Brussel·les anunciarà una forta alça fiscal per pagar la transició verda

La Comissió Europea ultima una reforma energètica per assolir l’objectiu de reducció d’emissions del 55% marcat el passat setembre per la presidenta, Ursula von der Leyen.

El vicepresident, Frans Timmermans, presentarà el pròxim 14 de juliol la primera part d’un ambiciós paquet de mesures anomenat “Fit for 55” en el qual inclourà la revisió de les directives de fiscalitat energètica, renovables, eficiència energètica o el sistema de comerç d’emissions amb les quals pretén accelerar la transició ecològica.

La proposta que prepara Timmermans posarà sobre la taula una alça dels impostos energètics per alinear la fiscalitat europea amb els objectius ambientals. Després del fracàs de l’anterior intent de revisió -que va ser presentat el 2011 i retirat el 2015- l’Executiu comunitari intentarà ara aplicar una profunda transformació als sistemes fiscals europeus de manera que s’acompanyessin amb els objectius recollits en la Llei del Clima europea.

Segons els primers documents als quals ha tingut accés aquest diari, la Comissió inclourà una revisió dels tipus mínims dels impostos especials. Aquesta actualització tindrà en compte aspectes com la inflació, el contingut energètic (per fer que els impostos a l’energia distorsionin el menys possible) o el vincle amb els gasos d’efecte hivernacle (per complementar el senyal de preus fora del sistema de comerç de drets d’emissió de la UE).

Així mateix, després de tres anys de treball, l’Executiu comunitari abordarà la diferenciació fiscal per sectors. Aquesta revisió permetrà separar els combustibles de motor dels de calefacció, donant la possibilitat d’ aplicar tipus diferenciats, exempcions i reduccions com succeeix, per exemple, en el sector marítim o d’ aviació que actualment tenen exempcions per al querosè o el combustible utilitzat pels vaixells. S’espera que el querosè comenci a haver d’afrontar una major càrrega impositiva.

L’ atenció de la Comissió se centrarà també a abordar els subsidis als combustibles fòssils i evitar inconsistències entre els impostos i el sistema de comerç d’ emissions, així com amb la Directiva d’ Energies Renovables i la Directiva d’ eficiència.

Brussel·les vol resoldre el problema que viuen alguns nous productes energètics que mantenen una tributació similar als productes tradicionals (per exemple, combustibles alternatius avançats en el transport, que poden incloure electricitat) per facilitar i potenciar-ne l’ús.

Segons l’anàlisi d’impacte que ha realitzat la Comissió, els augments d’impostos per als combustibles fòssils en el sector del transport o la calefacció suposen incentius poderosos per al canvi de comportament, a curt termini, però alerten que és possible que els consumidors no puguin alterar fàcilment els seus patrons de consum quan es tracta d’una part important dels seus ingressos. Per aquest motiu, l’Executiu comunitari es compromet a avaluar-lo acuradament i defensa mesures de compensació com menors impostos directes o impostos al treball.

“La compensació a les persones amb ingressos més baixos podria atallar el possible efecte redistributiu indesitjable d’aquest potencial augment de l’impost a l’energia”, conclouen. A més, la Comissió defensa que el Pla d’Inversió Green Deal i el Mecanisme de Transició Justa contribuiran a abordar les necessitats d’inversió de transició, fins i tot a les zones més afectades, així com els problemes de pobresa energètica.

Drets d’ emissió

Com a part del mateix paquet, la Comissió proposarà mecanismes nous i reformats de fixació de preus per recolzar els objectius climàtics de la UE, en particular un mecanisme d’ajust a la frontera del carboni (CBAM) i una proposta de revisió del Sistema de Comerç d’Emissions de la UE (ETS).

El Règim Comunitari de Comerç de Drets d’Emissió (Rccde), l’instrument de la UE per mesurar i fixar el preu de les emissions de CO₂ per unitat, reduirà el nombre de drets anuals a la UE per passar de l’anomenada fase 4 (2021-2030) en la qual s’esperava una reducció del 40% al nou objectiu del 55%. Aquesta mesura, previsiblement, farà pujar considerablement el preu per tona. A més, s’espera que ampliï el seu àmbit d’aplicació a altres sectors com l’aeronàutic. Per aconseguir-ho, la UE diferenciarà entre els vols intracomunitaris i els internacionals. Per als vols comunitaris s’aplicarà l’esquema del comerç d’emissions i per a la resta el programa Corsia, que haurà de ser revisat per les menors emissions registrades el 2020 per la pandèmia.

Mecanisme d’ ajust

D’altra banda, la Comissió ha avançat també en la creació d’un mecanisme d’ajust a la frontera de carboni. La idea d’ aquesta mesura és potenciar l’ adopció de polítiques de reducció d’ emissions en altres països alhora que manté la competitivitat interior de les empreses europees.

El Parlament Europeu ha encarregat a la Comissió que, a fi d’evitar possibles distorsions en el mercat interior i al llarg de la cadena de valor, aquest mecanisme abasti totes les importacions de productes coberts per l’RCDE UE, fins i tot quan estiguin implícites en productes intermedis o finals; destaca que, com a punt de partida (ja per a 2023), i després d’una avaluació d’impacte, ha de cobrir el sector elèctric i els sectors industrials amb gran consum d’energia, com els del ciment, l’acer, l’alumini, el refinament de petroli, el paper, el vidre, els productes químics i els fertilitzants, que segueixen rebent importants drets d’emissió gratuïts i representen encara el 94% de les emissions industrials de la Unió.

L’informe que ha elaborat el Parlament demana eliminar totes les subvencions perjudicials per al medi ambient a les indústries de manera que es compleixi el principi de qui contamina paga i recomana que un organisme independent sigui el que supervisi aquesta nova taxa que podria acabar servint per finançar la Unió Europea. No obstant, els europarlamentaris demanen que la norma s’aprovi amb l’acord de l’OMC ja que països com Estats Units, la Xina o el Brasil ja han mostrat la seva oposició en considerar-la una mesura proteccionista.

Euroviñeta

Una altra de les revisions que venen al paquet és la de l’Euroviñeta i normes d’emissions de _CO2 per descarbonitzar el transport per carretera.

L’ ús de la infraestructura viària per part dels vehicles pesants es regula mitjançant la Directiva Euroviñeta. La revisió d’ aquest expedient ha entrat en les darreres fases del procediment de decisió. De fet, el Consell Europeu la va revisar aquest passat 3 de juny.

Els col·lectors estan negociant actualment si se substitueixen les taxes per carretera basades en el temps per altres basades en la distància, per tal d’aplicar el principi de “qui contamina paga”, segons el qual el contaminador assumeix la despesa de la seva contaminació, tal com preveia la Comissió en la seva proposta original.

Diversos països han demanat flexibilitat en l’aplicació d’aquesta mesura per poder avançar i, de moment, la presidència portuguesa ha presentat una proposta de compromís que tracta d’assolir un acord entre totes les parts i que podria donar-se en un tercer tríleg que se celebrarà sobre aquesta mesura.

La descarbonització del transport pesat per carretera també es veurà incentivada per la introducció d’un nou sistema de taxes per carretera variables basades en les emissions de CO_2. A més, el projecte de text revisat de l’Euroviñeta permet descomptes per als vehicles de zero emissions, incentivant així el canvi cap a alternatives netes.

Pel que fa als turismes i vehicles lleugers, responsables del 75% de les emissions de CO₂ del transport per carretera de la UE, la Comissió presentarà la revisió del Reglament que estableix les normes de comportament en matèria d’ emissions de CO₂ de turismes i furgonetes per fer-los “aptes per a 55”.

L’ objectiu de reducció de les emissions de CO₂ dels cotxes, actualment fixat en un 15% per a 2025 i un 37,5% per a 2030 en comparació amb els nivells de 2021, s’espera que s’agull per tenir almenys 30 milions de cotxes d’emissions zero a les carreteres europees el 2030.

Segons Dr2 Consultors s’espera que les diverses mesures de tarificació del carboni en el sector del transport per carretera estimulin la demanda del mercat de vehicles de zero i baixes emissions, tant per al transport de passatgers com de mercaderies.

Directiva de renovables

Pel que fa a la nova directiva de renovables, la UE està treballant a elevar els objectius a una xifra d’entre el 38 i el 40% tot i que el sector ha reclamat que s’incrementi fins al 45%.

La revisió de la directiva inclourà un impuls a les energies renovables utilitzades en la calefacció i la refrigeració, amb un nou objectiu vinculant d’ augment anual d’ 1,1 punts percentuals.

L’Executiu comunitari està barallant la prohibició dels combustibles fòssils en la calefacció i refrigeració urbanes (district heatings).

Així mateix, l’objectiu d’ús d’energies renovables en el transport podria passar del 14% al 26% i incrementar-se per als biocombustibles avançats, del 3,5% al 5,5%, amb la introducció d’una obligació de subministrament específica per a l’aviació.

La patronal Gasnam juntament amb Repsol i altres 222 associacions, empreses, universitats i centres tecnològics ha remès un escrit conjunt a la Comissió Europea sol·licitant que es consideri la contribució dels combustibles renovables per assolir els objectius climàtics del transport. Per a això és necessari modificar l’ enfocament de la regulació actual que considera únicament les emissions en el tub d’ escapament dels vehicles, la qual cosa no garanteix la transició cap a una mobilitat neutra en carboni.

La Comissió ha escoltat també alguna de les peticions del sector eòlic i es planteja augmentar la cooperació transfronterera en matèria d’ energies renovables en alta mar, amb l’ obligació que els Estats membres de la UE cooperin dins de cada conca marítima, i creïn una finestreta única per a l’ autorització de projectes eòlics transfronterers en alta mar.

Així mateix, es proposa crear un punt de referència de la UE per a l’ ús de les energies renovables en la indústria, que inclogui un etiquetatge per als productes industrials verds en determinats sectors i un sistema de certificació de combustibles renovables i de baixa emissió de carboni.

La directiva inclourà també possibles topalls nacionals per a l’ús de fusta de tija per sobre d’una determinada grandària per a l’energia i un reforç de l’ús de la geotèrmia.

La Comissió Europea espera destinar el 37% dels 750.000 milions del fons Next Generation a la transició ecològica i per això planeja emetir fins a un 30% d’aquests diners a través de bons verds.

El Green Deal europeu, presentat l’11 de desembre de 2019, aspirava a convertir Europa en el primer continent neutre des del punt de vista climàtic el 2050, salvaguardar la biodiversitat, establir una economia circular i eliminar la contaminació, al temps que s’impulsa la competitivitat de la indústria europea i es garanteix una transició justa per a les regions i els treballadors afectats.

Amb l’anunci del Pacte Verd Europeu en els seus cent primers dies de mandat, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, es va comprometre a augmentar l’objectiu de reducció d’emissions de la Unió Europea per al 2030.

En el seu discurs sobre l’estat de la Unió del 17 de setembre de 2020, va proposar que l’objectiu de reducció es fixés en un 55%, juntament amb una revisió de la legislació de la UE en matèria de clima i energia per al juny que, finalment, s’ha retardat unes setmanes.

Aquell mateix dia, la UE va adoptar la Comunicació “Augmentar l’ambició climàtica d’Europa el 2030 -Invertir en un futur neutre per al clima en benefici dels nostres ciutadans” (comunament coneguda com el pla d’objectius climàtics de la UE per al 2030). També inclou un objectiu actualitzat de reducció d’ emissions per a 2030 del 55% net en comparació amb els nivells de 1990, des de l’ actual objectiu de reducció d’ emissions del 40%.

La comunicació es basa en una àmplia avaluació d’impacte i en una consulta pública realitzada durant la primavera de 2020. L’anàlisi conclou que el marc polític actual és insuficient. Si no es modifiquen el marc polític i la legislació actuals, la comunicació de la Comissió Europea preveu una reducció de les emissions de només el 60% per al 2050, és a dir, molt allunyat de l’ objectiu de neutralitat i del futur d’ emissions negatives.

Font: L’Economista