La Llei del Clima europea provoca un sisme legislatiu que obliga a endurir més de 50 normes sobre transport i energia

La Unió Europea no vol cedir el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic ara que EUA ha tornat a aquesta batalla de la mà de Joe Biden. La Comissió Europea ha convertit aquesta lluita en una bandera identitària i després del recent acord assolit per les institucions comunitàries sobre la llei europea del clima s’hauran de revisar i endurir 54 normes comunitàries, amb tremendes repercussions per a sectors com el del transport, l’energia, la construcció i el comerç internacional. “Cada tramitació va ser una batalla”, avisa l’eurodiputat Pascal Canfin, president de la Comissió de Medi Ambient del Parlament Europeu, que serà l’encarregada de revisar tots aquests projectes legislatius.

Aquest eurodiputat francès del grup liberal assenyala que l’enorme tasca legislativa en cérvols “dona idea de la magnitud del canvi que se’n va a viure”. I encara que reconeix que les negociacions seran “dures, difícils”, es mostra convençut que “a finals de 2022 totes les normes estaran aprovades o en fase de negociació”.

Els canvis abastaran des d’ una profunda transformació de la mobilitat, que podria suposar la fi de les vendes dels vehicles de gasolina i dièsel en només 15 anys, a una orientació dels subsidis agrícoles cap a les produccions més ecològiques, o la renovació del parc immobiliari per millorar l’ eficiència energètica de llars, oficines, locals comercials i fàbriques. També implicarà la posada en marxa d’instruments fiscals com una taxa climàtica per a les importacions.

L’acord assolit fa dues setmanes entre les tres institucions europees —Parlament, Comissió i els Governs dels Vint-i-set— per aprovar la futura Llei del Clima suposarà blindar els nous objectius de reducció d’emissions als quals s’ha compromès la UE davant l’ONU. Tots els signants de l’Acord de París, el pacte climàtic internacional, tenen l’obligació de presentar plans de retallada de les seves emissions. El 2014, Europa ja es va comprometre a reduir el 2030 un 40% els seus gasos d’efecte hivernacle respecte als nivells de 1990. No obstant això, la UE ha revisat a l’alça els seus objectius i ara es compromet a rebaixar les seves emissions netes en un 55%. Europa ja comptava amb una arquitectura legislativa per complir la seva meta anterior, que ara s’haurà d’endur per complir el nou compromís i haurà d’incorporar nous instruments. Aquestes són algunes de les 54 normes més importants que hauran de canviar segons un estudi elaborat per l’equip de l’eurodiputat Canfin:

Comerç d’ emissions. Europa va ser pionera el 2005 quan va posar en marxa un sistema de comerç de drets d’emissions, conegut per les seves sigles en anglès ETS. Aquest mercat, que cobreix al voltant del 40% de les emissions d’efecte hivernacle de tota la UE, obliga al voltant d’11.000 fàbriques i centrals a pagar pels gasos que emeten a l’atmosfera. El sistema no va ser realment eficient fins fa un parell d’anys, quan es va reformar i el preu de la tona de diòxid de carboni va començar a créixer i va ajudar a impulsar el tancament de centrals de carbó. “Anem a un mercat amb un preu d’entre 50 i 60 euros [por tonelada de CO₂]”, explica Canfin sobre un sistema en el qual ja s’han superat els 40 euros per tona.

La Comissió Europea prepara una nova reforma d’aquest mercat per accelerar l’expulsió dels combustibles fòssils de tot el sistema energètic, no només del sector elèctric. Està previst que Brussel·les presenti els canvis al juny i, entre altres novetats, s’espera que el transport marítim també estigui obligat a entrar al mercat ETS. A més, es preveuen canvis perquè les aerolínies paguin més pel diòxid de carboni que emeten.

Transport. Mentre que la penetració de les renovables en el sector elèctric té ja un llarg recorregut, l’electrificació del transport europeu no sembla haver començat a enlairar-se fins ara. “Estem al principi d’una transformació radical de la nostra mobilitat”, opina Canfin. La Comissió hauria de presentar al juny una revisió dels estàndards d’emissions de diòxid de carboni per a cotxes i furgonetes que s’ha d’alinear amb els nous objectius inclosos en la Llei del Clima. “L’electrificació s’està accelerant i per això defensa que es fixi un termini per eliminar els vehicles de combustió el 2035”, sosté Canfin. Molts països i fabricants ja estan apuntant a aquesta data i fins i tot a uns anys abans per a la fi dels cotxes nous de dièsel i gasolina. També està prevista, però per al 2022, la revisió dels mateixos estàndards d’emissió dels vehicles pesants, on l’electrificació és encara quelcom més complicada i es pensen en altres fórmules com l’hidrogen.

També el proper mes està prevista una revisió de la legislació europea per determinar objectius més ambiciosos per a les infraestructures de combustibles alternatius, “com els punts de recàrrega dels cotxes elèctrics o les estacions de reabastament d’hidrogen”, apunta l’estudi.

Aranzels. En molts casos els moviments europeus per endurir els seus estàndards d’ emissions per a l’ automoció i per a la seva indústria en general no han anat acompanyats en altres països de mesures equiparables. I entre les empreses i responsables comunitaris hi ha el temor a l’anomenada fuga de carboni: que les taxes climàtiques puguin portar a una deslocalització d’algunes indústries. La Comissió té previst presentar el mes que ve la seva proposta de “mecanisme d’ajust de carboni en frontera”, la qual cosa suposaria l’aplicació d’una taxa a les importacions més intensives en carboni. “Això protegirà les indústries europees del possible dumping climàtic dels seus competidors”, apunta l’estudi sobre les directives comunitàries que s’hauran de modificar en els pròxims mesos.

Aquesta proposta ja ha aixecat les suspicàcies d’EUA i la Xina. Però Brussel·les vol seguir endavant amb aquesta mesura i sosté que serà compatible amb les normes de l’Organització Mundial del Comerç. Fa quelcom més d’una dècada ja es va viure un enfrontament similar quan la UE va intentar que tots els vols internacionals paguessin una taxa per les seves emissions, un projecte que Brussel·les finalment va haver d’aparcar.

Més renovables. Quan Europa va posar sobre la taula el 2014 el seu objectiu de retallar el 2030 un 40% les seves emissions d’efecte hivernacle va establir metes també sectorials; per exemple, es va comprometre a arribar que per a aquesta mateixa data el 32% de tot el consum final d’energia de la UE fos d’origen renovable (ara ronda el 20%). Al juny, la Comissió revisarà a l’alça aquest objectiu, cosa que al seu torn farà que els Vint-i-set també hagin d’ajustar els seus plans d’implantació de renovables. També s’espera que Brussel·les pugui posar sobre la taula objectius més durs respecte a eficiència.

NOVA POLÍTICA COMERCIAL

“Anem a canviar gairebé tot, la política industrial, la mobilitat, l’agricultura… i canviarem també la nostra política comercial”, sosté Canfin. Això inclou, per exemple, que l’ Acord de París esdevingui una clàusula fonamental dels acords comercials europeus. Això ja ha tingut efectes en la no ratificació de Mercosur. “Considero que Mercosur no pot ser ratificat en la seva versió actual. Sé que Espanya i Portugal mantenen una forta posició a favor que puc entendre, però no hi ha majoria al Parlament Europeu per ratificar l’acord tal com està perquè implica més desforestació, més impacte negatiu per al clima”, sosté aquest europarlamentari.

Font: El País