El coronavirus fa caure les emissions, però també el preu del CO ₂

El mercat d’emissions de CO2 ha caigut també víctima del coronavirus. El 23 de març, la cotització dels drets d’emissió que s’assignen a les instal·lacions industrials europees, els coneguts com als EUA, va arribar a perdre els 15 euros la tona. Són gairebé deu euros menys que només 13 dies abans, moment en què la cotització del carboni va començar a caure en picat per l’expansió mundial de la Covid-19.

“És un descens semblant al que han patit altres commodities energètiques, com el petroli, el gas natural i l’electricitat”, assenyala Iker Larrea, soci i director de l’àrea de mercats de Factor Trading. Larrea atribueix la caiguda a “sessions molt volàtils”, en les quals “determinats actors financers decideixen o es veuen obligats a tancar les seves posicions davant la previsió de caiguda de la demanda industrial”.

Canvis

En l’anterior crisi, el preu dels EUA va descendir significativament

Però la cotització ha recuperat part del terreny perdut ràpidament. Després de tocar mínims interanuals el 23 de març, els EUA han pujat fins a situar-se prop dels 18 euros. “S’han convertit en un valor refugi davant la caiguda generalitzada dels mercats d’inversió”, argumenta Ismael Romeo, de la companyia especialitzada en la compravenda de drets d’emissió Sendeco2. En opinió de Romeo, si no és per això el preu oscil·laria al voltant dels 12 euros.

Remuntar-nos a l’anterior crisi econòmica ens dona una idea del possible comportament d’aquests valors en època de vaques flaques. Des del col·lapós de Lehman Brothers, el setembre del 2008, fins al febrer del 2009, els EUA van passar de 25 a 8 euros la tona, abans d’estabilitzar-se entre 13 i 16 euros durant la resta del 2009 i al llarg del 2010.

A finals del 2011, davant les perspectives d’una recaiguda de l’economia, el preu va descendir fins als 6-7 euros. Veient com es van comportar els EUA en l’anterior crisi econòmica, “és d’esperar que el seu preu continuï baixant en les pròximes setmanes”, augura Romeo.

¿Com afecta aquesta nova situació a les instal·lacions industrials subjectes a la directiva europea de comerç de drets d’emissió (centrals elèctriques, papereres, refineries, siderúrgiques, cementeres…)? “Les empreses deficitàries, que són la immensa majoria, tindran un menor cost per tona emesa”, afirma Larrea. També és cert que moltes d’elles veuran reduïdes les seves emissions, pel paró o descens de la seva activitat com a conseqüència de la Covid-19, amb la qual cosa necessitaran menys drets.

Impacte

Contribuir a l’escalfament global sortirà més barat

Els preus més baixos impliquen que contribuir a l’escalfament global sortirà més barat, però Romeo descarta que, “a curt termini, això desincentivi les inversions per reduir emissions”. D’allargar-se el període de baixes emissions de CO2, “el mercat s’autoregularia per ajustar l’oferta amb la demanda i provocar una pujada dels preus”, assenyala Larrea.

“El mercat dels drets d’emissió està dissenyat per ajudar la Unió Europea a complir els seus compromisos internacionals en la lluita contra el canvi climàtic i disposa de mecanismes per reduir la quantitat d’oferta a mesura que la demanda baixa”, explica el soci i director de l’àrea de mercats de Factor Trading.

Font: La Vanguardia