La ciència admet ia efectes irreversibles del canvi climàtic al planeta

El canvi climàtic, causat “indubtablement” per l’activitat humana, ha portat el món al seu període més càlid en 2.000 anys, i tindrà efectes irreversibles durant mil·lennis, adverteix un nou informe del Grup Intergovernamental d’Experts per al Canvi Climàtic (IPCC).

El document de l’IPCC, que des de 1988 analitza per a Nacions Unides els efectes del canvi climàtic al planeta, indica per exemple que els glaceres de muntanya i als pols van a seguir enderrocant-se durant dècades o fins i tot segles, fins i tot reduint emissions.

“L’informe és un bany de realitat. Ara tenim una visió molt més clara del clima passat, present i futur, quelcom essencial per entendre on anem, el que podem fer, i com hem de preparar-nos”, va destacar en presentar l’informe la copresidenta del grup d’experts que l’ha elaborat, Valérie Mason-Delmotte.

El document preveu així mateix canvis irreversibles a escala de milers d’anys en la temperatura, acidificació i desoxigenització dels oceans.

Prediu d’altra banda que el nivell del mar seguirà augmentant irremediablement, entre 28 i 55 centímetres a finals de segle respecte als nivells actuals fins i tot aconseguint emissions netes zero.

“Durant dècades l’IPCC ens ha advertit dels perills de l’escalfament global, el món va esclatar però no va actuar amb la suficient contundència, i com a resultat el problema està aquí i ningú està a fora”, va subratllar la directora executiva del Programa de l’ONU per al Medi Ambient, Inger Andersen.

EL MÓN MÉS CALENT DELS ÚLTIMS DOS MIL·LENNIS

L’informe assegura que l’ésser humà ha tingut un paper “innegable” en l’escalfament de l’atmosfera, l’oceà i el terra, portant al món a una pujada de temperatures que no té parangó en els últims 2.000 anys.

L’estudi, que aprofita millores en la investigació paleoclimàtica, mostra que l’augment de temperatures actual és comparable al que fins ara es considera el període més càlid dels últims 100.000 anys, ocorregut fa 6.500 (l’anomenat màxim climàtic de l’Holocè).

“És indiscutible que les activitats de l’home han causat el canvi climàtic i provoquen que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i greus, afectant totes les regions del planeta”, va destacar el president de l’IPCC, Hyesong Lee.

“Usant un símil esportiu, l’atmosfera està ‘dopada’, i patim ara aquests fenòmens amb més freqüència, com recentment hem vist amb els incendis a Grècia i Califòrnia, o les inundacions a la Xina i Europa”, va afegir el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas.

Els actuals canvis en el clima “no tenen precedents” en els últims segles i fins i tot mil·lennis, asseguren els científics autors de l’informe.

Per exemple, segons els experts de l’IPCC, l’actual concentració a l’atmosfera de diòxid de carboni, el principal gas d’efecte hivernacle, supera les 410 partícules per milió, la més gran dels últims dos milions d’anys.

Els experts calculen en l’informe que si es manté l’actual ritme d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, la temperatura global augmentarà 2,7 graus a finals de segle respecte a la mitjana de l’era preindustrial (1850-1900).

Aquest augment, que comportaria també majors esdeveniments climàtics extrems com ara sequeres, inundacions i onades de calor, estaria lluny de l’objectiu de menys de 2 graus fixat per l’Acord de París, que fins i tot demanava limitar aquesta pujada a 1,5 graus centígrads.

El nou informe de la principal institució que estudia el canvi climàtic, retardat diversos mesos a causa de la pandèmia de covid-19, considera cinc escenaris, depenent del nivell d’emissions que s’assoleixi.

Mantenir l’actual situació, en la qual la temperatura global és com a mitjana 1,1 graus més alta que en el període preindustrial (1850-1900), no seria suficient: els científics preveuen que amb això s’assoliria una alça d’1,5 graus el 2040, de 2 graus el 2060 i de 2,7 el 2100.

QUATRE GRAUS MÉS, ESCENARI CATASTRÒFIC

En l’escenari més pessimista, on les emissions de diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle es dobleguessin a mitjan segle, l’augment podia assolir nivells catastròfics d’al voltant de 4 graus el 2100, alerta l’informe.

Cada grau d’augment podria suposar un 7 % més de precipitacions al món, la qual cosa comportaria un augment de tempestes, inundacions i altres desastres naturals.

Les onades de calor extrem, que en època preindustrial ocorrien aproximadament una vegada per dècada i actualment ocorren 2,3 vegades, podrien multiplicar-se fins a 9,4 vegades (gairebé una per any) en un escenari amb 4 graus més de temperatura.

Per contra, en la hipòtesi més òptima considerada per l’informe, aquella en la qual s’assoleixi neutralitat de carboni (emissions netes zero) a meitat de segle, l’augment de temperatura seria d’1,5 graus el 2040, 1,6 graus el 2060 i fins i tot baixaria a 1,4 graus a final de segle.

“Estabilitzar el clima requerirà reduccions fortes, ràpides i sostingudes en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, per arribar a unes emissions netes zero”, va comentar un altre copresident del grup d’experts, Panmao Zhai.

L’estudi, elaborat per 234 autors de 66 països, reconeix que la reducció d’emissions no tindria efectes discernibles en la temperatura global fins passades unes dues dècades, tot i que els beneficis en la contaminació atmosfèrica es notarien abans, en qüestió de pocs anys.

Aquest document, centrat en la base científica del canvi climàtic, serà complementat el 2022 per altres dos realitzats per altres grups de treball de l’IPCC (un centrat en l’adaptació de les societats i un altre en les mesures de mitigació).

Tots tres serviran per sintetitzar el sisè informe general de l’IPCC, previst per al setembre de 2022, per continuar el treball iniciat en els de 1990, 1995, 2001, 2007 i 2014.

Font: EFE