El sector de l’automòbil només pot rebre ajuts si té un pla de neutralitat climàtica per al 2050

Laurence Tubiana és considerada una de les arquitectes de l’acord de París (2015) contra el canvi climàtic. Presidenta de la Fundació Europea del Clima, economista i diplomàtica, aquesta experta s’ha unit al cor de veus que reclamen al sector de l’automòbil un compromís per aconseguir la neutralitat climàtica per a l’any 2050, és a dir, aconseguir un balanç d’emissions zero per a aquesta data. És la contribució que demanen als fabricants de cotxes per afrontar el canvi climàtic.

Tubiana és una ferma partidària d’implantar polítiques per aconseguir una recuperació verda. “Que Europa vagi a buscar diners als mercats financers col·lectivament és quelcom fantàstic, molt diferent del que va passar el 2008. El New Deal verd europeu em sembla històric”, afirma.

I advoca perquè els fons europeus i nacionals de reactivació tinguin aquesta finalitat. Per això, reclama que els ajuts previstos en els plans europeus de reactivació econòmica incloguin condicionants ambientals per al sector d’automoció o el transport aeri, entre d’altres, per evitar que les emissions de gasos es tornin a disparar quan se surti de la crisi.

Compromís

A canvi dels ajuts, el sector dir quant va a invertir en electrificació

“Els fabricants de cotxes han d’assumir dues condicions per rebre aquestes ajudes. Primer, han de tenir un pla de neutralitat climàtica per al 2050, amb un balanç d’emissions zero per a aquest any, i que diguin què van a fer en els tres primers anys, amb particular referència als plans sobre els treballadors en la seva transició cap a una altra tecnologia. I, en segon lloc, han de dir quant van a invertir en el sector de l’electrificació”, assenyala Tubiana per vídeollamada.

En matèria de transport aeri, Tubiana creu que es poden reduir dràsticament les emissions de gasos prohibint els vols curts per als quals hi hagi alternatives terrestres en temps raonable, amb menys emissions.

“El sector aeronàutic també ha de millorar la qualitat dels seus combustibles. I no es pot conformar amb comprar crèdits de carboni” i seguir augmentant les seves emissions de CO2, afegeix, disgustada pel recent acord que els deslliura dels seus anteriors compromisos..

Avís

En dos anys, com a màxim, si no el 2021, anem a veure cotxes de la Xina superbarats comparats amb els que estem fabricant aquí”.

Opina que els ajuts que va a rebre el sector de l’automoció no s’han d’atorgar en funció dels cotxes convencionals de combustió interna actuals produïts, sinó pensant en el cotxe net, que definirà la mobilitat futura, afegeix.

“Cal tenir en compte que el cotxe elèctric ha avançat molt a la Xina, fins al punt que el seu govern creu que ja gairebé no necessita ajudes públiques. En dos anys, com a màxim, si no el 2021, anem a veure cotxes de la Xina superbarats comparats amb els que estem fabricant aquí. Cal activar aquest procés perquè la demanda d’aire net a les ciutats ja no es pot aturar”, afegeix.

Per això creu que el Parlament europeu revisarà a l’alça les condicions ambientals d’aquests plans de recuperació pactats, per “reforçar la qualitat climàtica de les ajudes, perquè ara la condicionalitat és molt feble”, observa.

Alhora, creu que aquesta aportació de l’Europarlament tindrà una influència positiva sobre els governs nacionals (a Espanya o Itàlia), pressionats pels fabricants.

A França s’han establert ajudes per al cotxe convencional i també per a l’automòbil elèctric. “Els governs no s’atreveixen a donar un gir total en les polítiques del transport privat. Aquesta és una batalla que està per començar”, recalca.

“Almenys s’ha aconseguit, això si, que els governs no hagin comprat l’argument de les companyies fabricants, que volien que tots els diners anessin a parar a elles sense cap tipus de condicionant”, es consola.

“Es necessita posar condicions a les ajudes que es dotin amb diners públics; perquè parlem de deute que, encara que es pagui o no dins de molt de temps, va a ser un problema per a les futures generacions”, alça la veu.

Per això, exigeix “que aquests diners es destinin a accions que millorin la nostra qualitat de vida i el desenvolupament econòmic futur”, tot i sabent que “és difícil fer sentir aquest missatge, en meitat de la crisi”.

“La crisi econòmica, sanitària i social ha fet dubtar a molts governs de la idea d’una recuperació verda”

Tubiana admet que no hi ha un ambient propici per donar continuïtat a l’acció climàtica endegat a l’acord de París.

“La tensió geopolítica està causant dany en l’acció climàtica”, sentencia.

En aquest sentit destaca la batalla comercial entre Estats Units i la Xina, o “la situació demencial” del Brasil.

“Estem davant d’actors que, clarament, no veuen el clima com un assumpte important en la definició de la política internacional”, sentencia.

“A tot això s’uneix el problema de la crisi econòmica, sanitària i social, que ha arribat a un punt en què ha fet dubtar a molts governs de la idea d’una recuperació verda” mundial, diu Tubiana.

Lament

“Estem davant d’actors que, clarament, no veuen el clima com un assumpte important en la definició de la política internacional”

La proposta d’una recuperació verda ha tingut gran ressò però xoca (afegeix) amb l’ànsia de Xina de voler augmentar ràpidament el seu PIB amb inversions en el sector industrial i les infraestructures públiques.

Per la seva banda, “Estats Units és una catàstrofe”, ja que “molts dels fons de recuperació han anat a parar al sector de les energies fòssils”.

“El context de la crisi no afavoreix, per raons òbvies, un canvi rotund en les polítiques econòmiques”, assenyala.

Motius d’ esperança

El que li fa ser ara optimista són les pròximes eleccions als EUA.

Tubiana ressalta les dificultats que travessa l’acord de París, ja que la nova ronda de negociacions (per ampliar l’ambició climàtica) es demora fins al novembre del 2021 a Glasgow. Elogia en canvi la fermesa de la CE que –”sense esperar ningú”– segueix decidida a mantenir el seu pla per reduir les emissions de gasos un 55% el 2030 respecte a les del 1990.

“El que fa ser més optimista ara són les pròximes eleccions als EUA. UU i, tot i que tot és incert, hi ha més oportunitats”; els demòcrates han promès tornar a l’acord de París (del qual es va desvincular Trump) si guanyen les eleccions i anunciaran noves accions per reforçar el pacte.

Un altre signe positiu és que el capital públic i privat veu cada vegada més clars els riscos econòmics que suposen les activitats d’inversió en combustibles fòssils a curt i mitjà termini.

“Això, sobretot, es veu en el sector del carbó, i ja es va començant a notar en el del petroli. És quelcom que no passava fa només 5 anys”.

També observa que molts sectors econòmics creuen que “la recuperació ha de ser verda perquè aquesta serà l’aposta dels mercats dins de pocs anys”, afegeix.

En paral·lel aprecia una divisió entre grans companyies (energia, automoció, l’acer o el ciment).

Moltes ja planegen emprendre accions de protecció climàtica, mentre que fins ara globalment aquestes companyies “o no s’ho creien” o només esgrimian un discurs formal aparent (de rentat d’imatge verda).

“Ara hi ha una major discussió social i política, i criteris més amplis del que ha de ser l’acció climàtica. La preocupació pel canvi climàtic ocupa les posicions més altes en les escales d’interessos ciutadà”, agrega.

L’experta internacional veu signes positius també en altres “moviments de transformació de fons” com la mobilització a l’Índia contra la contaminació (protesta que fins era molt feble) o el canvi de rumb a la UE, amb la seva aposta per una recuperació verda.

Font: La Vanguardia