António Guterres: “El món no serà capaç de fer servir tot el petroli i el gas que ja estan descoberts”

El secretari general de l’ONU demana als líders del G-7 en aquesta entrevista que compleixin els seus compromisos econòmics d’ajuda als Estats més pobres per contrarestar l’escalfament

El G-7, el grup de països més industrialitzats del planeta, celebra des d’aquest divendres una important cimera de la qual s’espera que surti un històric acord fiscal per fixar un impost mínim de societats. En aquesta reunió presencial, que durarà tres dies i que se celebrarà a Cornualles (Regne Unit), hi participarà António Guterres (Lisboa, 72 anys), secretari general de Nacions Unides. Guterres vol traslladar els líders del G-7 —Alemanya, el Canadà, els Estats Units, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit—, dos missatges clars: la necessitat que es garanteixi la vacunació contra la covid-19 a tots els habitants del planeta i l’obligació que tenen els països més desenvolupats de complir amb les seves promeses econòmiques perquè les regions més pobres puguin combatre els efectes de l’escalfament global.

“És una qüestió de justícia”, sosté sobre aquesta ajuda climàtica que han de prestar els països desenvolupats. “Si mirem els impactes actuals del canvi climàtic, ja són els països en desenvolupament, els països africans, les petites illes Estat, els que estan pagant un preu més elevat”, assenyala en una entrevista per videoconferència concedida a EL PAÍS, el diari britànic The Guardian i la cadena estatunidenca NBC News dins del projecte Covering Climate Now, un consorci de mitjans internacionals creat per impulsar la informació sobre canvi climàtic al món. “És just que hi hagi una compensació pels impactes que ja existeixen i que són dramàtics”, afegeix sobre un problema els responsables històrics del qual són els països més rics.

Aquestes promeses d’ajuda a les zones en desenvolupament estaven incloses en l’Acord de París, signat el desembre del 2015, que no només busca que el ja irreversible augment de la temperatura es quedi dins dels marges menys catastròfics. També persegueix que els Estats més rics ajudin els més pobres a reduir les seves emissions i adaptar-se als impactes de l’escalfament. El compromís era que des dels països amb més recursos es mobilitzessin anualment 100.000 milions de dòlars a partir del 2020. “Això no ha succeït”, sosté Guterres. “Encara tenim necessitat d’incrementar els compromisos de finançament dels països desenvolupats a la part pública, sense parlar de la privada, en entre 20.000 i 30.000 milions de dòlars”, assegura el secretari general de l’ONU.

Esbrinar el nivell de finançament al qual s’ha arribat és realment complicat i genera molt de debat. L’OCDE, que representa els interessos dels països donants, va difondre un estudi a finals del 2020 en el qual assegurava que el 2018 s’havien assolit els 78.900 milions de dòlars de finançament climàtic; per conèixer el balanç del 2020 aquesta organització va dir que caldria esperar fins al 2023. Però en aquesta quantitat s’inclouen ajudes públiques directes, préstecs de tot tipus, inversions privades… I un informe de l’ONG Oxfam també de finals del passat any rebaixava molt el valor real d’aquestes ajudes —fins als 20.000 milions de dòlars—, si es té en compte només les subvencions directes i s’eliminen els préstecs d’aquest balanç.

“El problema està en la clarificació de com és la contribució de la part privada, però l’informe de l’OCDE, que és una institució creïble, tot i que és un club dels països rics, demostra que estem encara lluny de complir el que ha estat promès i que cal clarificar la forma en què el compromís de París serà complert”, sosté Guterres. Això és exactament el que reclamarà als líders del G-7: que aclareixin “la forma en què se’n van a mobilitzar els 100.000 milions de dòlars a l’any per a mitigació i també per a l’adaptació”.

“Els països en desenvolupament són els que estan pagant un preu més elevat pel canvi climàtic”

Que arribin els fons promesos és una qüestió de “justícia”, però també és una via per “restablir la confiança entre els països desenvolupats i les economies emergents”. “No n’hi ha prou amb que els països desenvolupats es comprometin a assolir les emissions netes zero [que s’emeti només el CO₂ que poden capturar els somnis, com els boscos] el 2050, com ho estan fent. Cal que les economies emergents també ho facin. Però per fer-ho és absolutament essencial restablir la confiança amb aquestes economies emergents i demostrar que el món desenvolupat va a complir els seus compromisos financers”. I afegeix: “Sense el restabliment d’aquesta confiança no serà fàcil per a les economies emergents comprometre’s a aconseguir les emissions netes zero i aquest compromís és essencial. Sense la Xina, sense Índia, sense brasil, sense Sud-àfrica, sense Indonèsia, sense aquests països no aconseguirem la neutralitat de carboni el 2050”.

El secretari general de l’ONU aplaudeix la tornada d’Estats Units a la lluita climàtica i les noves metes d’aquest país de reducció de les seves emissions. “Representen un desenvolupament extremadament important perquè ara tenim al voltant del 70% de les emissions globals cobertes per compromisos d’emissions zero netes”. Però sosté que EUA ha de fer un esforç més gran, precisament, en finançament climàtic: “Necessita anar clarament per sobre, jo diria, més del doble dels compromisos que ja ha assumit”.

Preu al CO_₂ i finançament del carbó

Guterres creu que el pacte fiscal que es preveu que es tanqui en aquesta cimera “és un pas en la bona direcció”. “És inacceptable verificar que algunes de les grans empreses multinacionals, sobretot en les àrees tecnològiques, pràcticament no paguen impostos quan els seus beneficis han pujat d’una forma brutal amb la pandèmia”, afegeix el màxim responsable de l’ONU. Però, a més, creu que aquest pacte pot obrir la porta perquè es fixi un preu al diòxid de carboni internacional, és a dir, un instrument que greu les emissions. “Espero que sigui possible un acord internacional abans de la COP26 a Glasgow [la cumbre climática que se celebra en noviembre en la ciudad escocesa]. I que a la COP26 sigui possible un acord sobre l’article 6 de l’Acord de París per permetre la creació global d’un mercat de carboni”, quelcom que no es va aconseguir a la cimera de Madrid el 2019.

Guterres advoca per posar en marxa mesures perquè aquest “preu al carboni i fins i tot un impost sobre el carboni” siguin “fiscalment neutres”. “Cal crear un impost per al carboni però també reduir sobretot els impostos sobre la renda que tenen a veure amb la feina, amb els salaris. Si les dues coses es fan alhora, és possible que hi hagi una acceptació per part de la societat. Si un només grava el carboni, hi pot haver rebuig, cal ser intel·ligent. Gravar el carboni no s’ha de fer per augmentar els ingressos públics”. “Si posem el preu al carboni i aturem els subsidis als combustibles fòssils, moltes de les inversions que encara s’estan realitzant amb una perspectiva de recuperació vinculada als combustibles fòssils, òbviament, no seran rendibles”, considera.

“El carbó segueix sent el pitjor problema al qual ens enfrontem. I molts països segueixen sent addictes al carbó”.

De la cimera del G-7 s’espera que surti el compromís d’aquestes set potències de deixar de finançar amb fons públics projectes de generació d’electricitat amb carbó per a finals d’aquest any tant dins com fora de les seves fronteres, segons el que van pactar els ministres de Medi Ambient al maig. “El carbó segueix sent el pitjor problema al qual ens enfrontem. I molts països segueixen sent addictes al carbó; hem de crear les condicions per a una transició del carbó a les energies renovables”, sosté Guterres. “Nosaltres apel·lem al que l’eliminació sigui completa el 2030 per als països de l’OCDE i el 2040 a la resta del món”.

Però, com reconeix Guterres, amb això no serà suficient i es necessita també posar en el punt de mira al petroli i el gas natural, fonts també d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. “Estic convençut que el món no serà capaç d’utilitzar tot el petroli i tot el gas que ja estan descoberts. Continuar explotant nous projectes, al meu parer, no té cap sentit”, sosté sobre un recent informe de l’Agència Internacional de l’Energia que advocava perquè els governs no autoritzin noves explotacions de petroli i gas per poder complir l’Acord de París.

Guterres també observa amb satisfacció alguns recents moviments en empreses molt emissores de gasos d’efecte hivernacle, com les petroleres. I cita l’exemple d’Exxon, en l’assemblea de la qual de fa un parell de setmanes es va produir una rebel·lió que va acabar amb el nomenament de tres consellers a proposta d’un fons activista contra el canvi climàtic. “Van ser els accionistes, els petits inversors, els que s’han mobilitzat per garantir que hi hagi una representació de la visió verda del futur a l’administració de l’empresa. Hi ha avui una consciència que està en la societat civil, que és a les ciutats, que està cada vegada més en el món empresarial i en el món financer, que al meu parer ha de mobilitzar també els governs”. Perquè, en opinió de Guterres, “probablement el sector privat està avançant amb més força que els governs.

Font: El País