Cinc claus per comprendre un informe que demana més acció climàtica

Es tracta del segon lliurament del Sisè Informe d’Avaluació de l’IPCC i deixa en clar que la finestra d’acció per assegurar un futur habitable s’està tancant. Per primera vegada, l’informe parla dels efectes en la salut mental.

“L’evidència científica és inequívoca: el canvi climàtic és una amenaça per al benestar humà i per a la salut del planeta”, va dir Hans-Otto Pörtner, co-president del Grup de Treball II (AR6) del Panell Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC per les seves sigles en anglès) en la presentació del nou informe sobre impactes, vulnerabilitat i adaptació al canvi climàtic.

El document condensa 5 anys de treball de científics i investigadors de 67 països i insta els líders mundials a prendre accions urgents i ambicioses per frenar la crisi climàtica. ¿Què diu l’IPCC i quines són les claus per entendre les advertències dels científics?

Cinc claus per comprendre l’ informe

1. Els impactes del canvi climàtic són més grans del que s’esperava i estan danyant sistemes humans i ecosistemes

El canvi climàtic és real i segons xifres de l’ONU posa en perill entre 3.300 i 3.600 mil milions de persones a tot el món. “Gairebé la meitat de la humanitat està vivint en zona de risc i molts ecosistemes han arribat al punt de no retorn”, sosté el Secretari General de Nacions Unides Antonio Guterres i descriu l’informe com un “atles del sofriment humà”. Les estimacions són crues i projecten un augment en la periodicitat i intensitat d’esdeveniments extrems com sequeres, inundacions i onades de calor. I no només això: s’espera que aquests passin alhora.

¿Com es tradueix tot això? En escassetat d’ aigua, incendis forestals prolongats, inseguretat alimentària, pèrdua de biodiversitat, extinció d’ espècies, increment en les migracions per motius climàtics i una major propagació de malalties.

Així mateix l’IPCC ressalta que el canvi climàtic no és un fenomen aïllat i accentua els efectes d’altres crisis humanes. La vulnerabilitat de cada país va a variar en funció a les característiques de cada regió, del seu nivell de desenvolupament socioeconòmic i de patrons històrics vinculats a desigualtats, colonialisme i governança.

2. Tot i mantenir la temperatura per sota dels 1.500 establerts en l’Acord de París no es poden evitar tots els impactes del canvi climàtic.

La dada és poc alentidor i posa en evidència que cada petit augment de temperatura compta. Si bé es busca complir l’objectiu dels 1.5º, això podria no ser suficient. Per sobre dels 1.5º es podrien començar a veure impactes permanents en zones polars, muntanyes i ecosistemes costaners. Un escenari de 2.0º, per exemple, posaria en risc d’extinció al 18 per cent de les espècies terrestres i a coralls, esculls i fauna marina.

¿Què es pot fer? Reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle és un excel·lent punt de partida. “La ciència diu que caldrà retallar les emissions un 45 per cent per a 2030 i assolir l’objectiu de zero emissions per a 2050. Però d’acord als compromisos actuals les emissions globals van a augmentar un 14 per cent durant la dècada actual”, diu Guterres i afegeix: “Els combustibles fòssils són un cul-de-sac per al planeta, per a la humanitat i per a les economies”

Per reduir emissions és essencial establir plans de descarbonització de l’ economia, de transició energètica cap a fonts renovables i, fonamentalment, voluntat política per complir amb els compromisos climàtics assumits en les negociacions globals.

3. Les polítiques d’adaptació són claus per reduir riscos i vulnerabilitats, però cal tenir cura amb la “mala adaptació”

Un dels eixos principals del report és l’adaptació, és a dir, com responem als efectes del canvi climàtic de manera eficient per reduir els seus impactes. L’IPCC indica que si bé estem avançant en aquesta direcció i avui 170 nacions compten amb plans d’adaptació en les seves polítiques climàtiques hi ha una bretxa substancial entre allò promès i l’implementat en la realitat, especialment entre poblacions de menors ingressos.

¿Com ens adaptem al canvi climàtic? Amb una correcta administració de l’aigua, enfortint els nostres sistemes de salut; protegint, conservant i restaurant ecosistemes; millorant la seguretat alimentària i transformant les ciutats on s’estima viuran dos terços de la població mundial el 2050.

“Hi ha evidència de mala adaptació; adaptació que resulta en conseqüències no intencionals que incrementen els riscos climàtics i augmenten les emissions. Pobles indígenes, minoritats i grups en desavantatges són els més afectats per la mala adaptació i això aprofundeix les desigualtats existents”, explica Debra Roberts, co-president del Grup de Treball II i faig èmfasi en la importància d’implementar polítiques que beneficiïn les persones i els ecosistemes.

A l’Amèrica Llatina, una barrera a tenir en compte és el finançament. Edward Castellanos, científic i autor del report indica que a la regió els costos d’adaptació són d’aproximadament 127 mil milions de dòlars anuals. ¿És possible destinar aquests fons? ¿Estan contemplats els plans d’adaptació en els pressupostos de canvi climàtic?

Més enllà dels esforços, si la temperatura segueix augmentant l’adaptació podria no evitar tots els danys i pèrdues. “La nostra adaptació individual i col·lectiva pot ser una estratègia efectiva, però hi ha límits respecte de la capacitat de la humanitat i de les espècies per adaptar-se”, assenyala el President de l’IPCC Hoesung Lee.

4. Amèrica Llatina està altament exposada i vulnerable als efectes del canvi climàtic

La regió llatinoamericana no només enfronta desafiaments climàtics sinó també en matèria econòmica, política i social. En principi, l’informe preveu un empitjorament en les condicions de vida en zones rurals, especialment per a petits i mitjans productors i poblacions indígenes.

Al seu torn, la pèrdua de glaceres (entre el 30 i 50 per cent des de 1980), la puja del nivell del mar, les sequeres i la major intensitat dels incendis estan provocant estralls en termes de biodiversitat. Per a 2050, s’estima que 85 per cent dels sistemes naturals se’n van a veure damnificats pel canvi climàtic.

A nivell regional, l’Amazònia és una de les principals afectades per la sequera i la desforestació. Al seu torn, perilla la producció d’aliments per la degradació de sòls i el risc de contreure malalties per transmissió de vectors (com dengue, chikungunya i zika) augmenta un 17 per cent.

5. El canvi climàtic impacta en la salut física, però també mental

Sabem que el canvi climàtic té efectes en la salut física de les persones, però per primera vegada un informe de l’IPCC parla obertament sobre les conseqüències de la crisi climàtica en la salut mental, especialment en infants i joves. Aquesta menció importa i és part d’ un debat incipient que visibilitza i busca desestigmatitzar tabú al voltant d’ aquests temes.

¿De què es tracta? Essencialment del que es coneix com a ecoansietat o gran preocupació per la situació actual del planeta. Si bé no està llistat com un trastorn de salut mental per sé, és tractat per professionals de la salut.
interès:

Font: Perfil