La UE demana accelerar la carrera de la neutralitat climàtica, més finançament i regles clares a mercats de CO ₂

La Unió Europea (UE) ha urgit la resta de països i regions a “accelerar” la carrera per assolir com més aviat millor la neutralitat climàtica, a elevar el finançament per a l’acció climàtica, a fer un major esforç en innovació ia establir regles clares per fixar un preu als mercats de CO₂ .

Durant la seva intervenció a la trobada de líders inicial a la XXVI Conferència de les Parts de la Convenció Marc de Canvi Climàtic de l’ONU que se celebra fins al 12 de novembre a Glasgow (Regne Unit), la presidenta de la UE, Ursula von der Leyen ha assenyalat que aquestes peticions van en la línia de les propostes de la Comissió Europea i ha subratllat la importància d’aconseguir una forta governança climàtica i vigilar els mercats de carboni.

L’acord marc dels mercats de carboni està inclòs a l’article 6 de l’Acord de París però els negociadors segueixen encara bregant amb els detalls, que van quedar sense tancar a la COP25 que es va celebrar a Madrid el 2019 i molts dels països confien que es podrà assolir un acord a Glasgow.

“Poseu preu al carboni. La naturalesa no pot pagar el preu mai més”, ha dit von der Leyen en aquest esdeveniment, que suposa el tret de sortida a dues setmanes de negociacions climàtiques.
En matèria d’ambició, el primer ministre de l’Índia, Narendra Modi, ha anunciat l’objectiu del seu país d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2070, però alhora ha reclamat més finançament dels països desenvolupats per assolir aquest repte, segons recull Bloomberg.

“L’expectativa de l’Índia és que les nacions més desenvolupades del món arribin als 100.000 milions de finançament climàtic tan aviat com sigui possible”, ha insistit Modi, que apunta que és de justícia demanar que aquells països que no mantinguin els seus compromisos climàtics siguin pressionats” .

Actualment l’Índia és el tercer emissor més gran de gasos d’efecte hivernacle del món i ara ha posat damunt la taula la seva voluntat de ser un país zero emissions d’aquí a mig segle. En aquest camí, Modi ha avançat que a final d’aquesta dècada el país augmentarà la seva capacitat d’energia de combustibles no fòssils a 500 gigawats, fet que suposa elevar la meta inicial del país, que eren 450 gigawats.

Així mateix, ha anunciat que s’esforçarà a produir la meitat de la seva electricitat amb energia renovable i reduirà 1.000 milions de tones d’emissions de carboni per al 2030.

ELS VALORS OBLIDATS DE LA COP DE PARÍS

Durant l’esdeveniment, el president de França, Emanuel Macron ha amonestat altres nacions per “oblidar” els valors de l’ambició, la solidaritat i la confiança que van portar a assolir l’Acord del Clima de París el 2015 i ha demandat més ambició per part dels països rics i els contaminants més grans.

Així, ha urgit aquells països que són responsables de la major part de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a elevar els seus esforços aquestes dues properes setmanes. “És l’única via perquè recuperem la credibilitat a la nostra estratègia”, ha defensat el president francès, per fer possible el compliment dels objectius d’escalfament global.

D’altra banda, ha insistit que els països més rics s’han quedat endarrerits en les seves contribucions per assolir els 100.000 milions de dòlars anuals en matèria de finançament climàtic dels països en desenvolupament, per la qual cosa insisteix que han de “immediatament” donar un pas endavant.

Al seu parer, i sense esmentar cap país en concret, aquestes nacions han de donar exemple i accelerar aquest finançament. “M’agradaria apel·lar aquells països que no estan contribuint a assumir la seva responsabilitat des d’ara fins al final de la COP26 per aconseguir completar aquesta obligació que assumim a París”, ha desitjat.

Per part seva, la cancellera alemanya sortint, Angela Merkel, ha insistit que establir un preu al CO ₂ és una “eina efectiva” per combatre el canvi climàtic.

En la seva intervenció a la trobada de Glasgow, ha defensat que la Unió Europea ja compta amb aquesta mena de model de preus per al sector industrial. “Altres, per exemple, la Xina, ho estan introduint ara”, ha afegit Merkel, que creu que aquest mecanisme funciona per gravar les emissions de diòxid de carboni, fet que suposa una invitació per incentivar les inversions en energies netes.

Merkel va subratllar com és d’important no només utilitzar els diners dels contribuents en la lluita contra l’escalfament global, sinó també instruments que tinguin un “sentit econòmic”.

“Per mi això és el preu del CO ₂ “, va recalcar la cancellera alemanya explicant que, en general, cal una gran quantitat d’inversions per complir els objectius climàtics mundials.

Finalment, ha recordat una estimació de l’exsecretari general de l’ONU, Ban Ki Moon, segons la qual la protecció global del clima requeriria un finançament anual de 800.000 milions de dòlars.

Al llarg d’aquest dilluns i dimarts a Glasgow els 192 països que assisteixen a la COP26 realitzaran les seves declaracions en què exposaran la seva posició o realitzaran anuncis concrets sobre el seu compromís en matèria d’acció contra el canvi climàtic.

Fins ara, els compromisos de reducció d’emissions presentats pels diferents països elevaran d’aquí a finals de segle la temperatura global del planeta en 2,7 graus centígrads. La xifra és molt llunyana del compromís adoptat a París el 2015 de limitar aquest augment a 2 graus centígrads amb la idea d’aconseguir evitar que pugi més enllà de 1,5ºC.

Aquest compromís, el de 1,5ºC ha estat recolzat aquest cap de setmana pels líders que s’han reunit a Roma a la cimera del G-20, que integra les economies que, entre totes, sumen el 80% de les emissions de CO ₂ .

Font: Europa Press