La concentració de CO ₂ a l’atmosfera continua en augment malgrat la pandèmia

En les últimes setmanes, diversos informes han donat compte de les millores en la qualitat de l’aire a conseqüència de la pandèmia i de la reducció d’activitats per fer front al coronavirus. Tot i això, ningú hauria de pensar que la crisi climàtica ha acabat; ni molt menys.

Les dades més recents de l’Associació Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units (NOAA) mostren que els nivells mundials de diòxid de carboni (CO2) augmenten bruscament en l’atmosfera.

Emetem menys gasos d’efecte hivernat en el transport i en la indústria; però seguim llençant massa gasos en cremar combustibles fòssils per produir electricitat. I d’altra banda els incendis forestals acaben d’inclinar negativament la balança.

La concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera va ser de 416,21 parts per milió

L’abril del 2020, la concentració mitjana de CO2 a l’atmosfera va ser de 416,21 parts per milió (ppm), la més alta des que van començar els mesuraments a Hawai el 1958.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) informa sobre un fort augment en les concentracions de CO2 de més de 100 ppm des de març de 1958.

No obstant això, a causa de les emissions de CO2 originades per l’home en les seves diverses activitats humanes (crema de combustibles fòssils, però també les derivades de les emissions dels residus i altres…) les concentracions de CO2 no només augmenten, sinó que també s’acceleren.

Usant registres de nuclis de gel, és possible mesurar el CO2 atrapat en el gel antàrtic profund des de fa 800,000 anys. I mai en els últims 800.000 anys assolim 416 ppm.

Cap individu de la nostra espècie ha experimentat nivells tan alts de CO2.

Com que l’Homo sapiens va aparèixer fa uns 300.000 anys, i el primer rastre d’Homo sapiens sapiens (els humans anatòmicament moderns) data de fa 196.000 anys, cap individu de la nostra espècie ha experimentat nivells tan alts de CO2.

“Tot això és motiu d’una gran preocupació per al nostre clima, i demostra, una vegada més, que es necessiten mesures urgents per reduir les nostres emissions de gasos d’efecte hivernacle. Per aturar l’augment de l’escalfament global mitjana a 1.5 ° C (respecte a les temperatures de l’època preindusitrial) necessitem assolir zero emissions netes per al 2040 (2055 com a molt tard)”, diu Pascal Peduzzi, director de PNUMA / GRID-Ginebra i gerent de programa de la Sala de Situació del Medi Ambient Mundial.

El 64%de la producció elèctrica procedeix d’energies fòssils

Aquests resultats poden sorprendre els qui assumeixen amb optimisme que Covid-19 reduirà les emissions mundials totals.

Si bé és cert que el trànsit dels vehicles i dels avions, així com l’activitat industrial, s’han reduït dràsticament en la majoria de les parts del món des de gener de 2020, el subministrament elèctric es produeix en gran mesura amb combustible fòssils. El 64% procedeix d’aquesta energia fòssils: carbó, el 38%; gas, el 23%, i petroli, 3%), segons World Energy Outlook 2019.

Els sistemes de calefacció han estat funcionant com abans l’aparició de la Covid-19. No s’han donat transformacions transcendentals en aquest període (com el canvi a les energies renovables, el transport públic, la desforestació)

El canvi exigeix modificar el model energètic

Els incendis forestals estan incrementant la probabilitat i la gravetat dels successos a causa del canvi climàtic, sobretot al Brasil, Hondures, Myanmar, Tailàndia i Veneçuela, i cada incendis emet grans quantitats de CO2 addicional.

“Sense canvis fonamentals en la producció mundial d’energia, no hauríem de tenir raons per esperar una reducció duradora de les emissions”, diu l’expert en canvi climàtic del PNUMA, Niklas Hagelberg.

“En canvi, Covid-19 ens brinda l’oportunitat de fer un balanç dels riscos que estem assumint en la nostra relació insostenible amb el nostre medi ambient i aprofitar l’oportunitat de reconstruir les nostres economies de maneres més responsables amb el medi ambient”, diu aquest expert.

Font: La Vanguardia