Biden promet reduir les emissions de gasos un 50% el 2030

El president Joe Biden ha obert la cimera climàtica que ell mateix ha promogut amb el compromís de reduir almenys a la meitat les emissions de gasos hivernacle causants de l’escalfament. La seva ambiciosa proposta pot conduir algú que altres grans països accelerin els esforços d’acció climàtica.

En un comunicat oficial previ a la seva intervenció, l’Administració assumeix l’objectiu de reduir entre un 50 i un 52% les emissions per al 2030 en relació als nivells del 2005, amb la clara voluntat de situar la indústria nord-americana en una posició de lideratge enfront de canvi climàtic.

L’Administració demòcrata es compromet a aconseguir una economia descarbonitzada el 2050 i fixa com a meta immediata que el sector de l’electricitat estigui lliure de carboni el 2035.

“Fer front a aquest moment és més que preservar el nostre planeta”, va declarar Joen Biden, parlant des d’un plató amb estètica televisiva per a una cimera virtual de 40 líders mundials. “Es tracta de proporcionar un futur millor per a tots nosaltres”, va dir, per passar de “un moment de perill” a “un moment d’oportunitat”. “Els senyals són inconfundibles. la ciència és innegable. el cost de la inacció segueix augmentant “, va agrair.

Biden vol oferir al món la visió d’Estats Units com un país pròsper bolcat en la producció de l’energia neta, on les fàbriques produeixen bateries d’última generació per a l’exportació, els treballadors aixequen xarxes i connexions netes i eficients, i quadrilles d’operaris tapen pous de petroli abandonats i recuperen mines alhora que detenen les fuites de metà (potent gas d’efecte hivernacle).

És una imatge que sembla sacsejada d’un exercici de motivació col·lectiu, en la qual els obrers de l’automòbil construeixen moderns i eficients vehicles elèctrics amb infraestructura de càrrega que els recolza; enginyers que aconsegueixen capturar el carboni de l’atmosfera, i la gran esperança de l’hidrogen verd permet, per fi, produir acer i ciment nets lliures de CO2

La promesa de l’administració Biden requerirà, amb molt, l’esforç climàtic més ambiciós d’Estats Units, i gairebé duplicarà les reduccions de gasos a les quals s’havia compromès l’administració Obama en l’històric acord climàtic de París del 2015 (una retallada d’entre el 26% i el 28% de les emissions per al 2030 respecte al 2005).

Biden es presenta com l’home que fa cas a la ciència

Biden es presenta com l’home que fa cas a la ciència. El seu pla s’esbossa quan els científics sostenen que el canvi climàtic (causat per les plantes de carbó, els motors dels automòbils i l’ús d’altres combustibles fòssils) està deixant una seqüela d’impactes ambientals per l’escalfament: onades de calor, pujada del nivell del mar o agreujament dels fenòmens climàtics extrems en algunes regions (sequeres, inundacions, huracans, incendis forestals i altres successos).

“Estats Units no està esperant, els costos de la demora en l’acció són massa alts i la nostra nació està resolta a actuar ara”, assenyala l’administració Biden en un comunicat.

Estats Units no està esperant, els costos de la demora en l’acció són massa alts i la nostra nació està resolta a actuar ara

“El canvi climàtic representa una amenaça existencial, però respondre a aquesta amenaça ofereix una oportunitat per recolzar ocupacions sindicals ben pagades, enfortir les comunitats laborals d’Estats Units, protegir la salut pública i promoure la justícia ambiental “, assenyala la nota.

Però les Administració de Biden, en anticipar el nou objectiu, revela sobretot aspiracions i dibuixa imatges gràfiques (pròpies d’un país unit), però falten plans específics, línies pressupostàries o propostes legislatives per convertir tot això en realitat.

Els funcionaris de l’administració, que van informar els reporters abans de l’anunci de Biden, no van esmentar ni concretar els complicats passos que queden per davant perquè Estats Unit poden prescindir del petroli, el gas natural i el carbó, la base de sistema energètica causant de l’escalfament.

Les declaracions fan molt d’èmfasi en una recepta que pivota en gran part en la tecnologia, inclosa la captura de carboni i l’energia de l’hidrogen, que encara no s’han desenvolupat de manera assequible a escala.

“Hi ha diversos camins per assolir aquests objectius, i els governs federals, estatals, locals i tribals dels EUA tenen moltes eines disponibles per treballar amb societat civil i el sector privat per mobilitzar inversions per assolir aquests objectius al temps que us forja una economia forta”, diu la nota oficial lliurada a la premsa.

La promesa de Biden és, en qualsevol cas, menys ambiciosa que l’objectiu de la UE27 per reduir les seves emissions en un 55% per al 2030 respecte als nivells de 1990. I està per sota de la nova meta anunciada pel Regne Unit: aconseguir una reducció del 78% per a 2035 respecte als nivells de 1990.

La reducció del 50% de les emissions de 2005 equivaldria a una disminució del 40% si es prengués com a referència la mateixa línia de base a Europa (l’any 1990).

Segueix a continuació resums de les polítiques i promeses d’alguns dels principals països.

UE27. S’ha compromès davant l’ONU a reduir les seves emissions un 55% per al 2030 respecte a 1990. Ha complert amb escreix les seves metes per a 2020, ja que acumula una disminució superior al 24 % des de 1990, període en què la seva economia ha crescut un 60 %.

REGNE UNIT. Ha anunciat un nou compromís: reduir els gasos un 78% per a 2035 respecte als nivells d’any 1990, i ha inclòs accions en el camp del transport aeri i marítim. La meta anterior era una retallada de CO2 del 68% el 2030

XINA. El 14 ° pla de desenvolupament econòmic i social (aprovat la passada tardor) marca l’objectiu d’aconseguir un balanç net de zero emissions el 2060. En el seu pla, Xina reitera la seva intenció d’assolir un pic màxim d’emissions de CO2 abans del 2030 i afirma que hi haurà un pla per implementar-lo.

Però els objectius climàtics de la Xina no contenen metes de reducció d’emissions en termes absoluts, sinó de forma relativa (disminuir un 18% la intensitat de les emissions carboni); i atès que Pequín s’ha abstingut d’establir un objectiu explícit de creixement del PIB a cinc anys vista (a diferència dels plans anteriors), l’augment de les emissions de la Xina durant el període és encara més incert.

El centre d’estudis Climate Action Tracker ha analitzat la contribució a l’Acord de París 2030 presentada l’any passat per la Xina i va qualificar com a “altament insuficient” els seus objectius.

El líder xinès va prometre en la cimera que el seu Govern “limitarà de forma estricta” l’augment en el consum de carbó durant el període de l’actual pla quinquennal (2021-2025) i que el “reduirà” durant el següent lustre. “Protegir el medi ambient és protegir la productivitat, i millorar-lo és impulsar la productivitat”, va dir Xi Jinping.

JAPÓ. El primer ministre del Japó, Yoshihide Suga, es va comprometre a “liderar els esforços globals” contra el canvi climàtic i va anunciar la nova meta del seu país de reduir les emissions d’efecte hivernacle al 46 % per al 2030.

El nou objectiu de reducció d’emissions, que pren com a referència de base els nivells de 2013, gairebé duplica la xifra del 26 % a la qual s’havia compromès prèviament el seu país.

Suga també va dir que la inversió en renovables i en tecnologies de reducció de la petjada de carboni “han de ser la força conductora del creixement econòmic tant al Japó com a tot el món

COREA DEL SUD. El president de Corea del Sud, Moon Jae-in, va informar que elevarà l’objectiu de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle del seu país per a 2030, fixat actualment en el 24,4 %. “Ens comprometem a augmentar la nostra contribució nacional a la lluita contra el canvi climàtic”, va dir el president sudcoreà, qui va afegir que la quarta economia d’Àsia enviarà el seu nou objectiu a l’ONU al llarg d’aquest any.

CANADÀ. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, es va comprometre a reduir les emissions del Canadà en la pròxima dècada fins a un 45 %, un percentatge superior a l’objectiu fixat en l’acord de París (una reducció del 30 % de les seves emissions respecte a les de 2005). Però fins i tot amb el nou objectiu anunciat per Trudeau, Canadà segueix estant per sota de les reduccions d’Estats Units i Europa. Canadà mai ha complert cap dels seus objectius de reducció d’emissions i és l’únic país del món que, el 2012, es va retirar del Protocol de Kioto, el primer tractat internacional establert per reduir les emissions en gasos amb efectes hivernacle, després de ratificar-lo. Un recent informe va assenyalar que les emissions de diòxid de carboni del Canadà van augmentar el 2019 un 0,2 % respecte a les del 2018 i que les emissions del país només s’han reduït un 1,1 % respecte a les del 2005. Tot això explica la seva fama de país incomprensible

Canadà és un dels principals productors de petroli del món i és també un dels països amb majors reserves confirmades de cru. Els grups ecologistes consideren els jaciments de sorres bituminoses del Canadà, la principal font de petroli del país, un dels crus més “bruts” del planeta.

BRASIL. El president del Brasil, Jair Bolsonaro, va anunciar que el seu país buscarà assolir la neutralitat de carboni per al 2050, deu anys abans de l’anterior compromís mediambiental. També va recordar que la seva administració està avançant per reduir l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle en un 37 % per a 2025 i del 40 % fins a 2030.

Bolsonaro també es va comprometre a avançar per aconseguir eliminar la desforestació il·legal al Brasil per al 2030, mesura que també podrà reduir els gasos d’efecte hivernacle i que ja havia estat defensada pels seus antecessors.

El governant va recordar que el seu país, la principal economia de Llatinoamèrica, és només responsable del 3 % de les emissions de gasos d’efecte hivernacle gràcies a “una de les matrius energètiques més netes” del Planeta, incloent-hi l’estès ús d’etanol.

Diverses oenegés mediambientals van acusar el president del Brasil, Jair Bolsonaro, de “distorsionar” dades i oferir una imatge “completament desvinculada de la realitat” . El discurs de Bolsonaro “s’insereix en un context de distorsió de dades” per intentar “convèncer els líders internacionals” que Brasil “pot combatre la desforestació” il·legal, ha afirmat WWF Brasil en un comunicat. El director-executiu de WWF Brasil, Mauricio Voivodic, denuncia en la nota que des que Bolsonaro va assumir el poder, l’1 de gener de 2019, “Brasil pateix un continu desmantellament de polítiques públiques dirigides a la preservació del mediambient”.

“L’equip del Govern Bolsonaro sembla actuar en direcció contrària als interessos nacionals i de conservació del Mediambient”, ha afegit.

MÈXIC. El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va assegurar que el país busca generar energia “neta i barata” a través d’hidroelèctriques, tot i que alhora va defensar l’ús del petroli per al mercat intern. “Encara que hem descobert tres grans jaciments d’hidrocarburs, el petroli que estem descobrint es destinarà bàsicament a cobrir la demanda de combustibles del mercat intern i s’acabarà amb la pràctica d’exportar cru”, va dir.

Mèxic va ser considerat alguna vegada un líder climàtic internacional. Va ser el primer país en desenvolupament en presentar un pla d’acció climàtica (contribució nacional determinada, en l’argot) el 2015. El seu pla preveia reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 22%. Però el seu nou pla del 2020 (una disminució d’emissions a un 50% el 2000 per al 2050) ha estat qualificat pels grups ecologistes com a “completament deficient” i “decepcionant”. El seu pla promet solucions basades en la natura, com la protecció de les costes i la reforestació, i els plans també inclouen la restauració de projectes hidroelèctrics. El país també promet reduir les emissions a un 50% per sota dels nivells de 2000 per a 2050.

Però el president López Obrador s’ha mogut activament contra les energies netes. El seu govern va cancel·lar les subhastes d’energia neta. També va prometre reactivar la indústria del carbó i ha impulsat la construcció d’una refineria gegant a l’estat sud-est de Tabasco.

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, es va dirigir directament al seu homòleg estatunidenc, Joe Biden, per convidar-lo a cooperar en la implementació del programa mexicà de reforestació Sembrant Vida a Centreamèrica per així frenar l’onada migratòria, com ja havia avançat en dies recents.

Font: La Vanguardia