum.

De la greu situació que estem vivint podem extreure algunes lliçons. Encara que tal vegada algunes d’elles ja les hem experimentat, per suposat que en menor grau, en fer front a alguns accidents ambientals recents. La primera té a veure amb la fragilitat de la nostra espècie ¿S’acorden Uds. de la tempesta Gloria, que va deixar al nostre país 10 morts i quatre desapareguts? ¡Això va ocórrer fa només 10 setmanes! ¿O els incendis que han assolat Austràlia durant mesos, amb la mort de milions d’animals? Doncs ara un virus té confinats a 3.000 milions de persones. Som una espècie més vulnerable del que creiem.

Una segona lliçó que hem d’aprendre és econòmica. ¿No seria aquest un gran moment per aturar i repensar el model econòmic que volem per a aquest segle? Un model absolutament baix en carboni i que aposta ja definitivament per les empreses que fan de l’economia verda el seu eix. Sembla que no va a ser així, algunes veus ja assenyalen que d’aquesta crisi cal sortir ràpid i si cal es recorrerà a la sobreexplotació dels combustibles fòssils. Un contrasentit.

D’altra banda sembla clar que aquesta crisi deixarà nous models de treball i de com ens relacionem. El teletreball, les teleconferències, la reducció de desplaçaments inútils o una major conciliació, sense deixar de ser igualment productius, són una sèrie d’iniciatives que van a quedar-se, amb el conseqüent estalvi mediambiental que aquesta va a suposar.

Una tercera lliçó és social. Hem d’aprofitar la força i el capital que suposa que milions de persones s’hagin unit per un bé comú, el d’aturar una emergència sanitària. Això s’ha de reflectir en la lluita contra el Canvi Climàtic. Hauríem de preguntar-nos, ¿què millor bé comú per a tothom hi ha avui dia que cuidar el nostre planeta i deixar un món millor als nostres fills? L’activisme social, un cop superada aquesta crisi, ha de ser encara més potent, alhora que més madur i realista, i proposar accions més contundents, consensuades amb els actors econòmics i polítics. Sols no avançaran.

L’última lliçó és política. Sempre relacionada amb la nostra activitat, seria catastròfic que l’agenda climàtica que venim treballant des de fa dècades no avançés al ritme establert. Tot s’ha de mantenir, la COP26 de Glasgow ha de recollir el testimoni fallit de Madrid i avançar. No hi ha excusa perquè l’Acord de París no entri en vigor l’1 de gener del 2021 i les iniciatives particulars d’estats i parts com l’European Green Deal han de tenir, ara més que mai el màxim suport polític, sense curtplacismes. També en el pla estatal, cal donar suport a les iniciatives legislatives que el Ministeri de Transició Ecològica proposi.

La setmana passada, Antonio Guterres, Secretari General de Nacions Unides va dir que “el coronavirus és una malaltia que esperem que sigui temporal, amb impactes temporals, però el canvi climàtic ha estat allà per molts anys i es mantindrà per moltes dècades, i requereix d’acció contínua”. Hem de ser una altra vegada tots nosaltres els que decideixim si la pandèmia és una lliçó de la qual puguem extreure aprenentatges, ja no dic positius, sinó exemplaritzants. O, per contra, estem davant d’un cavall de Troia que ens complica encara més arribar a uns objectius en la lluita contra el Canvi Climàtic, que són irrenunciables.

Fundació Privada Empresa > Clima.

Març de 2020.