Hi haurà un efecte rebot amb un augment de la contaminació? L’ajuda d’emergència a les empreses ha d’estar condicionada a resultats no financers forts. Gérald Maradan, abril del 2020

L’actual crisi sanitària està colpejant profundament a molts sectors econòmics. Davant d’aquesta situació, cal desplegar recursos d’emergència excepcionals i els Estats s’estan mobilitzant per protegir les seves economies i posar en marxa accions i inversions per donar suport a aquells que més ho necessiten. Això és essencial per protegir empreses, ocupacions i vides. De la mateixa manera que es van posar en marxa mesures de rescat en la crisi econòmica de 2008, cal que les mesures que es prenguin en aquesta crisi estiguin la línia en l’Acord Verd de la UE, sense perdre de vista l’objectiu de tots els països membre d’assolir el zero net el 2050. Tot i que les emissions globals de _CO2 han disminuït temporalment, no tenim cap senyal que indiqui que no tornaran a augmentar de forma brusca després de la crisi.

Tot i això, la crisi climàtica, que ha passat a un segon pla, segueix estant molt present i demà serà encara més alarmant. Pot ser el germen d’una futura crisi mundial, encara més poderosa que l’actual doncs, segons els experts, és la major amenaça per a la supervivència de la humanitat a mitjà termini.

Reducció d’emissions a causa del COVID-19

Ens enfrontem a una situació sense precedents, en la qual hem experimentat una reducció de les emissions de _CO2 d’ entre el 5 i el 7% a nivell global. Tenint en compte que això s’ ha aconseguit en enfilar el fre en moltes economies, això posa de manifest el nivell d’ esforç necessari per assolir els objectius de l’ Acord de París i romandre per sota dels 1,5 ° C. Aconseguir aquest objectiu comporta reduir les nostres emissions en un 45% entre 2010 i 2030, és a dir, al voltant d’un 7% per any fins a 2030… ¡així que encara estem lluny de l’objectiu!

Efecte rebot amb un augment de la contaminació i lliçons de la crisi financera de 2008

En els anys posteriors a 2008, observem una carrera frenètica per recuperar el “temps perdut”. El descens de l’1,3% en les emissions globals de 2008, va ser eclipsat per un augment de gairebé el 6% l’any següent.

Tal com ens ha ensenyat la pandèmia actual, el temps és un factor crític quan es tracta de prendre acció efectiva. Necessitem d’una recuperació urgent de l’economia, però també de la necessitat d’incorporar i integrar els objectius de neutralitat del carboni d’una manera més sistèmica per a preveure crisi en el futur. El moment ens presenta l’oportunitat de prevenir aquesta « contaminació de venjança », transformant la nostra economia cap a un model descarbonitzat i societats més resilients. Els plans de recuperació han d’ integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, girant al voltant dels eixos de neutralitat climàtica i protecció de la biodiversitat.

La voluntat política és clau

Els líders polítics tenen l’oportunitat de construir resiliència en la seva presa de decisions. Les ajudes a empreses haurien d’ estar condicionades en funció de les seves accions climàtiques i el seu acompliment. En la nostra opinió, els ajuts econòmics de l’Estat s’haurien de regir per dos principis: en primer lloc, una indexació dels tipus d’interès dels préstecs segons el rendiment climàtic d’una empresa i en segon lloc, un alliberament esglaonat de fons o una reducció dels impostos en base a l’assoliment d’objectius predefinits (per exemple, la publicació de dades sobre les emissions de carboni o el compromís amb un objectiu de reducció d’emissions).

Condicionar els rescats governamentals a les empreses tenint en compte aspectes extrafinancers proporcionaria un nou i poderós mecanisme per recompensar i protegir les empreses líders en matèria climàtica, beneficiant alhora al medi ambient i a la societat.

Avui ens enfrontem a una crisi tràgica i sense precedents, però tinguem present que ara tenim una oportunitat única per evitar la crisi del demà.

Gérald Maradan, co-fundador i Director General d’ EcoAct

Empresa Membre de la Fundació Privada Empresa i Clima