La nova llei de canvi climàtic condemna a mort el cotxe de combustió

2040. A partir d’aquell any a Espanya no es podran vendre turismes que emetin diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle. I per al 2050 ja no podran circular pel país. A la pràctica, i amb la tecnologia actual, aquesta és la sentència de mort per als cotxes de combustió que recull la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica aprovada aquesta setmana al Congrés. La norma inclou mesures per millorar la qualitat de l’aire de les ciutats i impulsar la implantació del cotxe elèctric, l’aposta clara del Govern.

Als problemes de contaminació de l’aire que generen els motors de combustió, se’ls uneix que els dièsel i gasolina són grans emissors de diòxid de carboni —un gas innocu per a la salut de l’ésser humà però principal responsable del sobreescalfament del planeta—. Segons l’últim inventari oficial de gasos d’efecte hivernacle d’Espanya, de 2019, el transport és el responsable del 29,1% de totes les emissions del país. I el transport per carretera acumula el 26,9% del total. Mentre la resta de grans sectors redueix les seves emissions, el transport segueix augmentant-les.

“Necessitem que es democratitzi el cotxe elèctric”, deia el divendres la vicepresidenta quarta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera. Ho feia durant la presentació de la nova convocatòria d’incentius per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega que acaba de llançar l’Executiu. Ajuts que han de donar l’ impuls per posar en marxa l’ estratègia del Govern. En la llei climàtica nou aprovada al Congrés —i que encara ha de rebre l’últim vistiplau al Senat— s’estableixen diverses obligacions perquè les benzineres, a partir d’un determinat volum de negoci, instal·lin punts de recàrrega. I, a partir del 2023, tots els edificis no residencials i amb més de 20 places d’aparcament hauran de comptar amb aquesta mateixa infraestructura. A més, el Govern està preparant ja un portal a internet on es puguin localitzar tots els punts públics del país. “La llei va a donar sens dubte senyals molt importants que l’electrificació és irrevers
i que se’n va a desenvolupar durant aquesta dècada”, sosté Alberto Amores, soci de Monitor Deloitte i expert en mobilitat.

La llei és una carta d’intencions però també una carrera que, tot i que amb gairebé dues dècades per davant, va contra el rellotge davant el camí marcat per la Unió Europea. Espanya va ressagada: només un 0,2% dels seus 24,5 milions de turismes són totalment elèctrics en un parc de majoria abrupta del dièsel i la gasolina. I no només això, la indústria espanyola de l’automoció ha de fer la transformació per assumir els canvis que el Govern vol veure al mercat. Avui dia, a penes sis dels gairebé 30 models que s’acollien a les plantes espanyoles són totalment elèctrics.

Quan el 2018 el Govern va anunciar la seva intenció de vetar el 2040 els vehicles de combustió, la patronal de fabricants Anfac va alçar la veu en contra de la mesura i va reclamar neutralitat tecnològica. Tres anys després, i amb les sancions que està imposant Europa a les marques per emetre més del permès, el discurs ha canviat. “Per a Anfac, l’aprovació d’aquesta llei és molt necessària perquè configura un marc normatiu nacional i fixa objectius a llarg termini. La indústria de l’automoció està plenament compromesa amb els objectius de descarbonització del parc que refrenda la llei per a 2040 i 2050 i ja estem treballant amb aquest horitzó”, assenyala el director general d’aquesta patronal de fabricants, José López-Tafall, que porta alguna cosa més d’un any en el càrrec.

Rifirrafes amb Indústria

Les línies mestres de la llei van generar fins i tot rifirrafes entre els ministeris de Transició Ecològica i Indústria per les diferents prioritats que cadascú tenia sobre la taula. Avui aquest soroll ha desaparegut, tot i que fonts d’Indústria assenyalen que la llei aprovada pel Congrés “podria millorar potser la seva redacció si establís o identifiques un mecanisme de coordinació i supervisió per a la realització d’aquest desplegament [en referencia a los puntos de recarga necesarios], sobre la base d’ uns objectius progressius establerts en funció de l’ evolució del parc” de vehicles elèctrics.

Joan Groizard, director general de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, dependent de Transició Ecològica, defensa que la llei és igualment imprescindible per a una indústria que exporta a països “en els quals ja han posat en marxa normes similars de descarbonització”. “L’alternativa era quedar-se fora de la fotografia; fa uns anys semblava que fixar 2040 era una barbaritat per a alguns i ara fins i tot es defensa”, relata sobre els canvis de posicions en el sector.

De fet, pot semblar fins i tot que la norma espanyola vagi per darrere d’una part de la indústria. Volvo i Ford a Europa acaben d’anunciar que el 2030 deixaran de produir vehicles de combustió. Per la seva banda, el consorci Volkswagen, que al Vell Continent va vendre 3,6 milions de vehicles l’any passat, sosté que la major part de les seves vendes serà d’elèctrics a partir del 2030.

En tot cas, s’ haurà d’ esmolar al que dictin els Governs que, com Espanya, ja han marcat la fi de la combustió a les carreteres. Regne Unit, per exemple, ja no permetrà la venda de cotxes de dièsel i gasolina a partir del 2030, i Noruega, avançada en impulsar els cotxes zero emissions, ho farà el 2025. “Les cases matrius han assumit el canvi a l’electrificació i els fons europeus per a la recuperació suposaran també un impuls important per a la indústria europea”, opina Amores. Perquè gairebé el 40% d’aquests fons es destinaran a accions relacionades amb la lluita contra el canvi climàtic.

NOVES ALIANCES I ZONES DE BAIXES EMISSIONS

Seat vol que la seva planta de Martorell (Barcelona) s’especialitzi gairebé en la seva totalitat en la producció de vehicles elèctrics a partir del 2025. Allà fabrica ara mig milió de vehicles de gasolina, dièsel i híbrids a l’any. La resta de plantes espanyoles (Ford, Renault i Stellantis) han mostrat ja unes cartes per al seu present i el seu futur imminent on hi ha també els vehicles híbrids endollables, un primer pas cap a la transformació. Però encara hi ha temps, una generació més de vehicles, per arribar a la data límit de 2040. Mentrestant, el Govern intenta impulsar una indústria nova basada en les bateries per a cotxes.

El procés de transformació de la mobilitat també està fent que les grans elèctriques intentin entrar en aquest sector. “Hi ha una necessitat d’aliances”, explica Luis Buil, director global de Smart Solutions d’Iberdrola. La seva companyia, per exemple, té ja acords amb gairebé totes les principals firmes de cotxes i amb grans cadenes de concessionaris per a la instal·lació de punts de recàrrega, apunta Buil. Les previsions del Govern són que el 2023 hi haurà 250.000 vehicles elèctrics a Espanya i 100.000 punts de recàrrega. El 2030, s’hauria d’haver arribat a cinc milions de vehicles i 300.000 punts públics.

A l’aposta declarada del Govern pel cotxe elèctric s’uneix la lluita contra la contaminació, que posa encara més en aplaudiments als vehicles de combustió. La llei climàtica obliga que tots els municipis de més de 50.000 habitants comptin amb zones de baixes emissions —com les de Madrid i Barcelona— a partir del 2023. A més, els municipis de més de 20.000 habitants també hauran de tenir-les si la seva qualitat de l’aire no és bona.

Font: El País