Els 27 acorden els nous criteris per finançar projectes energètics amb el vot contra Espanya

Els ministres d’Energia de la Unió Europea han acordat aquest divendres els criteris que guiaran al bloc durant els pròxims anys per decidir quins projectes energètics podran rebre fons comunitaris, tot i que el pacte ha comptat amb el vot en contra d’Espanya pel fet que se seguiran finançant projectes de gas fins al 2030, així com d’Alemanya, Àustria i Luxemburg.

L’oposició d’aquests països no han evitat que la normativa sortís endavant, per la qual cosa els Vint-i-set estan ja preparats per negociar amb el Parlament Europeu. “Malgrat els vots en contra, queda adoptat”, ha anunciat en al terme de la reunió el ministre de Medi Ambient i Acció Climàtica de Portugal, país que ostenta la presidència de torn de la UE, fins al juliol, Joao Pedro Matos Fernandes.

Així, els Estats membre han fixat les seves línies vermelles per a la negociació amb l’Eurocámara del reglament sobre xarxes transeuropees d’energia (TEN-E, per les seves sigles en anglès), que estableix els criteris que se seguiran per invertir en infraestructures energètiques transfrontereres.

L’actualització busca adaptar la normativa als nous objectius climàtics de la UE per a 2030 i 2050 i per a això renova les categories d’infraestructures que es podran beneficiar d’ajudes europees, amb un “nou focus” en xarxes elèctriques marines, infraestructures d’hidrogen o xarxes intel·ligents, ha informat el Consell de la UE en un comunicat.

Finalment, l’acord que ha sortit endavant recull la decisió d’acabar amb les subvencions a projectes de gas natural i el petroli, però ho farà d’una forma “més gradual” respecte al que havia proposat prèviament la Comissió Europea.

“La proposta que va fer la Comissió Europea era que els projectes de petroli i gas natural ja no podran ser finançats amb el reglament TEN-E. Aquesta ambició es manté, però la seva aplicació serà més gradual”, ha assenyalat en una roda de premsa la comissària d’Energia, Kadri Simson.

En particular, els Vint-i-set han acordat que durant un període transitori que es prolongarà fins al 31 de desembre de 2029 “podran utilitzar-se infraestructura de gas existents que hagin estat retroadaptades per al transport o emmagatzematge d’una barreja predefinida d’hidrogen amb gas natural o biometanol”.

Aquest punt és precisament el que ha propiciat el vot en contra de la delegació espanyola, que acudia a la reunió de Luxemburg precisament amb el propòsit d’evitar que la normativa obri la porta a seguir finançant infraestructures relacionades amb combustibles fòssils

A la seva arribada a la trobada, la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha emfatitzat que per a la delegació espanyola era “important” que el reglament tingués “coherència” i no sergués per “finançar estructures associades per a combustibles fòssils”.

Per la seva banda, el ministre luxemburguès d’Energia, Claude Turmes, ha explicat després de l’acord que “encara hi ha molts dubtes sobre les xarxes intel·ligents de barreja de gas” i això ha provocat que el seu país, Espanya, Alemanya i Àustria s’hi oposessin. “Comptem amb que el Parlament (Europeu) millori el text”, ha assenyalat.

Font: Europa Press