El comerç de drets d’emissió amplia el mercat

La Comissió Europea estreny el cèrcol al _CO2 d’edificis i transport marítim i per carretera

La Comissió Europea (CE) manté el rumb per convertir Europa en el primer continent climàticament neutre l’any 2050. Transport marítim i per carretera, d’ una banda, i edificacions, de l’ altra, són els propers sectors sobre els quals es volen aplicar limitacions creixents en les emissions de gasos d’ efecte hivernacle.

El passat 14 de juliol, la CE va presentar un conjunt de propostes per adaptar les polítiques de la Unió Europea (UE) en matèria de clima, energia, ús del sòl, transport i fiscalitat, a fi de reduir les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en almenys un 55% d’aquí a 2030, en comparació amb els nivells de 1990.

Aquest conjunt de mesures, denominat per la CE com a Fit for 55, abasta molt diversos àmbits: reforç de l’actual règim de comerç de drets d’emissió de la UE i aplicació del comerç de drets d’emissió a nous sectors; major ús de les energies renovables; major eficiència energètica; desplegament més ràpid dels modes de transport de baixes emissions i de la infraestructura i els combustibles per sostenir-los; l’ajust de les polítiques fiscals als objectius del Pacte Verd Europeu; mesures per evitar la fuga de carboni; instruments per preservar i potenciar somnis naturals de carboni.

Entre tots ells destaca, sens dubte, la proposta de canvis en el règim de comerç de drets d’emissió (vegeu informació annexa amb l’explicació sobre el funcionament de l’RCDE o ETS, per les seves sigles en anglès) i la seva extensió al transport marítim i per carretera, a més de les edificacions.

La Comissió Europea vol reduir les emissions de _CO2 un 55% fins al 2030

A partir de l’any 2026, la Comissió Europea aspira a aplicar un nou règim de comerç de drets d’emissió als combustibles del transport per carretera i dels edificis que, segons afirmen des d’aquesta institució, busca incidir especialment en els proveïdors de combustible, en lloc de a les llars i els conductors d’automòbils, amb la canalització dels ingressos obtinguts cap a ajuts a les llars vulnerables i inversions en mobilitat sostenible.

A més, a partir del 2023 s’ampliarà de forma progressiva al sector marítim (durant tres anys des d’aquesta data), l’aplicació de l’actual RCDE, avui circumscrit a la generació d’electricitat i calor, els sectors industrials de gran consum energètic i l’aviació comercial dins d’Europa. Igual que succeeix amb el sector aeri, aquest règim s’aplicarà a tot el trànsit marítim dins de la Unió Europea (UE), a més del 50% de les travessies fora de la UE.

En el cas del transport aeri, ja inclòs des de l’any 2012 en l’actual RCDE, es fixarà un límit més estricte del nombre de drets d’emissió per als vols interiors de la UE i s’eliminaran per complet, de forma progressiva i fins al 2026, els drets d’emissió gratuïts de què avui gaudeix aquest sector.

L’objectiu final fixat per la Comissió Europea és assolir la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle del transport en un 90% d’aquí a l’any 2050, amb el transport per carretera com a responsable avui del 20,4% del total d’emissions a la UE, el transport marítim amb un altre 4% d’aquestes emissions i el transport aeri amb un 3,8%.

• ¿Què és el règim de comerç de drets d’emissió de la UE?

El règim de comerç de drets d’emissió de la UE (RCDE o ETS, per les seves sigles en anglès) estableix un límit a la quantitat total de determinats gasos d’efecte hivernacle que poden emetre cada any les entitats cobertes pel sistema. Aquest límit es redueix al llarg del temps de manera que les emissions totals disminueixen.

Des de la introducció de l’RCDE UE el 2005, les emissions s’han reduït en un 42,8 % en els sectors coberts: la generació d’electricitat i calor, els sectors industrials de gran consum energètic i l’aviació comercial dins d’Europa. En aquest marc, les entitats regulades compren o reben drets d’ emissió, que poden intercanviar entre si en cas necessari. Si, en finalitzar l’any, una d’aquestes entitats regulades aconsegueix reduir les seves emissions fins al punt de millorar el límit anual fixat, pot conservar els drets d’emissió ‘estalviats’ per cobrir les seves necessitats futures o vendre’ls a una altra instal·lació que no disposi de drets d’emissió.

El passat 14 de juliol, la Comissió Europea va proposar eliminar gradualment els drets d’emissió gratuïts de què gaudeix actualment l’aviació, a més d’incloure les emissions del transport marítim a l’RCDE UE. En paral·lel, va proposar aplicar el comerç de drets d’emissió a altres sectors a través d’un nou règim independent, amb la prioritat en la distribució de combustibles per al transport per carretera i la calefacció de les edificacions.

Preu al carboni de calefacció

Tan importants com les propostes per al transport són els plans sobre les edificacions, que segons càlculs de la CE representen avui un 40% de l’energia consumida a la UE i un 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb l’energia. En el paquet de mesures Fit for 55, la CE contempla qüestions com la revisió de les directives sobre eficiència energètica i energies renovables en els edificis, però també la inclusió dels combustibles de construcció en el nou règim independent de drets d’emissió.

El transport per carretera és responsable avui del 20,4% del total d’emissions a la UE

Així, el nou règim de comerç de drets d’emissió per als combustibles de construcció «fixarà un preu per als combustibles contaminants, animant els productors a innovar i invertir en energia neta i a oferir-la als usuaris finals», segons es descriu en la documentació publicada per la Comissió Europea.

El nou règim de comerç de drets d’emissió per a les edificacions, a més, «garantirà unes condicions de competència equitatives per a totes les opcions de calefacció, complementant el preu actual del carboni per a la calefacció elèctrica i la calefacció urbana amb un preu del carboni per a la calefacció domèstica» i «generarà ingressos per als Estats membres que puguin utilitzar-se per recolzar la descarbonització dels edificis».

És precisament amb aquests ingressos generats amb els quals es vol finançar el nou Fons Social per al Clima (vegeu informació annexa per a una explicació més detallada), mitjançant el qual es vol proporcionar suport financer als ciutadans, particularment a les llars vulnerables, per tal d’invertir en sistemes de renovació de calefaccions.

• Nou Fons Social per al Clima

Dotat amb un pressupost de 72.200 milions d’euros procedents dels ingressos de les subhastes generades en el nou règim de comerç de drets d’emissió (RCDE) per als edificis, la seva finalitat és fer front a les repercussions socials que la implantació d’aquest nou RCDE tindrà.

El nou Fons Social per al Clima persegueix beneficiar les llars vulnerables, en especial aquells que es trobin en situació de pobresa energètica, així com donar suport a les mesures estatals i les inversions que fomentin la renovació d’ edificis per a aquestes llars, mitjançant el cofinançament de les mesures dels Estats membres de suport directe a la renda a les llars vulnerables, fins al moment d’ haver assolit les inversions previstes.

• Proveïdors de combustible

Aquest mateix Fons Social per al Clima és el que servirà, també, «per tractar les repercussions socials derivades de la probabilitat que els proveïdors de combustible repercuteixin part dels seus costos de carboni en els consumidors que compren combustible de transport per carretera i calefacció».

El nou règim de comerç de drets d’ emissió proposat per la CE per al transport per carretera i les edificacions pretén regular, insisteixen des d’ aquesta institució, els proveïdors de combustible en lloc de les llars i els conductors d’ automòbils.

Amb la seva entrada en funcionament a partir del 2025 i un límit d’emissions fixat a partir del 2026, els proveïdors de combustible hauran d’obtenir un permís d’emissió de gasos d’efecte hivernacle i notificar les seves emissions per als anys 2024 i 2025. A partir d’aquí, el límit màxim del nou RCDE es reduirà anualment per aconseguir una disminució de les emissions del 43% el 2030 respecte a 2005.

La conseqüència lògica a aquests majors requisits és la repercussió dels costos afegits en els ciutadans, pimes i treballadors autònoms. Amb el disseny d’aquest nou Fons Social per al Clima es pretén delimitar millor les accions que han de dur a terme els diversos Estats membres de la Unió per impedir que això impacti en els col·lectius més vulnerables.

És una diferència notable respecte a la utilització que s’ ha fet fins a la data dels ingressos procedents del comerç de drets d’ emissió en la generació elèctrica o la gran indústria. En l’actual RCDE, els ingressos procedents de les subhastes es destinen principalment als pressupostos dels Estats membres i serveixen parcialment per lluitar contra el canvi climàtic, però no sempre.

En el marc de l’ RCDE UE vigent, els Estats membres estan obligats a destinar almenys la meitat dels seus ingressos procedents de les subhastes a donar suport a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’ hivernacle, a desplegar energies renovables i captura i emmagatzematge de carboni, i a millorar l’ eficiència energètica i la calefacció urbana.

Entre els anys 2018 i 2020, els ingressos dels Estats membres procedents d’aquestes subhastes -que van ascendir en el conjunt de la UE a entre 14.000 i 16.000 milions d’euros a l’any- es van destinar, en un 70% de mitjana, a fins relacionats amb el clima i l’energia.

Un paquet legislatiu en ple debat

En la nova proposta de la Comissió, els Estats membres hauran de gastar els ingressos procedents de les subhastes del comerç de drets d’ emissió en projectes relacionats amb el clima i l’ energia, inclosa la descarbonització en els sectors del transport per carretera i dels edificis. Això inclou inversions en mobilitat i vehicles de zero emissions, millores de l’eficiència energètica i renovacions d’edificis.

A més -i aquí és on entra la gran diferència-, els Estats membres hauran d’utilitzar una part dels seus ingressos procedents del comerç de drets d’emissió en els sectors del transport per carretera i dels edificis per donar suport a les llars vulnerables i als usuaris del transport, i igualar el finançament amb càrrec al Fons Social per al Clima.

• En tràmit parlamentari

Després de la presentació del paquet de propostes Fit for 55 de la Comissió Europea, aquestes mesures es troben ara en fase parlamentària, amb el Parlament Europeu i els Estats membres encarregats de negociar i adoptar un paquet legislatiu que permeti assolir els objectius fixats per al 2030.

«Hi ha més dubtes que certeses: la sostenibilitat ha de ser econòmica, social i ambiental» – Beatriz Belinchon, CETM

Fonts parlamentàries veuen en el nou règim de drets de comerç d’emissió del transport per carretera el gran camp de batalla que s’està configurant en aquesta fase. I, en menor mesura, també la dotació del nou Fons Social per al Clima i la posada en marxa del nou Mecanisme d’Ajust en Frontera per emissions de Carboni (vegeu informació annexa sobre les barreres a la ‘fuga de carboni’ per a una explicació detallada).

Des d’un dels sectors afectats, Beatriz Belinchon, del departament de Relacions UE i Normativa de la Confederació Espanyola de Transport de Mercaderies (CETM), és clara: «Hi ha més dubtes que certeses».

«Tal com s’estan plantejant els nous ETS per al transport i l’edificació -explica Belinchon-, no sabem quin caràcter va a tenir la seva inclusió. Es desconeix encara si va a tenir un caràcter finalista. És a dir, que el que generi el sector del transport vagi destinat al propi sector, per exemple a la renovació de flotes, o no va a ser així. És fonamental saber-ho».

«Tampoc sabem si aquests ingressos -prossegueix aquesta portaveu de CETM- van a anar a infraestructures o com es va a regular la implantació del comerç d’emissions amb una fiscalitat del CO₂ que ja està aquí i que fa que el sector del transport ja aporti als Pressupostos Generals de l’Estat 19.000 milions d’euros a l’any».

A tot això, Belinchon afegeix un altre element: «A dia d’avui, el transport de mercaderies per carretera no té una alternativa al gasoil igual d’eficient. Vehicles pesants amb pila d’hidrogen, avui no existeixen. Tampoc camions elèctrics, només vehicles lleugers. I, en aquest últim cas, el preu d’una furgoneta elèctrica es dispara un 40% respecte a una altra dièsel. Les empreses no poden generar una flota nova de manera tan ràpida, perquè 2026 està aquí mateix».

Per tot plegat, «considerem que el més apropiat és demanar un període transitori per tenir la tecnologia desenvolupada, perquè no tenim alternativa on moure’ns avui. La sostenibilitat ha de ser econòmica, social i ambiental».

I, tot i que el propòsit d’aquests nous drets d’emissió és implicar el proveïdor de combustible, i no al transportista, es mostra escèptica: «En el cas que sigui així, no hi ha dubte que aquest cost s’acabarà repercutint, així que no ens queda altra que oposar-nos a això, perquè ara no és el moment d’establir unes fiscalitats afegides al sector».

Font: Diari de Tarragona