Pla de xoc per rebaixar el preu de l’electricitat

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret llei per mantenir la factura final de l’electricitat dels consumidors aquest 2021 en el mateix nivell que 2018. La norma combina mesures generals, que beneficien tots els consumidors, amb mesures específiques de major incidència en els consumidors vulnerables, les famílies, les pimes i el teixit industrial, així com el medi ambient i els territoris propers als grans embassaments.

Així, entre les actuacions destinades a tots els consumidors, el Reial Decret llei inclou mesures conjunturals, com rebaixar l’Impost Especial de l’Electricitat al 0,5% i suspendre fins a final d’any l’Impost sobre el Valor de Producció d’Energia Elèctrica, que grava amb un 7% a la generació; augmentar en 900 milions d’euros l’aportació de la recaptació de les subhastes de CO₂ destinada a cobrir costos del sistema elèctric fins als 2.000 milions durant l’exercici; o minorar temporalment els ingressos extraordinaris que està provocant l’elevada cotització del gas en algunes centrals elèctriques.

A la par, entre les mesures amb major incidència en consumidors concrets, s’incrementa la protecció dels vulnerables, les famílies i les pimes, establint un subministrament mínim vital que prohibeix el tall del servei per impagament als beneficiaris del Bo Social Elèctric durant sis mesos addicionals als quatre ja existents. També es limita el creixement de la tarifa de gas (TUR) per impedir un fort increment per l’impacte del cost de la matèria primera. A més, es crea un nou mecanisme per fomentar la contractació d’ electricitat a termini, que beneficiarà especialment el teixit industrial.

D’ altra banda, es modifica la Llei d’ Aigües per ordenar l’ ús de l’ aigua com a bé ambiental i social de primer ordre. Així, nous límits mensuals al ritme de desembassament i volums mínims de reserva protegiran el medi ambient i permetran el desenvolupament d’ activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització dels municipis riberencs.

Reduir l’ impacte del gas

Aquestes mesures de xoc s’afegeixen a les ja aprovades el passat mes de juny per esmorteir l’impacte de la cotització del gas en l’electricitat i en el conjunt de l’economia. En aquell moment, l’Executiu va rebaixar l’IVA sobre l’electricitat del 21% al 10% fins a final d’any, per a subministraments fins a 10 kW, i va decidir suspendre l’Impost del 7% a la generació durant el tercer trimestre, indicant que es mantindria vigilant per actuar en cas que fos necessari.

Des del mes de juny, catapultat per la cotització del gas natural als mercats internacionals i per l’elevada cotització del CO₂ a la UE, el preu del mercat majorista de l’electricitat ha crescut un 80%, assolint uns nivells mai vistos que han creat alarma social i són motiu d’evident preocupació.

Atès que els desajustos entre oferta i demanda en el mercat global del gas romandran durant els pròxims mesos, el Govern ha optat per aprovar una bateria de mesures extraordinàries amb aplicació immediata per prevenir i esmorteir l’impacte dels costos energètics sobre els consumidors i sobre el conjunt de l’economia. La situació crítica dels mercats energètics coincideix amb la senda de recuperació després de la pandèmia i és prioritari evitar una ralentització del ritme de creixement.

Per aturar aquesta espiral, el Reial Decret llei estableix mesures concordes amb l’ ordenament jurídic intern i amb la normativa europea. La seva aplicació immediata deixarà l’esforç econòmic dels consumidors per cobrir la seva demanda d’electricitat aquest 2021 en el mateix nivell que el 2018 (sense considerar l’IPC), uns 600 euros anuals en el cas d’un consumidor mitjà en baixa tensió.

Mesures temporals

Entre les decisions adoptades, destaquen les fiscals: prorrogar fins a cap d’any la suspensió de l’Impost sobre la Venda de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE), que grava amb un 7% la generació; reduir des del 5,1% fins al 0,5% el tipus de l’Impost Especial sobre l’Electricitat (IEE) -el mínim permès per la regulació comunitària-, i ampliar l’import recaptat amb les subhastes europees de CO₂ per cobrir càrrecs del sistema elèctric des dels 1.100 milions pressupostats per al 2021 fins als 2.000 milions.

Igualment, s’ ha aprovat la minoració temporal de l’ excés de retribució que estan obtenint les centrals de generació elèctrica no emissores en el mercat majorista, gràcies a la repercussió sobre el mateix d’ uns costos de gas que no suporten. S’aplica una fórmula similar a l’empleada per minorar el dividend de carboni de les centrals no emissores, ara en tramitació al Congrés.

Amb aquesta fórmula, la rebaixa retributiva serà proporcional al preu del Mercat Ibèric del Gas (MibGas). Amb els nivells actuals es recuperaran uns 2.600 milions fins al 31 de març de 2022, moment en què s’espera s’hagin superat les tensions en el mercat global de gas.

La minoració és una mesura proporcionada que actua sobre els beneficis extraordinaris, sobrevinguts sobtadament i inesperadament pels desajustos en els mercats internacionals del gas natural, i que no va poder ser considerada en les previsions de negoci.

Repercussió immediata de la factura

Aquest pla de xoc té repercussió immediata en la factura dels consumidors, bé per la reducció impositiva, bé perquè tant els ingressos per les subhastes de _CO2 com per la minoració de gas rebaixen els càrrecs a repercutir en les tarifes. Aquests imports s’ han revisat i actualitzat fins a final d’ any, de manera que els càrrecs aplicables seran un 96% inferior als actuals. Això permet rebaixar la part regulada de les factures finals dels consumidors en una forquilla que abasta des del 47,2% de les llars fins al 24,5% de la gran indústria. Addicionalment, sobre aquesta disminució s’ aplicarà la menor pressió fiscal.

També per afrontar la conjuntura dels pròxims mesos, es limitarà durant un semestre l’impacte del cost de la matèria primera en el càlcul de les tres bandes de la tarifa d’últim recurs de gas natural (TUR), de manera que l’increment mitjà en la pròxima revisió trimestral, l’1 d’octubre, serà del 4,6%, en lloc del 29%. Les quantitats endeutades es repercutiran en les següents revisions, amb un mecanisme amortidor similar a l’ existent per a les bombones de butà.

Mesures amb vocació de permanència

Juntament amb les mesures anteriors, l’Executiu n’ha aprovat d’altres amb vocació de permanència, com un nou subministrament mínim vital que amplia la prohibició de tall del servei elèctric als consumidors vulnerables durant sis mesos addicionals als quatre ja existents -deu en total-, temps en el qual es garantirà un proveïment mínim de confort.

Amb l’ objectiu d’ augmentar la liquiditat dels mercats a termini, el Govern convocarà subhastes de contractes de compra d’ energia. Els grups empresarials dominants oferiran electricitat de forma proporcional a la seva quota, i les comercialitzadores independents, així com els grans consumidors, podran adquirir-la i subscriure amb ells contractes a termini amb un període de liquidació igual o superior a un any.

La norma preveu també la reforma de la tarifa regulada -el preu voluntari al petit consumidor (PVPC)- perquè incorpori la referència de preu de la subhasta amb una ponderació màxima del 10%. Les comercialitzadores lliures que adquireixin energia per aquesta via ho hauran d’ indicar en les factures dels seus clients.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprovarà un calendari per a aquestes subhastes i la primera tindrà lloc abans que acabi l’any; Iberdrola, Endesa, Naturgy i EDP oferiran 15.830 GWh, equivalents al 6,3% de la demanda elèctrica nacional el 2020.

L’ aigua, bé natural i social de primer ordre

D’ altra banda, atenent a la consideració de l’ aigua embassada com un bé de primer ordre econòmic, social i ambiental, es modifica la Llei d’ Aigües per evitar sobtats desembassaments. Així, a l’ inici de cada any hidrològic, les confederacions hidrogràfiques fixaran un règim mínim i màxim de cabals mensuals a desembassar en els embassaments majors de 50 Hm3, tant per a situacions de normalitat hidrològica com de sequera prolongada, així com un règim de volums mínims de reserves embassades per a cada mes.

Aquesta introducció de criteris d’ utilització racional dels recursos hídrics evitarà efectes indesitjats sobre la flora i la fauna, i contribuirà a assolir els objectius ambientals fixats per la normativa europea. D’altra banda, ajudarà a afrontar els efectes del canvi climàtic en la disponibilitat d’aigua a Espanya, superiors al 15% a mitjà termini i entre el 35% i el 40% en un horitzó a llarg termini. Alhora, es procurarà facilitar el desenvolupament d’ activitats econòmiques sostenibles lligades a la dinamització dels municipis riberencs.

Aquestes mesures s’afegeixen als dos projectes de Llei que el Govern ha remès a les corts per a la seva aprovació, i per als quals avui el Consell de Ministres ha aprovat la seva tramitació per la via d’urgència. El primer crea el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que redistribuirà entre tots els vectors energètics el cost de les renovables històriques; el segon actua sobre la retribució del _CO2 no emès del mercat elèctric. La seva completa aplicació reduirà la factura final de les llars en més d’un 15%.

Ampliació del termini de cobertura dels ajuts directes a autònoms i empreses

A més s’ha modificat el Reial Decret llei 5/2021 de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19, per la qual s’amplia l’àmbit temporal cobert per les ajudes directes per a autònoms i empreses.

En aquest sentit, s’ amplia en quatre mesos, des del 31 de maig fins al 30 de setembre, el termini de cobertura dels ajuts. Així, aquestes ajudes de caràcter finalista podran emprar-se per al pagament de deutes i costos fixos assumits per les empreses des de març de 2020 fins al 30 de setembre de 2021.

A més, el Reial decret llei aclareix que, dins de les finalitats a les quals es poden destinar els ajuts, el concepte de costos fixos incorreguts inclou les pèrdues comptables generades durant el període de cobertura. Així, els autònoms i empreses podran destinar els ajuts a satisfer deutes i realitzar pagaments a proveïdors i altres creditors, financers i no financers, així com a compensar els costos fixos incorreguts, incloses les pèrdues comptables, sempre que s’hagin generat en el termini establert i procedeixin de contractes anteriors al 13 de març de 2021 (data d’entrada en vigor del Reial Decret llei 5/2021).

Aquestes modificacions permetran a les comunitats autònomes que encara disposin de part dels recursos assignats realitzar noves convocatòries d’ ajuts en el que resta d’ any. L’ objectiu és maximitzar l’ efecte dinamitzador dels ajuts, perquè arribin a totes les empreses de tots els àmbits geogràfics que ho necessitin, contribuir a reduir el sobreendeutament de les empreses i reforçar els seus balanços, consolidant la recuperació econòmica.

Font: La Moncloa