Deu llums i cinc ombres de la llei de Canvi Climàtic

El text del projecte de llei de Canvi Climàtic, l’elaboració del qual està a punt de completar-se al Congrés dels Diputats, manté la previsió de prescindir dels vehicles convencionals de combustió interna l’any 2040 (gasolina, dièsel i híbrids no endollables). Superat el tràmit de la ponència (que ha definit el gruix de l’articulat) la previsió és que el text sigui aprovat en comissió a principis d’abril i s’enviï al Senat. “La llei és ara millor que quan va entrar al Congrés”, sosté Juantxo López de Uralde, president de la comissió per a la transició ecològica del Congrés que ha pilotat tota la negociació. En els darrers moments s’ han introduït dos nous principis rectors de la llei. 1) S’ha de reforçar el desenvolupament econòmic de les zones que acullin centrals de producció d’energies renovables, i 2) per afrontar a crisi climàtica s’haurà d’actuar tenint en compte “la millor i més recent evidència científica disponible incloent els últims informes del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC)”

Aquestes són les claus del document pactat per Unides Podem i PSOE amb suport d’ERC, Bildu, PNV i Teruel Existe.

Els Llums

1) VEHICLES DE MOTOR. Malgrat la polèmica que es va desatendre el seu dia, els cotxes de combustió interna deixaran de ser introduïts al mercat el 2040. El text evita les fórmules imperatives, però marca aquesta data com a senyal indicatiu clar. Algunes organitzacions ecologistes havien demanat que la “data de caducitat” s’avançara al 2035 perquè no hi hagués cotxes de combustió interna circulant més enllà del 2050. “Si se segueixen venent cotxes de combustió fins al 2040, atès que poden tenir 15 anys de vida, ens trobarem amb què estaran circulant molt més enllà de l’any 2050”, es queixa Carlos Bravo, portaveu de Transport and Environment. Seria una contradicció, ja que en aquesta data s’hauria d’assolir la neutralitat climàtica (un balanç d’emissions zero).

2) REDUIR EMISSIONS. Per al 2030, el compromís és reduir un 23% les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a les de 1990 (enfront de la retallada del 20% inicialment previst). S’ha pactat també que aquest objectiu haurà de ser revisat a l’alça el 2023. Ha estat la resposta a les demandes de diverses organitzacions ecologistes (Greenpeace…) i Més País-Equo, el partit d’Íñigo Errejón, que havien demanat una retallada d’emissions molt més gran (-55%). No obstant això, la vicepresidenta i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera sosté que la meta del -23% és coherent i que encaixa amb l’augment d’ambició promès per la Comissió Europea per al conjunt de la UE (-55% en 2030 respecte als nivells de 1990 en el conjunt de la UE.)

Posició de Més País-Equo

“És possible fer molt més”

Més País-Equo considera però que la reducció d’emissions del 23% per al 2030, prevista en la llei “no s’alinea amb la ciència”. És una reducció “conservadora i es correspon amb càlculs anteriors a la pandèmia. Tots sabem, inclòs el Govern, que és possible i necessari avui fer molt més. Cal tenir en compte la forta caiguda de les emissions durant la pandèmia així com l’arribada dels fons europeus que acceleraran la transició ecològica”, diu Florent Marcellesi, coportaveu de Verds Equo. “Cridam a PSOE i UP a donar un salt valent al present i a escoltar a la ciència, la joventut i les oenegés ecologistes. Queda temps d’aquí a la votació al Congrés per actualitzar els objectius per al 2030. Perquè aquesta llei no neixi obsoleta i vella, és imprescindible augmentar la seva ambició climàtica”.

3) RENOVABLES I PETITS PRODUCTORS. Després de la negociació Unides Podem-PSOE, s’intensifiquen els objectius. El 2030, les energies netes hauran de representar el 42% en el consum final d’energia (i no del 35% inicialment previst), i aportar el 74% del sistema elèctric (i no el 70%). El consum d’energia primària s’haurà de reduir un 39,5%.

El document no esmenta la paraula “autoconsum” de les fonts renovables. El sector fotovotaic (Unef) volia que s’aprobés la llei per traspassar la directiva d’energies renovables (per millorar els aspectes sobre seguretat jurídica, simplificació administrativa i drets dels autoconsumidors). També va demanar sense èxit que el 20% de la potència que es subasti es reservi per a les plantes de menys de 10MW per fer un forat per als petits productors

4) COSTES LLIURES DE PETROLI. No s’ atorgaran noves autoritzacions d’ exploració, permisos d’ investigació i concessions d’ explotació d’ hidrocarburs. Aquesta disposició afecta també les zones costaneres. Era una de les demandes de les organitzacions ecologistes que reclamava aquest veto a les Balears o les Canàries. “No procedirà l’admissió a tràmit de la sol·licitud de concessió d’autorització d’explotació d’hidrocarburs que no hagués estat iniciada amb anterior a la data d’entrada en vigor de concessió”, s’assenyala taxativament. Les concessions d’ explotació de jaciments d’ hidrocarburs a vigents no podran prorrogar-se més enllà del 31 de desembre de 2042.

5) FRACTURA HIDRÀULICA, NO AL FRACKING. Una vegada que la llei estigui operativa tampoc s’atorgaran noves autoritzacions al territori espanyol per a activitats d’explotació d’hidrocarburs on estigui previst l’ús de la fracturació hidràulica d’alt volum, conegut com a “fracking”.

6) ADIÓS A LA MINERIA D’ URANI. A partir de l’aprovació de la llei, “no s’admetran noves sol·licituds per a l’atorgament de permisos d’exploració, permisos d’investigació o concessions directes d’explotació, ni les seves pròrrogues” de mines o minerals radioactius. És la “sentència” per a la mina d’urani que promou una multinacional a Retortillo (Salamanca).

7) ZONES DE BAIXES EMISSIONS. El text manté l’obligació de crear zones de baixes emissions a les ciutats de més de 50.000 habitants per al 2023, per tal de reduir la contaminació atmosfèrica i les emissions de _CO2.

8) REHABILITACIÓ D’ HABITATGES. Es reforcen els articles en aquest àmbit. Els materials utilitzats en la rehabilitació dels edificis hauran de tenir la menor petjada de carboni possible per tal de disminuir les emissions totals. Un cop aprovada la llei, en sis mesos, el Govern ha de presentar un pla de rehabilitació d’ habitatges. S’han introduït també diverses propostes en l’últim moment per augmentar la digitalització dins de les estratègies per descarbonització.

9) ENERGIA I ESPAIS NATURALS. Una altra novetat. El desplegament de les energies renovables “s’ha de dur a terme de manera compatible amb la conservació del medi natural i l’adequada ordenació territorial”. Per a això, part de riquesa generada ha de “revertir” sobre el territori per “activar la seva economia i combatre el seu declivi demogràfic”. També es protegiran els somnis de carboni terrestres (boscos), es fomentaran els productes forestals de les forests i es recolzarà la bioeconomia com a motor de desenvolupament del món rural, diuen alguns dels nous articles incorporats.

10) LA DIETA, A ESCENA. “Introduïm la dieta en la lluita contra el canvi climàtic”, diu Juantxo López de Uralde, president de la Comissió de Transició Ecològica del Congrés. Els contractes públics podran fixar condicions especials que “primen els aliments frescos o de temporada, i amb un circuit curt de distribució”, per reduir emissions de gasos.

Les ombres

1) RECÀRREGA ELÈCTRICA. Els titulars de les instal·lacions de subministrament de combustibles i carburants per a vehicles (electrolineres) hauran d’instal·lar almenys una infraestructura de recàrrega elèctrica de potència igual o superior a 50 kW en corrent continu, en un termini de temps d’entre 21 i 27 mesos, a partir de l’entrada en vigor de la llei. Més País, Compromís, Esquerra Republicana de Catalunya i Teruel Existe han demanat substituir en tots els seus apartats aquests 50 kW que ara estableix per 150kW. Amb 150 kW la recàrrega es realitzaria tres vegades més ràpid que amb 50 kW, estalviant un temps considerable d’espera, la qual cosa és un element important quan s’està de viatj. Diverses oenegés (Transport and Environment, Ecodes, Fundació Renovables, IIDMA, SEO/BirdLife) consideren que l’article, en aquest àmbit, presenta grans mancances. Critiquen que, amb la seva formulació actual, es posa el ritme del desplegament de les infraestructures de recàrrega únicament en mans de les estacions de servei existents. Es queixen que no es regula el paper d’altres entitats que també podrien actuar com a operadors d’infraestructura de recàrrega ràpida. A través del Codi Tècnic de l’Edificació, s’articularà la instal·lació de sistemes de recàrrega en edificis de nova construcció i en intervencions en edificis existents, per tal d’aconseguir un transport més net a les ciutats.

2) PRESSUPOSTOS DE CARBONI. Els objectius sobre reducció d’emissions es podran revisar a l’alça, però no s’ha recollit la proposta de fixar anualment uns pressupostos de carboni, les emissions permeses cada any per marcar les fites que permetin garantir una senda de descarbonització correcta. “No s’ha volgut introduir aquesta figura, que recull la legislació de Gran Bretanya, França o Alemanya”, es queixa Carlos Bravos, portaveu de Transport and Environment.

3) CAMIONS. No hi ha mesures per descarbonitzar el sector del transport per carretera (responsable, per si sol, del 26,8% del total d’emissions nacionals de gasos d’efecte hivernacle). No hi ha objectius sobre reducció d’ emissions específiques per als camions. El Govern es comprometrà a fixar objectius sobre biocombustibles i combustibles alternatius d’origen renovable per al transport, però no hi ha metes específiques o menció específica per a l’aviació (que és sintètic d’origen renovable)

4) PLANS D’ ACCIÓ DE LES EMPRESES. No s’ inclou una obligació que les grans empreses públiques espanyoles elaborin plans d’ acció climàtica amb els seus compromisos en la matèria. En aquest àmbit, les companyies cotitzades, les entitats de crèdit, asseguradores i reasseguradores elaboraran un informe anual sobre l’ exposició de la seva activitat als riscos del canvi climàtic i les mesures que s’ adoptin. Les entitats financeres publicaran objectius específics de descarbonització de la seva cartera de préstec i inversió alineats amb l’Acord de París a partir del 2023.

5) ASSEMBLEES CIUTADANES. Les oenegés echan en falta les assemblees ciutadanes sobre canvi climàtic. Formades per unes 100 o 150 persones elegides per sorteig, funcionen com un jurat popular que debat i adopta les seves pròpies resolucions. El 21 de gener de 2020 el Consell de Ministres va prometre en la seva declaració d’emergència climàtica que anava a convocar les assemblees ciutadanes en cent dies i que així es buscava “reforçar els mecanismes de participació ja existents amb una Assemblea Ciutadana del Canvi Climàtic” però més d’un any després “no hi ha hagut avenços en aquest sentit”, es queixa Extinction. “És incomprensible que s’hagi acceptat la proposta, ja que en els pressupostos generals de l’estat, es va aprovar una proposta nostra a favor de l’Assemblea climàtica ciutadana. Cal ser coherents i ara incloure la participació ciutadana en la Llei”, diu Més País-Equo.

Font: La Vanguardia