L’Eurocambra recolza que la UE assoleixi la neutralitat climàtica el 2050

El ple del Parlament Europeu (PE) va donar aquest dijous llum verda a la llei amb la qual la Unió Europea (UE) es compromet a assolir la neutralitat climàtica el 2050, és a dir, a no alliberar més gasos d’efecte hivernacle dels quals pot absorbir, i a reduir les seves emissions netes de COE₂ almenys un 55 % el 2030 enfront de 1990.

La legislació va rebre 442 vots a favor i 203 en contra, mentre que 51 eurodiputats es van abstenir.

A favor del text van votar, sobretot, els membres del Partit Popular Europeu, del grup socialdemòcrata i del liberal Renovar Europa, mentre que la pràctica totalitat dels Verds i l’esquerra el va rebutjar per considerar-lo poc ambiciós.

També va votar contra la llei la major part dels ultradretans d’Identitat i Democràcia i un sector dels Conservadors i Reformistes Europeus, inclosos els tres parlamentaris de Vox.

Un altre sector dels Conservadors i Reformistes Europeus es va abstenir.

Amb el vot d’avui, l’Eurocámara dona llum verda a l’acord sobre la llei del clima europea que els col·legis de la UE, Parlament i Consell, que reuneix els Estats membres, van aconseguir a l’abril.

El text no fixa objectius vinculants per país, sinó que la UE assumeix aquesta reducció d’almenys el 55 % per a 2030 de manera col·lectiva, un peatge per assolir el vistiplau de països carboners de l’est com Polònia, Hongria o Eslovàquia.

La consecució d’aquest compromís legal, que serveix de fonaments al Pacte Verd Europeu, haurà ara d’articular-se a través d’unes 50 revisions legislatives que abasten des del mercat d’emissions de COE₂ a l’ impuls dels vehicles elèctrics, la fiscalitat verda o el desenvolupament de tecnologies com hidrogen net i nous materials més sostenibles.

La Comissió Europea té previst presentar el 14 de juliol un paquet legislatiu amb iniciatives per aconseguir aquesta reducció del 55 % en la pròxima dècada.

L’Eurocámara va precisar en un comunicat que la disminució per al 2030 podria arribar al 57 % gràcies a la pròxima proposta de la Comissió Europea sobre el reglament per regular les emissions amb efecte d’hivernacle i les absorcions resultants de l’ús de la terra, el canvi d’ús de la terra i la silvicultura, que elevarà els somnis de carboni, és a dir, la capacitat d’ absorció de CO2 per part de l’ entorn natural, com els arbres.

El text, que introdueix l’obligació de marcar un objectiu intermedi el 2040, preveu també que es creï un Consell Assessor Científic Europeu sobre Canvi Climàtic compost per 15 experts científics d’alt nivell, que s’encarregarà, entre altres punts, de comprovar que hi ha coherència entre els objectius climàtics i les polítiques desplegades per aconseguir-los.

A més, aquest Consell publicarà un pressupost indicatiu projectat de la Unió sobre gasos d’ efecte hivernacle per al període 2030-2050 que definirà el volum total indicatiu d’ emissions netes que s’ estimi pugui emetre la UE en aquell període sense posar en risc els seus compromisos en virtut de l’ Acord de París.

Aquest pacte internacional climàtic subscrit el 2015 pretén limitar l’augment de la temperatura mitjana mundial a final de segle per sota de 2 graus centígrads respecte als nivells preindustrials, amb la recomanació de no superar 1,5 graus.

La secretària d’Estat per a la Unió Europea de Portugal, Ana Paula Zacarias, el país de la qual ocupa la presidència del Consell de la UE, va indicar en el debat parlamentari que després del vistiplau de l’Eurocámara, la institució que reuneix els països actuarà amb rapidesa per adoptar la regulació abans de final de mes.

Font: EuroEFE