Les energètiques fan espurnes a Borsa

La pujada del preu de l’electricitat, que sens dubte incrementa els ingressos per a les companyies energètiques, s’ha tornat aquesta setmana en contra del sector. El Govern ha anunciat un avantprojecte de llei pel qual penalitza la producció elèctrica de les instal·lacions prèvies a 2005, fonamentalment hidràulica i nuclear. Aquestes instal·lacions, que no emeten gasos d’efecte hivernacle, es beneficien de l’alça de la tarifa provocada pel fort augment del preu de les emissions de _CO2.

El preu de la llum queda fixat per l’última tecnologia en entrar en el sistema per cobrir la demanda elèctrica, és a dir, la més cara. I si els preus de l’electricitat pugen pel repunt del _CO2 i del gas –els cicles combinats són tecnologies més costoses– a la producció nuclear o hidràulica li arriba el que es coneix com a benefici caigut del cel. “En no emetre _CO2 no suporten aquest cost en la seva generació i gaudeixen de més marge”, explica Xavier Brun, director de Borsa europea de Trea AM.

El preu de l’electricitat del mercat majorista ha pujat enfront de juny de 2020 des dels 30 euros MW l’hora als 80 euros actuals. I davant d’un rebut de la llum que ha trepitjat el 44% en l’últim any, el Govern ha decidit per tant suprimir aquest excés de retribució, xifrat en 1.000 milions d’euros anuals. En definitiva, 1.000 milions menys de beneficis per a Endesa –que serà la companyia més afectada–, Iberdrola, Naturgy i Acciona, una llista a la qual se sumen en un lloc més secundari Enel –accionista de control d’Endesa, amb el 70%– i la portuguesa EDP.

“El sistema marginalista, pel qual el preu de l’electricitat el marca el tipus d’energia més cara de produir, permet que la hidràulica i la nuclear es beneficiïn de l’alça del _CO2. Ara els aplicaran una espècie d’impost per això. Té sentit econòmic, encara que l’impacte en resultats va a ser notori”, reconeix Arturo Rojas, expert d’energia d’AFI. I l’efecte en les cotitzacions també ha estat immediat, obrint a més la caixa de Pandora del risc regulatori sempre present en el sector elèctric i la inquietud sobre quin va a ser el terreny de joc en un entorn de preus de la llum més alts.

Per tant, les accions de les companyies afectades s’han ressentit a la setmana. Endesa, a la qual més perjudica la mesura, ha retrocedit en Borsa gairebé el 8% i en la sessió del dilluns, la seva primera reacció va ser una caiguda del 5,7%. El Ministeri de Transició Ecològica que dirigeix Teresa Ribera ha presentat la mesura en un avantprojecte de llei sotmès a consulta pública fins al 10 de juny, que després haurà de rebre el vistiplau del Parlament i de les autoritats europees. El trajecte fins que sigui una realitat promet ser tortuós i llarg, però ja ha provocat un primer ajust de valoracions i algunes rebaixes de recomanació.

L’impacte anual és de 1.000 milions d’euros, tot i que potser serà superior si puja més el _CO2

“La història borsària de creixement i lideratge global construïda durant llarg temps pel sector ha de ser reescrita i podria incloure una moderació en el dividend”, assegurava aquesta setmana Citi en un informe, en el qual afegia que “les valoracions i estimacions de beneficis del consens són injustificades”. En conseqüència, ha rebaixat a Endesa des de comprar a neutral i retallat el preu objectiu d’aquesta companyia i també d’Iberdrola i d’Enel.

Per a Bank of America, la retallada en aquests beneficis caiguts del cel per a les elèctriques anul·la per complet l’efecte positiu en ingressos de la recent pujada del preu de la llum. La firma també ha retallat els preus objectius per a Endesa, Iberdrola i Naturgy en un 7%, 4% i 3% respectivament, reflex del que considera un “descompte per risc regulatori”.

De fet, apunta a la inquietud que comparteixen molts inversors de si els preus de la llum es mantindran en els elevats nivells actuals i de si la penalització ara establerta serà encara més gran en el futur. L’impacte estimat en 1.000 milions d’euros pren com a referència el preu actual del _CO2 de 50 euros la tona, però amb un preu de 100 euros, la retallada de l’excés de retribució seria de 2.100 milions anuals, segons càlculs del Ministeri de Transició Ecològica.

“No sabem segur quin serà l’import d’aquesta penalització, si el preu del _CO2 va a pujar molt més ni amb quina rapidesa i en quina mesura aquesta retallada a les nuclears i hidràuliques podria caure en el cas que el _CO2 baixés”, assenyalen des de Goldman Sachs. També apunten al gran dubte de com serà el text legal definitiu o a si aconseguirà l’aprovació parlamentària. I adverteixen del risc regulatori que ha destapat la mesura. “Aquesta inesperada intervenció regulatòria podria resultar en un major descompte”, indica el banc estatunidenc.

Citi i Bank of America ja han retallat preus objectius a les elèctriques espanyoles tot i que les caigudes en Borsa també ofereixen una possible oportunitat de compra

“Intervenir el mercat elèctric per impedir el seu normal funcionament és contraproduent perquè crea inseguretat jurídica”, critica Alberto Martín, soci responsable d’energia de KPMG a Espanya. L’expert recorda que els elevats preus de l’electricitat que es donen a tot Europa es deuen a l’increment del 60% aquest any en el preu del gas –en un 80% de les hores el gas marca el preu de la llum– i dels drets d’emissió de CO₂ . “Però el preu dels drets d’emissió del CO2 està controlat per la Unió Europea, que decideix quin volum dels mateixos emetre. I la UE vol un preu alt dels drets precisament perquè l’elevat preu de l’electricitat fomenti la inversió en renovables i autoconsum, així com l’eficiència energètica”, explica Martín.

En definitiva, mentre arriba el moment que la transició energètica acabi per abaratir el preu de la llum, donat el baix cost de l’energia eòlica i solar, l’augment dels drets d’emissió de COE₂ provoca una electricitat més cara, contra el que el Govern ha decidit actuar.
“La mesura introdueix incertesa en el sector i pèrdua de confiança. Els inversors estrangers poden desfer les seves posicions en el sector elèctric espanyol”, afegeix Xavier Brun, de Trea AM. Però el gestor també admet que el text legal final podria ser més suau del conegut fins ara, i agrega que, un cop es reculli el 100% de la mesura a preus mitjans de _CO2, pot ser fins i tot un bon punt de compra per als valors afectats.

“En les companyies elèctriques l’inversor busca seguretat, visibilitat, dividends… i el risc regulatori juga en contra”, assegura Ángel Pérez, de Renta 4. Aquest analista es resisteix a modificar el seu model de valoració de les companyies elèctriques espanyoles fins a tenir més certeses sobre quins seran els termes definitius de la mesura que, en tot cas, no preveu entri en vigor fins al 2022. Primer ha de finalitzar el període de consultes, per donar amb el text que se sotmetrà a votació al Parlament, on el Govern està en minoria i necessita suports de partits claus com el PNV, amb forts vincles amb Iberdrola. L’Executiu afirma que la mesura s’ajusta a la normativa espanyola i comunitària, tot i que el recurs per part de les companyies elèctriques es dona per segur.

“A Espanya no hi ha més risc regulatori que en altres països europeus”, defensa José Ángel Fuentes, analista de Mutuactivos, qui tampoc creu que la mesura vagi a provocar un especial deteriorament de les valoracions de les elèctriques espanyoles, en la seva opinió, no precisament elevades. “El mercat ha reaccionat bé, sense gran nerviosisme. L’impacte en Borsa vist en les cotitzacions està acotat a aquesta mesura concreta i no està descomptant una tensió regulatòria addicional”, argumenta.

Malgrat aquest revés regulatori, d’efecte limitat segons assenyalen a Mutuactivos, el sector energètic espanyol està en una posició sòlida, com han revelat els resultats en un any de crisi tan dura com 2020. “Les companyies elèctriques han aguantat molt bé i aquesta folgança ara les delata. El moment polític no és bo per a les companyies regulades”, conclou Arturo Rojas.

Font: Cinco Días