La resposta energètica de la UE amenaça els objectius climàtics

Les mesures plantejades per la Comissió Europea per accelerar la desconnexió del gas rus i esmorteir l’escalada de preus en el mercat elèctric col·loquen la urgència geopolítica en la primera línia d’acció energètica i arrabassen la prioritat als objectius climàtics de la Unió Europea. L’Executiu comunitari creu possible, encara que difícil, que la UE redueixi la seva dependència gasística de Rússia en un 66% en un any a través de l’augment de les importacions de gas natural liquat i d’hidrogen, millorant l’eficiència i accelerant el desplegament de renovables. Aquesta és la senda per separar-se del gas rus el 2030.

Aquesta data és clau, perquè la UE es va fixar fa menys d’un any l’obligació legalment vinculant de reduir en almenys un 55% les seves emissions de COE₂ per al final de la dècada en comparació amb els nivells de 1990 i Brussel·les ha presumit reiteradament d’ambició i avantguarda climàtica davant la comunitat internacional.

Carbó

El desig d’allunyar-se del gas rus, i el desorbitat preu d’aquesta matèria primera, estan tornant a posar de moda el carbó, un hidrocarbur que allibera més _CO2 que el gas però que, en el context de la invasió de Rússia a Ucraïna, resulta econòmicament i geopolíticament atractiu. Alemanya, per exemple, ha reactivat plantes de generació amb carbó, combustible fòssil responsable del 40% de les emissions globals d’efecte hivernacle. «És una decisió sobirana de cada Estat membre dir: ”val, seguirem un poquito més amb la nuclear o amb el carbó”», va dir fa uns dies el vicepresident de la Comissió Europea i responsable del Pacte Verd, Frans Timmermans, que insisteix que els països hauran de complir el compromís de la UE per al 2030. Tret que la sobrietat energètica dels consumidors exerceixi un paper extraordinari, –l’alt representant per a la Política Exterior de la UE, Josep Borrell, ha demanat als europeus que «baixin la calefacció de les seves cases»–, cremar més carbó es traduirà en què la UE emetrà més CO₂ a curt termini.

A canvi, els Vint-i-set hauran d’aprofundir en la retallada segons avanci la dècada, i a mesura que estiguin operatius els parcs de generació renovable la construcció dels quals es vol accelerar ara, ja que l’objectiu de 2030 és obligatori per llei. Aquesta substitució de carbó per gas ja es venia produint a nivell global. Segons l’Agència Internacional de l’Energia, les emissions mundials de _CO2 van registrar un increment «històric» del 6 % el 2021 a causa que el prohibitiu preu del gas fa que s’estigui cremant més carbó i alliberant més diòxid de carboni. No obstant això, aquest augment de les emissions no se surt de la tendència esperada, ja que algunes projeccions anteriors a l’escalada de preus energètics ja apuntaven al fet que s’assoliria un pic global d’emissions cap al 2025, per després reduir-se gradualment.

Petroli

Les mesures plantejades per la Comissió Europea se centren a revisar la formació de preus en el mercat elèctric i també a desprendre’s del gas rus, que suposa al voltant del 40% del consum d’aquest hidrocarbur a la UE. Però Brussel·les no s’ha ficat, per ara, amb el carbó o el petroli, matèries primeres que també registren preus de rècord i que la UE importa de Rússia en un 46% i un 27%, respectivament. A l’altre costat de l’Atlàntic, Washington sí que ha actuat contra els tres hidrocarburs russos –gas, carbó i petroli–, prohibint totes les importacions. Però la situació de partida és radicalment diferent. Estats Units és un gran productor d’energia amb l’exposició a Rússia, mentre que la UE és importadora neta i depèn enormement del país que presideix Vladímir Putin, al qual el 2021 va comprar 148.000 milions d’euros en energia, informa Efe.

En tot cas, l’AIE ha posat ja el petroli en el punt de mira i, igual que el pla que va presentar perquè la UE redueixi la seva dependència del gas i en el qual ha inspirat la Comissió Europea, aquesta agència de l’OCDE va presentar fa uns dies un altre bloc de pautes per allunyar-se del cru rus. En el petroli, Rússia també és el primer exportador, però ahí hi ha un mercat mundial i s’està parlant amb els països productors per a traure més petroli al mercat. Amb els seus consells, considera que si s’apliquessin plenament al món desenvolupat es podria reduir la demanda en 2,7 milions de barrils diaris en un període de quatre mesos. Aposta per reduir la velocitat a 110 km/h en autopistes i autovies, teletreball i diumenges sense cotxes.

Alemanya va a Catar en busca de gas

El ministre alemany d’Economia i Clima, Robert Habeck, va iniciar aquest diumenge a Catar una gira per Orient Mitjà en la qual van acordar la formació d’una associació energètica a llarg termini. Després de reunir-se a Doha amb l’emir de l’Estat, el xoc Tamim bin Hamad Al Zani, l’alemany va opinar que l’acord és un pas cap a aconseguir una menor dependència del gas rus, en vista de la guerra a Ucraïna. Catar és conegut per ser un dels majors exportadors mundials de gas natural liquat (GNL). Per tal de diversificar les seves fonts d’energia, Alemanya té previst construir terminals.

Font: La Razón